Arxiu de la categoria: VIATGES

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – TRUJILLO – visita a HUACAS MOCHE – HUACA ARCO IRIS – HUANCHACO – CHAN CHAN 2019.09.11 (crònica 4)

Avui iniciem la primera ruta terrestre, utilitzant tota mena de vehicles, cotxes particulars, taxis, autocars nocturns, cavalls, tot terreny i també una bona part caminant …. per poder conèixer la zona nord del Perú. Iniciem aquesta ruta a TRUJILLO on ara estem i l’acabarem dies més tard a la ciutat de CAJAMARCA des d’on volarem de nou a LIMA.

Una ruta preciosa que molts viatgers desconeixen, ja que a Europa i també a Estats Units, únicament es promociona la part sud del Perú, especialment el que fa referència al “Valle Sagrado”, el “Machu-Picchu” i el llac “Titicaca”.

Però per sort Perú és molt més del que les agències de viatges del primer món saben vendre, i paga molt, moltíssim la pena passar almenys dues setmanes pel nord i conèixer complexos arqueològics meravellosos, ciutats colonials i paisatges de muntanya que s’endinsen a l’Amazònia. Un cop conegut el país, si ens fessin escollir entre el nord o el sud, sincerament no sabríem dir que faríem, per què el nord és més autèntic i molt menys explotat turísticament.

Avui ens aixequem ben d’hora per, després d’esmorzar, poder voltar un parell d’horetes per TRUJILLO i passejar per algun mercat del centre de la ciutat antiga. Ahir quan vàrem arribar ja era fosc i ara la veiem a plena llum del dia … i ens fascina.

Una ciutat colonial, que ens recorda altres ciutats que hem pogut visitar a l’Equador o Colòmbia, en altres viatges.

A l’hora convinguda, ens vénen a recollir a l’hotel, avui ens acompanya la guia Gianny, per anar a HUACAS MOCHE, un complex arqueològic situat al sud de la ciutat de Trujillo. Aquest lloc va ostentar la capitalitat de la cultura moche o mochica des del segle I aC fins al IX dC. El conformen dues estructures arquitectòniques, les Huacas (o piràmides) del Sol i de la Luna, separades pel que va ser el nucli urbà. Per a la seva construcció es van superposar estructures d’adob que conformaven plataformes.

Les Huacas Moche van ser construïdes en el segle 1r abans de Crist i abandonades al segle 9.

Huaca del SOL

La HUACA del SOL, només és visitable a l’exterior des de la distància. Es tracta d’una piràmide esglaonada construïda amb un rol cívic-administratiu. Amb una alçada de 43 metres està pendent, per manca de pressupost, de què es puguin realitzar treballs arqueològics en el seu interior.

El Museu de Huacas del Moche presenta objectes de ceràmica d’una gran bellesa trobats a les excavacions, i ens mostra aspectes de la vida dels moches, i del culte al poder i als déus reviscut a la iconografia. És un espai amb sales d’exhibició i un centre d’investigació. No podem deixar fotografies del seu interior, ja que molts museus del Perú tenen expressament prohibit fer fotografies de les seves col·leccions … una veritable llàstima perquè no permet promocionar-los.

La HUACA de la LUNA és una meravella, 12 mil metres quadrats de murals policromats realitzats amb cinc colors (blanc, negre, vermell, blau i groc) obtinguts dels minerals. Podem veure representada la divinitat moche anomenada Ai Apaec. Diverses plataformes amb un altar cerimonial al temple superior, on van ser descobertes les restes de 40 guerrers sacrificats. Per aquesta cultura les batalles acabaven sempre amb el sacrifici dels perdedors. Sense cap mena de dubte és un dels monuments que més ens va impressionar de tot el viatge.

Des d’aquí ens dirigim novament amb el cotxe a la HUACA del Arco Iris o del Dragón, ubicada al nord de Trujillo. Es tracta d’un monument religiós i centre cerimonial construït també en adob i que presenta murals decorats amb frisos en relleu mostrant figures antropomorfes en forma de drac i l’arc de sant Martí. Atribuït a la cultura Chimú (1100-1450).

El gos de la fotografia és d’una raça declarada patrimoni nacional del Perú; es tracta del gos peruà “chimú o viringo”, sense pèl al cos. Aquest exemplar el tenien els cuidadors d’aquesta Huaca, i era extremadament afectuós.

Ens dirigim per dinar a HUANCHACO, un poblet de pescadors reconegut en 2013 com a Reserva mundial de surf sent la primera platja llatinoamericana i cinquena del món en obtenir aquest reconeixement. Però aquest poble-balneari és reconegut també per les seves embarcacions, els “caballitos de totora” utilitzades per a la pesca des dels temps dels mochicas. Actualment els pescadors mantenen aquesta tradició.

Un caballito de totora és una embarcació construïda amb tiges i fulles de la totora, una planta perenne aquàtica. Només pot portar una persona i els seus estris de pesca. Normalment té una llargada de 5 metres i una amplada de 0,6 a 1 metre, i el seu pes és de 50 kg. A l’hora que arribem estan totes les embarcacions a la platja, si bé tindrem la sort de veure sortir una d’elles.

En un dels restaurants del passeig, aconsellats per la guia, “El sombrero”, dinem un magnífic cebiche i uns llagostins en fritura. 

Continuem ruta cap a la ciutadella de CHAN CHAN, un magnífic conjunt monumental conformat per nou petites ciutats emmurallades. Només podem visitar per dins l’assenyalat amb el número vuit….. i aquest és immens, ja que la visita ens ocupa com a mínim un parell d’hores. Un altre monument que ara el recordem com una de les fites del viatge.

Construïda al voltant de l’any 850 pels chimues, totalment en adob, és la segona ciutat més gran del món en aquest material i va ser declarada patrimoni de la Unesco l’any 1986 i inclosa dins de la llista de patrimoni de la humanitat en perill.

CHAN CHAN deriva del quingnam chang (idioma chimú) i significa Sol Sol. Es creu que és a causa de la intensa exposició solar que suportava la ciutat.

Avui ens ha agradat molt tot el que hem visitat, ha estat realment un dia extraordinari, però també hem de dir que ens ha sorprès molt negativament la brutícia espaordidora que hem trobat a la sortida de Trujillo. Tota la carretera fins a les Huacas de Moche era plena de plàstics i deixalles. Arreu. Semblava un abocador … Colpidor.

En els dies següents ens adonarem que sobretot a la part nord del país on el turisme internacional és escàs, aquesta brutícia desgraciadament és normal. Manca una política educativa per conservar el medi ambient, com existeix en els països més desenvolupats.

També ens hi ha sorprès la gran quantitat de veneçolans, famílies senceres, que circulen per la carretera, segons ens comenta la guia, hi ha més d’un milió de persones que fugint del seu país … estan instal·lats per tot el Perú sense feina o bé és desplaçant més cap al sud per entrar a Xile. Hem notat una manca d’empatia dels peruans vers a aquesta pobra gent que han de fugir del seu país per sobreviure.

De tornada a TRUJILLO i a l’hotel, anem a fer un volt pel mercat on és barreja de tot, roba amb joguines, menjar amb ferreteria, un popurri de parades i paradetes bastant impactant.

Anem fins a la plaça d’Armes buscant un restaurant que no trobem, i acabem comprant uns iogurts per sopar.

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – 2n dia en LIMA 2019.09.10 i volem a TRUJILLO (crònica 3)

Avui viatgem a TRUJILLO en un vol que surt a les 16.22 h; tenim per tant el matí lliure per passejar novament per LIMA. Després d’esmorzar i deixar les maletes en consigna sortim a conèixer el barri de Miraflores.

És d’hora i encara no han obert botigues, caminem pels carrers i anem fins al jardí i l’església de Santa Maria, un enorme bloc de ciment de color gris que resulta ser acollidora un cop dins.

Prenem un cafè a la cafeteria Juan Valdez a l’avinguda Larco. El dia és fresquet i ennuvolat amb una temperatura de 16º. Al costat de l’hotel, a la Terraza del Pardo, dinem un sandvitx abans que ens passin a recollir per anar a l’aeroport.

Marxem temporalment de Lima, per començar a visitar la part nord del Perú, però tornarem d’aquí a pocs dies per iniciar la visita al sud del país.

Tràmits reglamentaris a l’aeroport i vol sense incidències fins a TRUJILLO on arribem a les 17,35 h.

Ens traslladem fins a l’hotel CASA ANDINA ubicat molt a prop de la plaça d’Armes, en el mateix centre històric.

Les ciutats peruanes, com podrem anar comprovant al llarg del viatge, estan organitzades per oficis, i nosaltres estem al barri de les òptiques, un munt, ja que tots els carrers del voltant de l’hotel es dediquen a això.

La plaça d’Armes de Trujillo és espectacular, ocupa un enorme espai on podem veure l’Ajuntament “acolorit” amb llums, uns balcons de gelosia blanca cobreixen les finestres dels edificis donant a la plaça un segell característic.

La Catedral coneguda com a Catedral basílica de Santa Maria, és oberta i entrem, estan oficiant missa i ens sorprèn que hi ha força gent tot i ser dimarts. Al sostre destaquen les pintures policromades de les bigues.

Passegem pels carrers de vianants i el que més ens crida l’atenció són els enormes locals dedicats al joc.

Entrem a sopar al “salon de te Santo Domingo“, cal dir que al Perú els restaurants de dinar ràpid o cafeteries s’anomenen salons de te. Aquest és un lloc molt especial on els cambrers van uniformats i les parets estan decorades amb molts quadres. Demanem patata farcida, fetge amb ceba i pernil cuit que tallen d’una enorme cuixa no sabem si bullida o rostida.

Curiós també el cafè que serveixen en una mena de setrillera i anomenen “concentrado de café“. Cal afegir aigua o llet, ja que és impossible perdre’l sol …. és fortíssim!!!

Tornem a l’hotel a quarts d’onze de la nit, cansats però contents. Un altre dia molt intens.

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – 1r dia en LIMA 2019.09.09 (crònica 2)

Amb el jet lag ens llevem a les sis del matí després d’un parell d’hores de no dormir. LIMA apareix ennuvolada (com sembla que és el normal en aquesta època) i amb una temperatura de 15º.

Ens vénen a recollir per fer la visita als principals punts de la ciutat, la nostra guia es diu Milagros:

Huaca Pucllana, unes excavacions arqueològiques funeràries que només podem veure per fora, ja que precisament dilluns estan tancades. Construïda amb adobs en posició vertical, conforma una piràmide de 25 metres d’alçada i uns murs que tenen l’aspecte d’unes prestatgeries plenes de llibres. Si voleu mes informació, podeu clicar en en següent enllaç.

Passem amb el cotxe per l’Olivar de Sant Isidre un bosc amb més de sis mil oliveres ubicat en el districte financer de la ciutat. En els següents dies passarem diverses vegades caminant pel mateix lloc.

Ens dirigim a la plaça de San Martin al centre històric de Lima, amb l’estàtua de la “madre patria” i la llama (curiosament l’escultor no va entendre l’encàrrec i en lloc de posar una flama de foc (llama) a sobre del cap del General San Martin, va col·locar una “llama” (animal camèlid originari dels Andes).

Plaça declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco i que és considerat com un dels espais públics més representatius de la ciutat.

En aquesta plaça canviem 800 euros i ens donen 2.960 soles, que ens duraran bona part del viatge, ja que prèviament ja hem pagat els hotels i transports. Menjar en aquest país és pel nostre nivell de vida extremadament econòmic, si descartem algunes excepcions com la del sopar que farem aquesta mateixa nit.

Visitem l’Església de San Pedro, que edificada per la companyia de Jesús el 1568, és un dels complexos religiosos més importants del centre històric.

A continuació visitem el magnífic conjunt monumental de l’Església i convent de San Francisco, amb les catacumbes i el museu. Destaquen els seus claustres amb pintures murals i ceràmica que representen la vida de Sant Francesc.

I per acabar amb les esglésies visitem la Catedral i el seu museu.

Ens dirigim a la Plaça Major o plaça d’Armes on podem veure el canvi de guàrdia. Una enorme plaça tancada al trànsit i custodiada fortament per la policia.

El centre històric de Lima està format per edificis de dues plantes construïts amb quincha, un conjunt de canyes lligades amb pell de res i cobertes amb guix. Aquesta tècnica constructiva proporciona elasticitat a les parets per suportar els moviments sísmics.

S’ha fet l’hora de dinar i després de passar per l’hotel a recollir uns papers de la guia, ens dirigim al Museu Larco.

Abans de la magnifica visita que la Milagros ens fa, hem dinat al restaurant del mateix Museu.

El Museu Larco, alberga una de les millors col·leccions privades d’art i elements prehispànics, ceràmiques, tèxtils, mòmies, …..

Us deixem aquí l‘enllaç del museu per si voleu fer una visita virtual. Creiem que paga la pena fer-ho ….

Amb el cotxe ens apropem al Parc Alberto Andrade Carmona ubicat al malecon de Miraflores anomenat popularment Parc de l’amor per l’enorme escultura del petó, de Víctor Delfín, que ho domina.

Magnifiques vistes del litoral i on veiem surfistes en acció. Ens acompanyen al centre comercial subterrani amb vistes al Pacífic. Ens acomiadem del nostre xofer i la guia i ens tornem caminant per l’avinguda Larco fins a l’hotel fent una parada a la cafeteria Manolo on tastem la “chicha morada” un refresc de blat de moro.

Una estona de descans i ens preparem per anar a sopar al restaurant ASTRID Y GASTON on farem el menú degustació “El reencuentro”. Es tracta d’un dels millors restaurants del Perú, capitanejat pel cuiner Gastón Acurio, el xef més conegut internacionalment. Un sopar “homenatge” amb el que volíem començar amb bon peu el viatge pel Perú.

Un menú que comença amb una copeta anomenada “Capitan” de pisco i vermouth amb llimona. Van seguint els plats fins a un total de quinze, absolutament deliciosos i amb un servei que podríem dir que assoleix l’excel·lència.

Són quatre hores i mitja sense parar de degustar plats diferents que acaben amb una selecció de bombons final.

A Barcelona aquest conegut xef també té el restaurant Yamumanka, que vàrem visitar dies abans del viatge.

Mentre esperem el taxi per tornar a l’hotel, ens acompanyen pel local en una mena de visita guiada que ens fa marxar del restaurant feliços i contents en haver pogut fer aquesta reserva des de Barcelona ja fa uns quants mesos. Una pluja fina ens acompanya a l’hotel on caiem esgotats al llit.

Magnific primer dia.

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – setembre i octubre 2019 – (crònica 1)

L’aturada en sec que ha suposat per a tots la Covid 19, ens ha fet abandonar aquest any 2020 els nostres projectes de viatges, al mateix temps que hem abandonat temporalment tota la nostra activitat en el món de les arts escèniques, ja que som persones de risc i no ens hem volgut posar en perill de contagi.

Com molts, tot el temps de l’estat d’alarma hem estat tancats a casa i únicament hem sortit a comprar el que necessitàvem. Un cop aixecat el confinament, hem aprofitat per fer una escapada al Delta de l’Ebre, una cita que acostumem a complir cada any, malgrat que enguany l’hem allargat per tot un mes per gaudir al màxim d’aquest autèntic paradís.

En aquest temps hem reflexionat sobre el futur d’aquest espai, quan està a punt de complir els deu anys de la seva existència. Una de les alternatives era tancar definitivament el blog, ja que pensem que ens ocupa massa del nostre temps lliure; a més a més creiem a hores d’ara que trigarem molt de temps en tornar a veure espectacles en viu d’Arts Escèniques.

Malgrat tot hem decidit no abandonar el blog i començar una nova etapa, escrivint quan ens vingui de gust els records sobre els nostres viatges, que de fet era un dels nostres primers objectius que ens vam marcar en obrir el blog.

Començarem doncs parlant del nostre darrer gran viatge, el que vam fer l’any 2019 al Perú i Bolívia, entre els mesos de setembre i octubre del 2019.

Aquest era un dels nostres viatges somiats, viatge que havíem anat endarrerint per la por al mal d’altura, que coneguts nostres havien patit. Parlant amb els metges del servei de vacunacions internacionals, i amb les dues agències locals que ens ho van programar, vam decidir tirar-ho endavant planificant acuradament l’ordre de les visites per afrontar a poc a poc els canvis d’altitud.

Si bé en un principi vam contactar directament amb una agència de viatges peruana, per fer el recorregut d’ambdós països, finalment vam creure més oportú contactar amb una agència de cada país, i la veritat és que estem molt contents del resultat.