Dimecres 15 d’agost 2012
Recordeu que estem a l’illa de LIKOMA, dins del llac Malawi. Ens llevem una mica mes tard perquè teòricament hem de marxar en dos grups i amb una hora de diferencia, però finalment resulta que marxem a la vegada i de manera immediata.
Temps just de liquidar les begudes i recollir maletes i ja ens trobem de nou en un parell de barques (una pels enxufats fora borda… els bascos…i un altre tipus patera, pels patidors de mena… els catalans)… anem cami a l’altre banda de l’illa amb l’equipatge … i únicament perquè a la capital ens posin al passaport el segell de sortida de Malawi.
…. i desprès dels tràmits, marxem amb les mateixes barques a la riba del llac que pertany ja a Moçambic.
Si us fixeu… camuflat amb el mateix color de la roca… un COCODRIL !!!
Avui hi ha onades i jo (l’Imma), em marejo des-del primer moment. Ens mullem força però per sort la segona part del recorregut és mes calmada i quan arribem al lodge, el Nkwichi Lodge (http://mandawilderness.org ) ens estan esperant amb un cocktail de benvinguda i pràcticament, sense interval anem a dinar en una mena de mirador que hi ha sobre mateix de la platja. Molt bonic i el dinar excel·lent.
Hem arribat al PARADIS !!!!
Després de dinar en una terrassa amb vistes al mar… ens acompanyen en barca ¡!!!!!! a la nostra casa, amb la Txell i el Xavi i la Cristina i MariFran que també estan en el mateix indret. Estarem una mica aïllats de la resta, en un lloc paradisíac anomenat Songea… encara que desprès sabrem que per anar amb la resta de gent haurem de caminar mes de 20 minuts per un cami no massa fàcil, sobretot a la nit.
al pis de dalt esta el llit… i la resta és el saló privat tan sols per ells… al·lucinant!!!
Primer adjudiquen la casa mes gran al Xavi i la Txell…. i realment ens quedem amb la boca oberta…. increïble; sembla la residencia d’un ministre… i a mes a mes esta plena d’escultures de valor considerable.
Desprès la casa de la Cristina i la Mari Fran…. oberta per davant a la natura, sense finestres, també molt maca…
Per fi, ens acompanyen a la nostra “casa” habitació, que té platja “privada” directament al llac Malawi (aquí a Moçambic l’anomenen llac Niassa)… i quant ens ensenyen “l’habitació” ens quedem sense poder disparar paraula…. és una autentica maravella…. segurament la mes maca que hem tingut mai a la vida… i que segurament tindrem en el futur.
La nostre platja particular i exclusiva
La nostra casa/habitació esta totalment oberta, integrada a l’entorn i sense parets, el llit al mig de l’espai i una enorme mosquitera que l’envolta, al racó contra la paret de roques (única de l’habitació) una banyera i el wàter. Davant del llit un sofà i una tauleta de centre, i una mica mes endavant com si fos una terrassa un altre espai amb una taula de terrassa i dues cadires……. Espectacular.
Les maletes queden ben bé al mig del no res i a mes ens han avisat que hi ha monos ¡!!!!
Estem ben bé a 20 minuts caminant de la part central del lodge on està la resta del grup i la veritat és que se’ns farà molt llarg a les nits quan sense cap llum, únicament amb els frontals, hem de recórrer tot el camí…. i també esta la possibilitat de trobar-se cocodrils i això ja ho fa tanta gracia. Vista la distancia demanem que l’esmorzar de l’endemà el serveixin a la terrassa de la “mansió” que els hi ha estat assignada al Xavi i la Txell.
Tornem al Lodge principal acompanyats pel gos “Ernesto” que ens fa de guia… (sembla que s’adona que nosaltres vivim amb una gossa)… i un cop arribats prenem un bany a la increïble platja del Nkwichi Lodge; la platja és coneguda per aquest nom, perquè la sorra molt fina i molt blanca… al trepitjar-la fa un soroll semblant a “kwichi…kwichi” a cada passa que fas.
Sopem en una taula parada amb espelmes a la mateixa platja. Romàntic i bonic però quina fresqueta ¡!!!
Les postes de Sol africanes mai s’obliden.
El Nkwichi Lodge, diuen està considerat un dels millors de tota Africa. Un cop arribats a Barcelona i consultant els preus per internet, ens assabentem de què si haguéssim anat pel nostre compte el lloc on hem dormit té un preu de 350 dòlars persona/nit…. o sigui les dues nits que varem estar ens hagués costat 1.400 dòlars. És una de les avantatges que te viatjar en grup.
Anar al primer capítol
Anar al capítol anterior
Anar al capítol següent
________________________________________________________________
Cargol “basc” (es nota per les banyes exagerades) – foto cedida per l’Antonio
Fantàstic!!
Aquesta combinació d’aventures, animals, platges paradisíaques i lodges increïbles, no té preu. Quin viatge! Suposem que deu ser un autèntic plaer descansar de tant en tant en llocs com el que expliqueu. I les postes de sol, espectaculars. Les fotos boníssimes!!
Una abraçada.
Manel & Cristina
Si que te preu…. i és força elevat pel nostre pressupost, però si vas a pensar tot el que pots viure en 4 setmanes, si estalvies durant tot l’any, és una experiència que paga la pena. Segurament Africa, al no tenir unes infraestructures turístiques com les que coneixem per la resta del mon, encareix molt el pressupost, ja que necessites crear-te tu mateix les infraestructures per tenir una certa “seguretat”. És per això que nosaltres ens posem en mans d’una agencia amb experiència en Africa, com és Kananga.
Gracies per les floretes respecte a les fotos. Realment algunes son maques aquest cop.
Una abraçada
Caram, quines aventures i quines fotos!
Imma, per als marejos jo he provat aquest estiu unes pulseres que es compren a la farmàcia i que apreten no sé quin punt d’acupuntura però que funcionen. Jo em marejo només de pujar a una barca i vaig sobreviure perfecte a un trajecte de 4 hores per veure balenes en un dia de pluja i mala mar! Garantides!
Curiosament no acostumo a marejar-me però aquest cop no sé que em va agafar, es bellugava molt la barca o és que potser acabàvem d’esmorzar … No ho se però al arribar a port vaig treure la primera papilla i desprès tan fresca. Pensaré això de les polseres per una propera vegada.
Ja he vist que heu publicat un post de l’Alhambra, be per Granada ??
Per Granada, perfecte! Molt bon temps i bon menjar! I sort dels vostres consells perquè també vam haver de córrer per arribar al Generalife abans de les 14h! Realment el temps a l’Alhambra passa volant…
Deu n’hi do l’hotelet. encara que això d’estar tan a l’interperie no se si em faria massa gràcia. No hi havia perill de robatori? encara que fos per parts dels micos. Espero que al menys els cocodrils no tinguessin l’accés fàcil. Suposo que l’Imma amb lo previsora que es, devia portar Biodramina o quelcom similar contra el mareig no?.
Una abraçada i fins la propera
Això de estar a l’interperie impressiona, jo no les tenia totes la veritat. Maletes constantment tancades ja que ens van advertir dels monos que per cert eren grandets. Si portava Biodramina pero aquesta vegada com ens van avançar la sortida no la vaig pendre …. Per cert com saps que soc previsora ???. Una abraçada.