Arxiu de la categoria: VIATGES

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de CUSCO al Vall Sagrat dels Inques – PISAC – OLLANTAYTAMBO – AGUAS CALIENTES – 2019.10.03 (crònica 26)

Avui hem quedat amb la Carmen, la nostra guia, una mica més d’hora del que tocava per anar a visitar el Parc Arqueològic de SAQSAYHUAMÁN que ahir vam deixar pendent per la pluja. Una magnífica decisió, ja que el lloc és realment extraordinari i pagava molt la pena visitar-ho amb tranquil·litat.

Dins del recinte, primer de tot visitem la CHINKANA CHICA per enllaçar posteriorment amb l’espectacular TEMPLE DEL SOL de SAQSAYHUAMÁN, que erròniament algunes persones el consideren una “fortalesa cerimonial”.

Està situada a dos quilòmetres al nord de la ciutat de CUSCO, formada per tres muralles en terrasses de 300 m de llarg, a 3.700 m d’altura i amb una extensió total de 3.093 hectàrees.

Un enorme temple Inca, construït al segle XV; ens impressionen les seves dimensions (observem blocs de pedra de 9 m d’alçada) i també pensar que van intervenir més de 20.000 homes durant cinquanta anys per fer-la. Potser es tracta del monument més espectacular de la ciutat de CUSCO.

Continuem ruta passant, sense entrar, pel recinte arqueològic de Puca Pukara (construcció militar) i la vall de Ccorao on fem parada al mirador de Taray, el primer lloc des d’on es pot veure l’anomenat “Vall Sagrat dels inques“. El dia és esplèndid i ens permet gaudir de les vistes amb el riu Urubamba al fons de la vall.

La següent parada és per visitar el Parc Arqueològic de PISAC, un conjunt dividit en dues zones, la superior, l’antiga, amb les terrasses de cultiu i els petits pobles que estaven conformats per un pati comunitari i les habitacions familiars que el rodejaven.

Sembla que en aquests poblats únicament dormien, ja que no s’hi han trobat vestigis de cuines.

La zona inferior de PISAC, l’actual, és un enorme mercat artesanal al voltant de la plaça principal on també trobem el mercat de proveïments.

Comprem un pa de quinoa i fem un tomb. Pràcticament no hi ha turisme i ens obliga a pensar que aquí tothom ven, i no hi ha compradors …. de què viuen ??? …

Segons hem llegit a les guies, els diumenges es multipliquen el nombre de parades i el poble sencer es converteix en una fira.

De tornada a la Plaça anem a dinar a l’interior d’una joieria que “amaga” un forn de llenya on fan unes empanades molt bones.

Continuem ruta fins a Ollanta per visitar el complex arqueològic d’OLLANTAYTAMBO, impressionant, bellíssim.

Pugem fins dalt de tot i és fascinant el que ens va explicant la Carmencita, ja que segons ens diu tant la construcció de les terrasses com els graners o el temple del sol estan relacionades amb la muntanya del davant i el punt de la sortida del sol a cada estació de l’any.

Anem fins a l’hotel on dormirem d’aquí a dos dies, per deixar les maletes i ens enduem només les bosses amb el necessari per a dues nits. Ens dirigim a l’estació de tren per anar fins al poble d’AGUAS CALIENTES situat als peus del MACHU PICCHU.

En el tren fem coneixença amb una parella basc-argentina i anem xerrant l’hora i 45 minuts de trajecte.

En arribar ens esperen per acompanyar-nos a l’hotel Waman Machuppichu i de seguida anem a sopar al restaurant El indio feliz.

Anem a dormir d’horeta. Demà per fi, aconseguirem complir un dels nostres més grans somnis viatgers… i és que hem hagut d’esperar quaranta-cinc anys d’ençà que l’Imma i jo compartim les nostres vides.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 25, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 27, cliqueu en aquest

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CUSCO – 2019.10.02 (crònica 25)

Avui tenim la visita de CUSCO i ens hem llevat a dos quarts de set, tenim l’esmorzar inclòs a la cafeteria del costat de l’hotel. Ens vénen a buscar a l’hotel la que serà la nostra guia aquests dies, Carmen, a la que acompanya el seu cap que és qui ens va rebre ahir a la terminal de busos. Carmen com comprovarem més endavant serà una de les millors guies de tot el viatge.

Amb un taxi anem en primer lloc al Convent de Santo Domingo construït l’any 1633 sobre el temple de Coricancha o temple d’or que custodiava les relíquies sagrades provinents de tot el territori.

Ha patit diverses reconstruccions derivades de terratrèmols que van afectar la construcció original l’any 1650 i el 1950. És una església de tres naus amb una cúpula i un magnífic cadirat del cor. Les parets estan guarnides amb taulells sevillans. En l’actualitat el Coricancha conserva alguns dels seus murs arrodonits de pedra polida, que són considerats com l’obra d’art més gran de l’època inca.

Amb el mateix taxi ens dirigim al Mirador del Crist Blanc amb una vista panoràmica espectacular sobre la ciutat. Aquesta estàtua té 8 metres d’altura i està situada en el turó Pukamoqo (Cerro Rojo), a 5 quilòmetres de la Ciutat Imperial.

Anem al Parc Arqueològic de Saqsaywaman per fer la visita, però com està plovent decidim deixar-la per l’endemà.

Ens dirigim després al centre arqueològic de Q’enko, tallat a la roca i que representa els tres mons de la cosmologia inca: el cel, la terra i el subsòl. Podem visitar la Sala dels Sacrificis, l’Observatori astronòmic, els canals i l’amfiteatre.

El taxi ens retorna a la plaça d’Armes des d’on continuem la visita a peu.

Visitem la Catedral Basílica de la Verge de l’Assumpció, construïda l’any 1534 amb grans blocs de granit vermell que es van extreure de Saqsaywaman. La portalada d’estil renaixentista contrasta amb l’interior barroc i plateresc.

Carmen ens acompanya fins al mercat de San Pedro que en bona part s’ha transformat en un mercat turístic amb moltes botigues de souvenirs i molts llocs per dinar. Hi ha també un munt de “juguerias”.

Després de fer la volta pel mercat tornem tranquil·lament fins a la plaça d’armes on ens asseiem a descansar una estona. Hi ha una concentració de caràcter polític. Ens assabentem que fa dos dies hi ha hagut una mena de cop d’estat al parlament que ha quedat dissolt pel president de la nació.

Anem a l’hotel a deixar les motxilles per anar a dinar. Ho intentem primer en un restaurant francès del mateix carrer, recomanat a una de les guies que hem portat, però el trobem molt car i curiosament només accepten dòlars per pagar ???? … més turístic impossible !!!

Decidim canviar d’opció culinària i finalment dinem a la mateixa plaça d’Armes al restaurant La Calle del Medio que ens han recomanat a l’hotel.

Després de dinar anem a visitar el temple i convent de La Mercè, amb un claustre de dos pisos i magnífiques pintures. En el convent podem anar visitant les diferents estances i des del cor podem veure la nau de l’església que només obre en horari de culte.

Sortint de la Mercè tréiem el cap al recinte de la Universitat i a un centre artesanal, i ens dirigim al Temple de la Companyia de Jesús també ubicat a la plaça d’Armes. Aquest temple forma part de la ruta del Barroc andí.

Hem pogut pujar al cor i accedir a una terrassa que dóna a la plaça. L’escala d’accés no ha estat fàcil. Fem el recorregut per tota l’església, convenientment indicat al fulletó que donen amb l’entrada i baixem a la cripta. Una visita força interessant.

Passegem després per l’avinguda del Sol plena de bancs, caixes de canvi i oficines turístiques que ofereixen totes les excursions. Decidim entrar a una cafeteria per descansar una mica.

Tenim entrades per anar al Centre Qosqo de Arte Nativo, a veure balls i músiques populars. Una bona estona de cua al carrer i hem de dir que l’espectacle a nosaltres ens ha semblat enormement llarg i avorrit.

En sortir, el Miquel no es troba gens de bé (suposem que alguna cosa que hem menjat, no l’ha paït bé)…… i decidim anar directament a l’hotel on mengem una poma i uns plàtans que hem comprat pel camí.

Abans de dormir preparem les bosses petites per l’endemà, ja que marxem uns dies i deixarem les maletes a l’hotel per la nostra tornada a CUSCO.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 24, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 26, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de PUNO a CUSCO – 2019.10.01 (crònica 24)

Avui a primera hora ens acompanyen a la terminal d’autobús on fem el chek i embarquem les maletes.

Un itinerari d’uns 450 quilòmetres per paisatges realment increïbles, que es pot fer en tren turístic o bé amb autocar amb totes les comoditats. Nosaltres optem per aquesta segona opció perquè encara que el trajecte ocupa gairebé tot el dia, fa una sèrie de parades amb visita guiada inclosa, a llocs emblemàtics que paga la pena conèixer.

Sortim puntualment i fem la primera parada a PUCARÁ a 3.905 metres d’altura, on visitem el Museu Lític, un museu arqueològic amb una col·lecció de monòlits i escultures de la cultura pucará (1400 aC a 400 dC). L’anomenada “estela de la pluja” té dos metres d’alçada. També alberga una col·lecció de ceràmiques. 

Durant el viatge hem vist exposicions millors que aquesta o almenys amb millors condicions museogràfiques, però agraïm la parada perquè almenys ens ha servit per estirar una mica les cames. La venda de souvenirs, especialment de les rèpliques del “torito de pucará” … és fins i tot exagerada per la mida d’aquesta petita població.

El carrer que des de l’església condueix al Museu està ple de paradetes que venen el famós “torito de la prosperidad” … peró nosaltres, com no ??? comprem un petit cargol.

Seguim ruta fins als 4.335 m, LA RAYA, el punt més alt del recorregut i que delimita la zona andina i l’altiplà, les províncies de Puno i Cusco.

El lloc on parem també ple de paradetes i persones que amb llames molt guarnides demanen diners per fer fotos. Això ens fa notar que el punt més turístic del país ja el tenim a tocar.

Continuem ruta fins a la població de SICUANI, la segona ciutat més gran del departament de Cusco, on parem a dinar en un restaurant amb bufet lliure força bo.

Després de dinar, (cal dir que tot el viatge està tenint lloc amb els temps molt mesurats i acurats), continuem fins a RACCHI (en quechua Raqchi).

El més important del lloc arqueològic de RACCHi és el Temple de Wiracocha, una enorme estructura rectangular de dos pisos que mesura 92 metres de llarg per 25,5 d’amplada i una paret central d’adob de 20 m d’alçada, amb una base de pedra andesita.

Compta amb finestres i portes, està flanquejada a banda i banda per una filera d’11 columnes circulars amb la part inferior en pedra i la superior en fang. Sembla que era un lloc, que a l’estil dels caravanserais de la ruta de la seda, feien parada els mercaders que anaven d’un lloc a un altre.

Abans de la seva destrucció pels espanyols, el temple tenia el que es creu, el sostre més gran en l’Imperi incaic, tenint la seva cúspide a la paret central que s’estén sobre les columnes i uns 25 metres més enllà de cada costat. Les grans proporcions del temple, i la seva prominència en el lloc expliquen per què a tot el complex també es denomina com el Temple de Wiracocha.

Dins del recinte observem també unes construccions rodones que eren magatzems d’aliments i tenien sostres cònics de palla.