Dimarts 14 d’agost

Com recordareu, en la crònica anterior, desprès d’una esgotadora travessia pel Llac Malawi en “patera”, arribem a l’illa de LIKOMA, encara dins de l’estat de Malawi, però a tocar de la costa de Moçambic; de fet l’illa està dins de l’espai “aquàtic” de Moçambic i per arribar a ella és te que travessar aigües d’aquest pais…. una mena de Llívia dins del territori francès.

Avui rento (l’Imma),una mica de roba i la estenc abans d’anar a esmorzar. De dia el lloc es preciós i la platja de sorra blanca enorme al nostre davant.

Despres dels 3 dies que hem pasat de ruta amb camió i de força engoixa amb la “patera” ens convenia un dia de “relax” amb un indret com aquets… i la veritat es que ens ha anat molt be poder gaudir d’un parell de nits i d’un dia sencer descansant amb un Lodge a la riba del LLac Malawi.

Durant la ruta a traves de Malawi hem pogut veure per primer cop en el viatge infinitat de BAOBABS, però aqui a Likoma hi ha moltisims i em torno boig fent fotos d’aquest arbre que segurament és l’arbe que m’atrau mes juntament amb l’olivera mediterranea.

Baobab és el nom comú d’un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d’arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l’Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). A Malawi, s’utilitza la polpa del fruit per fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. Les clofolles són utilitzades per produir escalfor.

El baobab també és conegut col·loquialment com “l’arbre capgirat” d’acord amb la llegenda àrab que proclama que el dimoni va capgirar l’arbre i el va plantar a l’inrevés, per la qual coses va quedar amb les arrels a l’aire.

Anem al poble en dos grups, en el tot terreny del lodge, (un d’ells… perquè l’altre s’ha espatllat) …. fem una volta a l’illa perque puguem veure els seus paisatges i al final ens deixen a la vila principal de l’illa, concretament davant de la Catedral catòlica, que és immensa per les dimensions de la propia població.

Un noi ens rep, es presenta i ens demana el nom abans de començar la visita. El capellà també ens saluda i encaixa la mà amb nosaltres. Es bonica però el que mes sobta es el lloc en el que està i evidentment les seves dimensions.

Una gallina circula tranquil·lament pel passadís central i al arribar al altar fa mitja volta. Visitem també els jardins que la envolten.

Anem fins a la entrada del hospital que està compartit amb la gent de Moçambic que viu a l’altre riba del llac i desprès passegem pel carrer principal ple de botiguetes i que va a parar a la platja on estan els assecadors de peix, arreu un munt de gent i observem com unes barques petites s’apropen a un vaixell gran que ha enviat el govern per tal de proveir a la illa d’aliments.

Descarreguen els sacs de blat de moro i per fer-ho pugen amb cordes a pols al vaixell gran i tornen a baixar carregant els sacs.

Fem moltes fotos i desprès prenem un refresc en un bar del carrer abans de fer-lo en sentit contrari per tornar amb el cotxe al lodge.

Abans d’arribar ens deixen a una botiga de robes on confeccionen les camises o pantalons, però no pot ser ja que necessiten dos dies i nosaltres marxem l’endemà.

Tornem caminant i mengem les pizzes que prèviament havíem encarregat. Omplim els papers d’immigració perquè sembla que el funcionari de torn vindrà al lodge per tramitar la sortida (desprès resultara que no).

Fotografia d’en Lorenzo

Anem a la platja una estona i desprès de preparar un altre cop les maletes per l’endemà anem a sopar i desprès una estona al voltant del foc de camp que han encès a la platja.

………

….

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

Aquesta nit dormirem absolutament relaxats, com si fossim nens petits.