– Teatre – EL DRAC D’OR (****) – Teatre Akadèmia – 12/02/2014

Ahir dimecres 12 de febrer comencem de nou un altre vegada la seqüència de nits continuades en assistir al Teatre i que acabarà diumenge a la nit. Ens apropem al Teatre Akdèmia, atrets per les boníssimes critiques que hem llegit. També es veritat que l’olfacte de l’Imma des de primer moment apostava per aquesta producció i jo no massa.

drac-or-cartellEL DRAC D’OR, realment es tot un descobriment i una manera de presentar un text molt dur, duríssim… de manera prodigiosa, fent creure al públic durant una bona part de la representació que es tracta d’una comèdia esbojarrada i sense massa sentit.

Els cinc actors us asseguro que queden esgotats de tan exercici físic i mental, al final de la representació, ja que en escenes molt curtes i entrecreuades, interpreten un munt de personatges que tenen quelcom en comú. Especialment quant estan a la petitíssima cuina del restaurant “vietnamita, xinés, japonès” El Drac d’Or, la rapidesa de les accions i diàlegs son veritables trampes per qualsevol actor.

Schimmelpfenning situa la història a la cuina d’un restaurant xinès-vietnamita de menjar ràpid, on s’hi desenvolupen situacions en què els personatges femenins són representats per homes, els masculins per dones, els personatges joves per adults i els personatges adults per joves. Es tracta d’una comèdia àcida que revela un drama social amb un ritme embogit i ens mostra amb ironia la part fosca del món globalitzat. La crítica especialitzada ha definit El Drac d’Or com un text poètic, brutal, explosiu, enigmàtic i commovedor.

El Drac d'Or 2

Que tenen en comú els personatges ??? … res mes que residir al mateix bloc de pisos on a la planta baixa està situat el restaurant.

Però en realitat el que ens estan explicant es la vergonyant explotació que les nostres societats “avançades” estan fent de la immigració clandestina.

En la increïble successió d’escenes, que semblen esbojarrades sense un sentit aparent ens presenten tots el personatges… els reals i també els imaginaris (com son els personatge de la faula, la cigala i la formiga). Poc a poc t’adones del que realment esta passant… la sobreexplotació inhumana en el treball dels immigrants clandestins sense papers, que no tenen cap dret reconegut, ni tan sols el de la sanitat… i en altres casos la utilització de la prostitució induïda als immigrants, única sortida que se’ls ofereix des de aquesta societat benpensant i sense escrúpols. Tots els personatges “homes” de l’escala, s’aprofiten d’aquesta situació

El Drac d'Or 3

La obra de Roland Schimmelpfenning, des de tots els punt de vista es “brutal”, en el sentit de  “estranyament” ben construïda, intel·ligent i àcida fins al últim segon de la representació; un bombó de la millor xocolata negre que el director Moisès Maicas ha sabut  aprofitar  al màxim en una posada en escena senzilla però espectacular i una direcció d’actors excepcional.

Óscar Molina i Mingo Ràfols, entre altres personatges fan una parella d’hostesses de vol divertidíssima e irrepetible. Bàrbara Roig, força be, encara que li ha tocat un paper força repetitiu i ploramiques. Però sobretot Clara del Ruste en el paper de la “formiga dolenta” (la que te feina i aliments)  i Oriol Casals en el paper de la “cigala explotada”, els hi ha tocat els millors personatges de l’obra i ho saben aprofitar amb una mímica que et deixa literalment “espatarrat” a la butaca.

Ens va agradar moltíssim, però no a tothom li va semblar el mateix. Darrera nostre mateix, varem tenir la “gran sort” de patir la presencia de dos personatges que es van passar la nit fent comentaris despectius cap a l’obra, sense cap mena de respecte a la resta d’espectadors… i segurament sense cap intenció d’intentar entendre el que estaven veient.   En els aplaudiments finals, van contestar als meus “bravos” en veu alta…. “bravo…. bravo… per fi s’ha acabat, ja era hora !!!

________________________________________________________________

Autor: Roland Schimmelpfenning – Traducció: Anna Soler i Horta
Direcció: Moisès Maicas
Escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll – Il·luminació i so: Daniel Gener -Moviment escenic: Guille Vidal-Ribas – Ajudant de direcció: Albert Massanas – Imatge: Bernat Carbonell – Fotografia: Oriol Miras – Cap tècnic: Pol Queralt
Una producció de: Teatre Invisible en residència al Teatre Akadèmia. Amb la col·laboració Goethe Institut de Barcelona i el suport de l’OSIC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Intèrprets:
Oriol CasalsÒscar MolinaMingo RàfolsBàrbara Roig i Clara del Ruste
Teatre Invisible presenta aquest espectacle gràcies a l’autorització de S. Fischer Verlag, Theater & Medien per a la representació i traducció catalana de l’obra Der goldene Drache.
Premi del Festival Mülheimer Theatertage 2010 i Obra Teatral guanyadora de la revista Theater Heute.

El Drac d'Or - salutacions-imp

_____________________________________________________________________________
– Teatre Akadèmia – Preu 18€  o 22 € –   ( preu pagat 9 €- Atrapalo)
_____________________________________________________________________________

El Drac d'Or

2 pensaments sobre “– Teatre – EL DRAC D’OR (****) – Teatre Akadèmia – 12/02/2014

  1. Imma C.

    Hola!
    Que bé! Us ha agradat tant com a nosaltres. La veritat és que a partir d´ara tíndrem present el director Moisès Maicas, fa una gran direcció de bons actors i actrius. Per començar es canvien els papers. Ritme frenètic, alhora teatre intel.ligent, brillant, actual. Diversió i reflexió.
    Bona feina del moviment escènic, de debò.
    Crec que el ressò d´EL DRAC D´OR ha arribat tard, espero que prorrogui.

    Per cert, vàreu veure l´anterior obra de LOS CORDEROS? Aquest cap de setmana estrenen ULTRAINNOCÈNCIA al Mercat de les Flors.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gràcies a tu, que ens vares recomanar aquest espectacle varem acabar de decidir que pagava la pena veure-la. L’Imma, però, ja li tenia l’ull clavat…

      Realment es una llàstima que produccions com aquesta, pel sol fet de representar-se en sales “alternatives” arribin a poc públic… i quan el boca orella ja ha funcionat es massa tard.

      M’alegro del exit d’aquest treball, que a mes a mes ha fet que molta gent conegués per primer cop aquesta sala al costat mateix de la Plaça Francesc Macià.

      En Xavier Cairò, un amic i seguidor del Blog, ens va recomanar aquest espectacle de “LOS CORDEROS” i un parell de ballets al Mercat de les Flors. Al final hem comprat entrades pels dos ballets…. i gaire be apunt de comprar per “Ultrainnocència”…. però recordant la experiència que varem viure amb ells, al final ens hem acovardit.

      http://wp.me/p19AHZ-3Iw

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.