Festes de Santa Eulàlia 2014
Un altre mes de febrer i un altre celebració de les Festes de Santa Eulàlia a la ciutat de Barcelona. Aprofitem que avui hem anat a dinar amb uns amics de tota la vida i ens anem plegats a fer un tomb pel barri gòtic i gaudir una mica d’aquestes festes.
El cartell de les festes d’aquest any té com a protagonista a l’àguila de Barcelona i ha estat obra del jove dissenyador Marc Ribera.
Entre el més destacat de la festa de la Laia, copatrona de la ciutat de Barcelona, un any més i per tercer cop, trobem el festival de la llum que omple de llum els edificis de la ciutat a més d’organitzar rutes per espais públics on els quals la llum té un paper destacat. Nosaltres aprofitem per gaudir d’aquest festival de llum en diversos patis de Ciutat Vella.
Tradició i noves tecnologies en espectacles de projeccions sobre edificis i monuments que ens permet veure sota la pluja un dels que es projecten sobre la façana del ajuntament. Hem pogut gaudir també del Correfoc dels Diables Petits i observar bocabadats com nens i nenes que no aixequen dos pams de terra es belluguen sota el foc amb una alegria i una falta de por admirable.
Santa Eulàlia (anomenada també Olaya, Olalla o Eulària) va néixer a Barcelona l’any 290 i va morir el 12 de febrer de l’any 303. Va ser canonitzada l’any 633.
La llegenda d’aquesta nena es remunta a l’època romana ja que segons la tradició, Eulàlia va ser una nena, educada en el cristianisme, que va viure als afores de la ciutat de Barcino (Hispània) en el que avui es Sarrià. Amb 13 anys i davant de les persecucions als cristians del emperador Dioclecià, va marxar de casa i va anar a buscar al governador de Barcino per recriminar-li les repressions. El governador, davant la negativa de la nena a renunciar a la fe cristiana, la va condemnar a tretze martiris, tants com anys tenia.
Desprès dels martiris va ser passejada nua pels carrers de la ciutat fins al lloc on va ser crucificada en una creu en forma d’aspa. Segons la llegenda una important nevada va caure sobre la ciutat tapant el seu cos nu. També, segons la llegenda al punt de morir la gent va veure sortir de la seva boca un colom blanc que va volar cap al cel.
