Arxiu d'etiquetes: Joyce DiDonato

– Concert recital de JOICE DIDONATO (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 27/05/2016

Per Miquel Gascón

De España vengo, de España soy…. y mi cara serrana lo va diciendo“…. d’aquesta manera Concert de Joice DiDonato al Liceu - 1va iniciar el concert al Liceu, Joyce DiDonato, una de les mezzosopranos més sol·licitades de l’actualitat en el món operístic. Encara em faig creus de l’escassa sensibilitat d’aquesta cantant d’òpera, per iniciar el seu concert aquí a Catalunya. No podria haver elegit un altre tema musical ? Crec que no ha estat ben assessorada de la realitat de Catalunya i de la situació en la qual en aquests moments es troba, quan aquest país ha iniciat un camí sense retorn per aconseguir la seva independència.

En veure els tímids aplaudiments, ho va voler arreglar, tot dient que no sabia parlar català i que hauria volgut canviar la paraula Espanya per Catalunya…. però ja era massa tard. Pel que sembla tampoc sabia parlar massa en castellà, perquè els seus llargs comentaris durant tot el concert els va dir en llengua anglesa.

Joice DiDonato

No sé pas si va ser aquest inici, però durant la primera part del concert no em va agradar gaire tot el que va cantar…. “El niño judio” de Pablo Luna, 3 peces de Maurice Ravel que es van fer feixugues i fins i tot soporíferes… Shéhérazade “Asie”, “La flûte encantée” i “L’indifférent”; l’última composició que va cantar “Bel raggio lusingheir” de Gioacchino Rossini, va començar l’inici del tomb per a millor.

Continua llegint

– Òpera – I CAPULETI E I MONTECCHI (🐌🐌🐌🐌) de Vincenzo Bellini – Gran Teatre del Liceu – 20/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Avui m’han estalviat feina al Liceu, ja que no hauré de buscar a la xarxa uns Cargols adients per finalitzar aquesta crònica, ja que ells mateixos han promocionat aquest espectacle operístic ni més ni menys que amb aquest vídeo… sembla fet a posta pel Blog (són uns copions !!!)…

I CAPULETTI E I MONTECCHI és una òpera italiana en dos actes composta per Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani basat en la història de Romeu i Julieta, pres més de fonts italianes que no directament de l’obra de Shakespeare. Es va estrenar l’11 de març de 1830 al Teatro La Fenice de Venècia.

El drama de Romeu i Julieta, o la seva llegenda, ha estat una font inesgotable d’inspiració al llarg de tota la història, adaptacions i noves versions s’han succeït en totes les èpoques. Felice Romani, el llibretista de Bellini per a aquesta òpera, es va inspirar en les narracions de Luigi da Porto i de Matteo Bandello, però molt menys en el drama shakespearià.

Una de les peculiaritats que té aquesta òpera és que el paper de Romeo, ho interpreta una dona, en el nostre torn d’abonament, va actuar la magnifica Joyce DiDonato, que juntament amb la seva parella a escena, Patrizia Ciofi que interpretava a Giulietta, va ser sense cap mena de dubte el millor de la nit. Les millors protagonistes possibles que ens va fer conèixer per primer cop aquesta òpera d’una música realment extraordinària.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA DONNA DEL LAGO (🐌🐌🐌🐌) de Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/03/2015

Casualitats no volgudes, fan que en 24 hores en aquest darrer cap de setmana hem vist dues òperes seguides; dissabte però, al cinema en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York; aquesta vegada una òpera molt més assequible pels nostres coneixements i gustos, LA DONNA DEL LAGO de Gioachino Rossini. El llibret de “La donna del lago” és d’Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols l’any 1819, i a casa nostra, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1823.

Es tracta de l’òpera que hem gaudit més de totes les retransmeses des del MET aquesta temporada… i si no fos per la carrinclona, horripilant i fosca posada en escena, hauria obtingut la màxima qualificació voltaire de 5 cargols. Malauradament el MET acostuma a presentar-nos unes posades en escena que fan vergonya aliena, però en aquesta ocasió ha aconseguit superar-se a si mateixa; potser per això el cinquè cargol ha fugit horroritzat de la capçalera.

Fa un parell d’anys vàrem veure un altra producció de la mateixa òpera, des del Royal Opera House de Londres i gairebé amb el mateix cast i encara que la posada en escena era totalment diferent, rellegint la meva crònica de llavors, pel que sembla la posada en escena tampoc em va agradar gens.

La trama està situada a l’Escòcia del segle XVI.  Walter Scott feia coincidir, com era habitual en la seva obra, una història d’amor amb la gran Història, a través de la rivalitat entre el rei Jaume V d’Escòcia i el clan dels Douglas. El sobirà apareix  d’incògnit al principi de la història i, inevitablement, s’enamora d’Ellen Douglas, la “dama del llac” que el socorre quan s’ha extraviat durant una cacera.  Però el cor d’Ellen ja té amo: Malcolm Graeme, així com un futur i no desitjat espòs: Roderick Rhu, l’home que ha ajudat a James Douglas, proscrit pel rei. Per una vegada les coses acabaran bé, encara que des del punt de vista d’Ellen i Malcolm, que obtindrà el perdó del rei, ja desposseït de la seva identitat falsa.

Continua llegint

– Òpera – MARIA STUARDA (****) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19/12/2014

Divendres passat vàrem sortir del Gran Teatre del Liceu, amb el somriure a la cara i és que vàrem gaudir moltíssim d’una MARIA STUARDA, que molt poques vegades podem veure representada a casa nostra, i sobretot per la gran qualitat de les veus que vàrem poder escoltar; tot un luxe !!!/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0274.jpg

El centre dramàtic d’aquesta òpera és l’enfrontament al segon acte de les dues reines (enfrontament que en realitat mai es va arribar a efectuar); com si és tractes d’un combat de boxa, a un racó la gran Joyce DiDonato interpretant la reina escocesa Maria Stuarda… a l’altre racó Sílvia Tro Santafé interpretant la reina anglesa Elisabetta; una lluita de veus a un nivell estratosfèric, que ens va fer gaudir al màxim. Varen ser les grans protagonistes de la nit, perquè les dues van aconseguir un nivell molt alt i sobretot molt compensat, de grandíssima qualitat. Haig de dir però que Joyce DiDonato em va arribar a emocionar en molts moments i va arrancar de mi, algun que altra “bravo”.

Però la cosa no acaba aquí, ja que el tenor mexicà Javier Camarena, va cantar molt bonic, així com la resta dels protagonistes, Anna Tobella, Michele Pertusi i Vito Priante; una producció en les que totes les veus d’aquest repartiment van estar realment magnifiques.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0323.jpg

Els llibres d’història expliquen com va acabar Maria Stuarda, reina dels escocesos: decapitada, condemnada per traïció. El seu error va ser enfrontar-se a la seva poderosa cosina Isabel I. Xoc entre reines que Gaetano Donizetti i el seu jove llibretista Giuseppe Bardari –inspirat pel drama de Schiller– van traslladar amb fidelitat apassionada a l’òpera Maria Stuarda. Al conflicte històric van afegir un de privat: la gelosia.

Continua llegint

– Òpera – CENDRILLON de Jules Massenet (La Ventafocs) – (*****) – Gran Teatre del Liceu – 20/12/2013

Divendres passat, abans de tot el seguit de festes nadalenques, varem assistir a l’estrena de l’òpera CENDRILLON de Jules Massenet al Gran Teatre del Liceu.

Cendrillon - Liceu-imp

cendrillon_liceuNo es tracta d’una òpera massa coneguda a casa nostre i tampoc està catalogada com una de les òperes amb la musica mes equilibrada, ja que encara que té moments bellíssims, te d’alta baixos que li treuen força musical. Però,  aquesta producció l’he trobat molt encertada fins el punt de valorar-la amb la màxima puntuació de “Voltar i Voltar”…..  5 estrelles i ben merescudes. Potser la millor posada en escena que hem vist al Liceu en molts anys. L’espectacle perfecte !!!

La partitura de Jules Massenet ho deixa ben clar: Cendrillon és un conte de fades. Laurent Pelly va optar per no resistir-s’hi i va crear un espectacle en el qual deixar-se dur per la fantasia. Un elegant pastitx de fin-de-siècle –que combina la melangia i l’humor, l’element naïf i el poètic, l’estil galant del XVIII i la lleugeresa de Rossini– serveix d’evocador abric sonor per a un muntatge que recorda, per la seva sumptuositat, l’opereta francesa, i pel seu sentit de la màgia i la sorpresa, un títol clàssic de Disney, alhora que evita l’ensucrat embafament amb una pinzellada d’ironia. Encertats trets de còmic. Pelly ret homenatge a Perrault i al seu imperible conte de La Ventafocs. La posada en escena és un llibre de contes de fades que pren vida. La literatura, la música i la posada en escena s’uneixen per crear un univers amable i encantador.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA DAMA DEL LAGO (****) de Rossini – en directe des del Royal Opera House de Londres – Cinemes Girona – 27/05/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Encara que veieu les quatre estrelles de la meva valoració, poc a faltat per treure-li una estrella i deixar-la en tres…. i és que a pesar de què l’òpera és extraordinària i les veus magnifiques i hem gaudit de valent, la posada en escena, el vestuari i l’escenografia ha estat carrinclona i de lo pitjor que he vist en una producció operística.

La dama del lago 2

En canvi l’òpera LA DAMA DEL LAGO, ha estat una sorpresa per mi, perquè té una musica extraordinària escrita per Gioacchino Rossini.

Els protagonistes que l’han interpretat els papers principals, han arribat quasi a la perfecció absoluta… JOYCE DIDONATO i JUAN DIEGO FLÓREZ ,  han tret el millor que tenien dins seu… no han fet cap errada i amb unes veus magnifiques com ja tots sabeu, però que aquest cop s’han superat a si mateixos. extraordinari de debò.

La resta del repartiment d’una qualitat extraordinària, començan per DANIELA BARCELLONA interpretant un paper masculí, en molts moments ens ha deixat sense ale, encara que la imatge que donava intentant que sembles mes homenot, perjudicava la seva imatge ja no massa agraciada.  Insuperable també COLIN LEE i a un segon nivell, però amb força qualitat en SIMON ORFILA.

Continua llegint

– Òpera al cinema – MARIA STUARDA (***) de Donizetti – en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York – Cinemes Icaria Yelmo 19/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

Amb força retard em poso a fer la crònica d’un altre magnifica Òpera que varem poder gaudir a través de les pantalles dels cinemes Icaria Yelmo, que tenen l’exclusiva a Barcelona dels directes des del Metropolitan Opera House de Nova York.  Ja comença a ser un ritual el trobar-nos una bona colla d’ amics sense haver quedat prèviament i posar la “falta” corresponent al que no ha vingut… i evidentment petar la xarrada i discutir la vàlua o no de tal tenor o soprano.

Maria Stuarda 10

Aquet cop és tractava de veure l’òpera tràgica Maria Stuarda de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller…… i narra fets ficticis sobre la reina Maria I d’Escòcia amb una trobada amb la reina Elisabet I d’Anglaterra, que desencadenarà el drama.

Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la trilogia Tudor (al costat d’Anna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d’Elisabet I d’Anglaterra.

Maria Stuarda 2

Com moltes altres òperes de l’època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assaigs, el 1834, va rebre l’ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d’Anglaterra i Maria Stuart, i l’execució de l’òpera. La cort de Nàpols era en aquells moments la més conservadora d’Europa.

Continua llegint