Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.
La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.
L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.
L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.
Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.
Però crec que les dues hores i mitja que dura l’espectacle es fan massa llargues i algunes vegades reiteratives; crec que no caldria respectar fil per randa el text de Shakespeare i potser alleugerar el menys important, per tal de fer-la més àgil; en tot cas, si no es vol retallar res, reclamaria a crits fer una pausa per tal de què el públic s’espavili i pugui descansar almenys deu minuts. És molt trist que en acabar l’obra t’adonis que força gent del teu voltant s’acaba de despertar en escoltar els aplaudiments.
Pel que respecte a les interpretacions del fotiment d’actors, inqüestionable la seva gran qualitat; un treball coral a un nivell excel·lent, en el que destaquen les primeres figures que tots ja coneixem i dels que no faré esment per què crec que tots els coneixeu prou. L’única referència que voldria destacar és el treball de l’actor Pau Vinyals, que interpreta el paper de Puck el “follet màgic“, que ens ofereix una demostració d’agilitat, alegria desbordant e interpretació brutals.
Direcció: Joan Oller
intèrprets: Joan Anguera / Mercè Aránega / Clàudia Benito / Dani Espasa / Gregori Ferrer / Pere Eugeni Font / Enric Majó /Lluís Marco / Xicu Masó / Guillem Motos / Carol Muakuku / Eduard Muntada / Rosa Muñoz / Xavier Soler / Victòria Pagés / Albert Prat / Laura Pujolàs / Oriol Tramvia / Pau Viñals
Traducció: Joan Sellent / Moviment: Andrés Corchero / Escenografia: Sebastià Brosa / Vestuari: Míriam Compte / Il·luminació: Lionel Spycher / So: Damien Bazin / Direcció musical: Dani Espasa / Música: Manos Hadjidakis – Dani Espasa / Caracterització: Núria Llunell
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
