… per MIQUEL GASCÓN …
Amb força retard em poso a fer la crònica d’un altre magnifica Òpera que varem poder gaudir a través de les pantalles dels cinemes Icaria Yelmo, que tenen l’exclusiva a Barcelona dels directes des del Metropolitan Opera House de Nova York. Ja comença a ser un ritual el trobar-nos una bona colla d’ amics sense haver quedat prèviament i posar la “falta” corresponent al que no ha vingut… i evidentment petar la xarrada i discutir la vàlua o no de tal tenor o soprano.
Aquet cop és tractava de veure l’òpera tràgica Maria Stuarda de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller…… i narra fets ficticis sobre la reina Maria I d’Escòcia amb una trobada amb la reina Elisabet I d’Anglaterra, que desencadenarà el drama.
Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la trilogia Tudor (al costat d’Anna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d’Elisabet I d’Anglaterra.
Com moltes altres òperes de l’època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assaigs, el 1834, va rebre l’ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d’Anglaterra i Maria Stuart, i l’execució de l’òpera. La cort de Nàpols era en aquells moments la més conservadora d’Europa.
El tema es basa en les vides de Maria, Reina d’Escòcia i la seva cosina Elisabet I d’Anglaterra. En prohibir el rei la representació de l’obra, Donizetti la va representar a La Scala i poc desprès al 1836 la va retirar d’escena. No va ser fins l’any 1958 què a partir d’una nova producció a Bèrgam, el poble natal de Donizetti, portava el treball original a la popularitat.
El 1866, Maria Stuarda tornava al Teatre San Carlo, en aquesta ocasió amb el seu llibret original; la dinastia Borbó ja no regnava a la ciutat.
A nosaltres la producció del MET ens va agradar molt tant des del punt de vista de la posada en escena teatral com sobretot per l’actuació de la soprano Joyce DiDonato en el paper de Maria Sturada, que a la majoria dels assistents ens va agradar molt, encara que en la discussió típica dels entreactes alguns li varen retreure la falta de greus de la seva veu. Vosaltres mateixos podeu jutjar….
La posada en escena clàssica, potser massa, però amb una combinació de colors en el primer acte espectacular, amb uns vestuaris de l’època que eren realment magnifica tant per la seva forma com pels colors tan contrastats. La segona part força fosca, gairebé negre amb un final pujant les escales del cadafal vestida de vermell… realment magnific.
Elza van den Heever en el paper de la reina Elisabet I d’Anglaterra, també ens va agradar molt, encara que els entesos diuen que la seva veu s’assemblava massa en els aguts a la de Joyce DiDonato i no no hi havia el contrast necessari entre les dues interpretes.
La resta dels cantants no eren especialment brillants, especialment el del tenor Matthew Polenzani que sota el meu punt de vista no va donar la talla pel seu important paper.
MARIA STUARDA
Gaetano Donizetti/Giuseppe Bardari/Friedrich Schiller
Maria Stuarda…..Joyce DiDonato
Elisabetta…Elza van den Heever
Roberto………Matthew Polenzani
Giorgio Talbot………Matthew Rose
Guglielmo Cecil…….Joshua Hopkins
Anna Kennedy………….Maria Zifchak
Direcció musical…………………..Maurizio Benini
Direcció d’escena…………..David McVicar
Escenografia i vestuari…………….John Macfarlane
Disseny de llums…….Jennifer Tipton
Coreografia………..Leah Hausman
Metropolitan Opera House de Nova York – 19 de gener de 2013
________________________________________________________________
– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 18 € ( preu pagat 14 € – abonament )
________________________________________________________________
Jo també soc dels que m’ho vaig passar molt bé. Veure a la Joyce DiDonato interpretant, es un autèntic luxe que cal aprofitar ara que està en plenitud de facultats. Per a ella, aquest paper, era un repte ja que possiblement l seva veu no es la més adequada al personatge, però després de veure-la, penso que se’n va sortir molt bé i amb nota.
Com sempre, va ser un plaer compartir la funció amb vosaltres.
Espero que l’Imma ja hagi pogut expulsar la grip invasora.
Una abraçada pels dos
En un comentari crec que vas deixar l’altre dia en aquest Bloc, crec que vas dir que Joyce DiDonato actuaria a Barcelona ben aviat….. ens pots deixar mes informació al respecte ??? no se ni el dia ni a on.
L’Imma continua de baixa i encara amb febre… crec que mai l’he vist tan fotuda amb una grip. Ni tan sols mira el Bloc !!!