Apostem de nou per poder veure Teatre internacional, que en comptades ocasions podem veure a Barcelona. Aquesta vegada es tracta de LES CRIADES, un espectacle una mica especial, ja que a mes a més d’estar parlat amb coreà, es tracta d’una barreja de Teatre d’objectes amb mímica i text, encara que aquest últim és prescindible, per la poca quantitat i perquè amb el gest i la mímica, les actrius ens ho expliquen tot.

LES CRIADES – Grec2014 – fotogradia de Jose Aznar

Ja al gener passat vàrem veure un altra obra basada en el mateix text de “Les Criades” i que va ser tot un esdeveniment a Barcelona, en part pel volum físic d’una de les seves actrius; és tractava de “Lo unico de necesita una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar”, llarguíssim títol que va utilitzar la companyia mexicana “Vaca 35 Teatro en Grupo”. (aquí podeu veure aquella crònica).

El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. El col·lectiu s’ha guanyat el respecte de l’escena de mig món amb propostes com un aplaudit Woyzeck o com aquesta versió de l’obra escrita el 1947 per Genet, on s’utilitzen videoprojeccions i un disseny de so clarament innovador.

La història de les dues minyones que odien la dona que serveixen però que alhora es vesteixen amb la seva roba, la imiten i fantasiegen convertir-se en ella, esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.

Un espectacle de petit format, que arriba quasi a la perfecció tècnica, especialment amb l’armari en el que gairebé es basen en exclusivitat….i també en el joc d’unes projeccions que interactuen força amb les actrius; ens va agradar molt el vestuari, especialment els de les dues criades, mig vestides per davant, mig nues pel darrera en la ficció, mostrant unes natges de roba exagerades i uns pits penjim penjam, amb els que juguen en una marcada i esplèndida comicitat visual. Cal remarcar també l’estudi exhaustiu que s’ha realitzat amb el so i una magnifica il·luminació, que sense ella l’espectacle perdria molt del seu impacte visual.

Continua llegint →