Arxiu d'etiquetes: Laura Pujolàs

– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Continua llegint

– Teatre – LA COL.LECCIÓ (🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 31/10/2015

Hem anul·lat o inclús perdut, entrades prèviament comprades per 5 obres de Teatre i també per un concert de l’OBC, en el període dels últims 8 dies. Ahir dissabte i tot sol, sense gaires ganes, he tornat a veure una representació teatral després de l’accident de l’Imma; ella mateixa em va animar a fer-ho i començar a tornar a fer una vida el més normalitzada possible, després d’aquesta ultima setmana, en la que hem estat literalment clausurats dins d’un Hospital…. a l’espera d’una operació, que per fi s’ha pogut realitzar.

No entenc pas el perquè en una situació com la que estem passant, és tan difícil posar-se en contacte amb segons quins teatres per ajornar o bescanviar entrades, quan realment està realment justificat fer-ho. No és just, crec jo, que després de l’esforç econòmic que els espectadors hem de fer, es posin tantes traves als aficionats a les arts escèniques.

LaCol-Àleccio¦ü-rBlanch-06

LA COL.LECCIÓ, és una obra que va escriure Harold Pinter per a la televisió l’any 1961 i que es va representar per primera vegada a l’Aldwych Theatre a càrrec de la Royal Shakespeare Company el 1962.

Continua llegint

– Teatre – EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 29/11/2014

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.

IMG_9742.JPG

La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.

L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.

IMG_9740.JPG

L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.

Continua llegint