– Òpera al cinema – RUSALKA (**) de Dvorak – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria

Fa una mica mes d’un any, precisament quan l’Anna Lizaràn ens estava deixant, nosaltres estàvem en aquell precís moment al Gran Teatre del Liceu, veient l’òpera RUSALKA de Dvorak. L’òpera ens va agradar molt i la varem valorar amb 4 estrelles i la extraordinària posada en escena en 5 estrelles, ja que sense trair ni una sola paraula del text ni per suposat, sense trair la musica, ens la va apropar molt al nostre present. Varem sortir del Liceu aquella nit realment eufòrics per el gran espectacle que havíem pogut veure.

Aquest dissabte, tornem a veure la mateixa RUSALKA en directe des de el Metroplitan de Nova York, a traves de les pantalles dels Cinemes Icaria Yelmo de Barcelona. Malauradament en aquesta ocasió han volgut ser fidels al 100% i s’ha representat amb una escenografia que vol ser “hiper realista” simulant el llac dins del bosc i el Palau del príncep. Tot reconeixen la perfecció de la escenografia, a mi l’òpera, encara que sembli mentida, se m’ha fet feixuga i força avorrida. Mes que un llac, semblava un pantà tenebrós o les portes de l’infern….. mes que un compte de fades, semblava que es tractava d’uns història de terror.

Estem d’acord que l’important d’una òpera es la música i les veus…. i el que menys, l’argument i en aquest cas, claríssimament m’he importava ben poc l’historia de les nimfes, el Gnom del aigua i els esperits, la bruixa lletxa i el príncep blau. Es , mes si aquesta producció l’hagués escoltat tan sols per àudio, l’hauria valorat de ben segur amb 4 estrelles.

Però insisteixo, la representació d’una òpera te molt d’espectacle, ja que es la barreja de Teatre, veu i musica. La posada en escena, la escenografia i sobretot el vestuari m’ha semblat penosa i tristíssima. Tota la representació en penombra, perquè no es veies amb claredat el cartró pedra, obligava al tècnic de llum il·luminar amb un focus (tipus espelma), a cada cantant per tal que no s’entrebanqués i per que es pogués distingir una mica entre tanta fullaraca.

Els cantants gairebé es veien obligats a cantar palplantats per no ensopegar i caure al fals llac que ocupava mes del 50% del escenari. Però el que esgarrava ja del tot aquesta producció era el vestuari que arribava a ser ridícul en tots i cada un dels personatges.

This slideshow requires JavaScript.

Sota el meu punt de vista aquesta producció es la antítesi del que es te que fer teatralment parlant amb una representació teatral u operística. Un nyap, parlant clar. Un nyap que em feia fins i tot perdre el fil de l’òpera, perquè a cada escena el grau de ridícul i espant pujava exponencialment. Sembla mentida que un teatre com el Metropolitan caigui amb el parany de voler utilitzar “el realisme” d’una manera tant grollera.

Si tancaves els ulls, la cosa canviava per be, perquè els solistes eren quasi tots magnífics i l’orquestra va ser dirigida a la perfecció. Em va agradar especialment la veu d’en Piotr Beczala (en el paper de príncep), a pesar de que tot ell te un aspecte com “d’antic” que em repel·leix una mica. A un molt bon nivell Dolora Zajick (la bruixa), Emily Magee (la princesa estrangera) i John Relyea (el pare de Rusalka).

En quant a la protagonista, Rusalka, Renée Fleming, encara que te una veu maca, em va decebre una mica…. potser m’esperava molt mes de ella.

La producció no la tornaria a veure ni que em paguessin… del pitjor que he vist a tota la meva vida; ara be, l’àudio sense imatges, considero que te un molt bon nivell.

Resumint : Barcelona – Liceu 4 – Nova York – Met 2. Guanyem per golejada !!!