Apostem de nou per poder veure Teatre internacional, que en comptades ocasions podem veure a Barcelona. Aquesta vegada es tracta de LES CRIADES, un espectacle una mica especial, ja que a mes a més d’estar parlat amb coreà, es tracta d’una barreja de Teatre d’objectes amb mímica i text, encara que aquest últim és prescindible, per la poca quantitat i perquè amb el gest i la mímica, les actrius ens ho expliquen tot.
LES CRIADES – Grec2014 – fotogradia de Jose Aznar
Ja al gener passat vàrem veure un altra obra basada en el mateix text de “Les Criades” i que va ser tot un esdeveniment a Barcelona, en part pel volum físic d’una de les seves actrius; és tractava de “Lo unico de necesita una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar”, llarguíssim títol que va utilitzar la companyia mexicana “Vaca 35 Teatro en Grupo”. (aquí podeu veure aquella crònica).
El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. El col·lectiu s’ha guanyat el respecte de l’escena de mig món amb propostes com un aplaudit Woyzeck o com aquesta versió de l’obra escrita el 1947 per Genet, on s’utilitzen videoprojeccions i un disseny de so clarament innovador.
La història de les dues minyones que odien la dona que serveixen però que alhora es vesteixen amb la seva roba, la imiten i fantasiegen convertir-se en ella, esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.
Un espectacle de petit format, que arriba quasi a la perfecció tècnica, especialment amb l’armari en el que gairebé es basen en exclusivitat….i també en el joc d’unes projeccions que interactuen força amb les actrius; ens va agradar molt el vestuari, especialment els de les dues criades, mig vestides per davant, mig nues pel darrera en la ficció, mostrant unes natges de roba exagerades i uns pits penjim penjam, amb els que juguen en una marcada i esplèndida comicitat visual. Cal remarcar també l’estudi exhaustiu que s’ha realitzat amb el so i una magnifica il·luminació, que sense ella l’espectacle perdria molt del seu impacte visual.
Fotografies de Jose Aznar – GREC 2014
Però a banda de la perfecta direcció de Do Wan Im, el que més crida a l’espectador son les boníssimes interpretacions de les tres actrius amb una esplèndida mímica difícil de superar.
Ens va agradar i entenem que és un treball perfecte, però va haver-hi algun moment vàrem haver de lluitar contra la son, …. però això de ben segur és a causa del cansament que ja comencem a arrossegar amb el munt de GRECS que ja portem a sobre.
No acabem d’entendre el perquè es comencen tant tard els espectacles en espais tancats d’aquest festival GREC; la gent que treballa com en el nostre cas, ens hem d’aixecar molt abans de les 7 del matí per poder complir les nostres obligacions, però tot i així intentem estar al cas dels espectacles que mes ens atrauen. Si es fes com en altres festivals de Teatre, que els horaris estan distribuïts durant tota la tarda/nit, de ben segur podríem assistir a moltes més propostes.
AUTORIA: Jean Genet
DIRECCIÓ: Do Wan Im / DRAMATRUGIA: Kyu Choi
INTÈRPRETS: Mee-Ryeong Kim, Eun-Young Joung, Eun-Ju Lee
ESCENOGRAFIA: Jung-Joo Yun / VESTUARI: Joo-Hee Lee / IL·LUMINACIÓ: Sang-Keun Lee / SO: Matthias Erian / DIRECCIÓ VISUAL: Jang-Yeon Kim / REGIDORIA: Jae-Sung Lee / DIRECCIÓ TÈCNICA D’ESCENA: Robin Bargar, Insook Choi
_____________________________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – Preu 28 € – (preu pagat: 22,40 € – abonament)
_____________________________________________________________________________
Criada Cargol
Hoola!
Hem anat a veure LES CRIADES a la Seca Espai BROSSA i déu n´hi do com les dues actrius defensen les germanes Solange i Clara. Em sembla una versió destacable, no és una obra fàcil.
El tríptic de l´obra diu “Entre totes dues seran la parella eterna del criminal i de la santa”.
Ben diferent de Les Criades del Mercat de les Flors o la Sala Atrium. Recomenable!
Gràcies Imma C, per fer-nos ho saber.
No teníem pensat anar aquesta vegada, però si trobem un forat a l’agenda, seguirem els teus consells.
No sé pas si coneixes l’espai de TEATRE que vaig crear al Facebook fa uns mesos, es diu “TEATRE – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques” i en aquest espai tothom que li agradi el Teatre, pot deixar les seves opinions. Amb el teu premis, ara deixaré el teu comentari per què altres espectadors puguin llegir el que comentes.
Una abraçada
Hoola;
sinó tenim compte de facebook s´hi pot accedir? Obert a tothom?
Imma C
Per ser admès en el grup, prèviament t’has de donar d’alta al Facebook i després demanar participar en el mateix. Sé que moltes persones són força reticents a entrar al Facebook, però jo crec que és com tot, cal aprendre a utilitzar-lo amb el fi que tu vols i la privacitat sempre està al teu abast per mostrar el que vulguis o el que no.
Ara mateix en el grup de “TEATRE – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques”, som 786 persones i la veritat és que fa molt de goig.
Animat i fes el pas. Una abraçada
Hoola!
Però hi ha molts Facebook que es poden veure sense ser-ne, p.e. Facebook Teatre Liure i molts són públics, no és aquest el cas?
No t’ho ser dir. Hauries de comprovar-ho per tu mateixa, perquè jo a l’estar donat d’alta puc veure “tot” el contingut publicat al Facebook, evidentment si aquest ‘s’ha fet públic en el moment de la publicació.
El que sí que estic segur, és que per publicar un comentari o una crítica tens prèviament que estar donat d’alta tant al Face com també per l’administrador de l’espai.
Prova i ja em comentaràs el resultat,… ara estic encuriosit.