Diumenge 22/01/2012….segon round musical en 24 hores !!!
Aquest mati ens toca el concert d’abonament de l’OBC i aquesta vegada amb el director titular PABLO GONZÁLEZ. Abans d’entrar al Auditori ens el trobem de cara tot i fent una passejada per els voltants, (encara no va vestit de pingüí) prenent el solet d’un mati com si ja fos primavera. M’hagués agradat molt demanar-li fer una foto amb ell, però la meva timidesa m’ho impedeix.
A la poca estona ja estem marcant a la maquina de l’entrada la targeta d’amics de l’Auditori, que encara no se perquè ens enganyem en creure que serveix per alguna cosa….. i que cada vegada menys gent s’apropa a fer-ho …. i es que es una enganyifa tan espectacular que als responsables els hi tindria que caure la cara de vergonya. Tindríem que exigir una estadística acurada per veure si de debò almenys queda registrada la nostre assistència cada dia que de bona fer fem l’acte de credulitat.
El programa d’avui es bo…. sota el meu punt de vista, però desprès del que varem escoltar ahir al Palau amb Staatskapelle de Berlín, l’OBC d’entrada sona com mes per estar per casa; a la poca estona ens adonem de que això no es del tot cert… i que tenim una gran orquestra a casa nostre, de la que podem gaudir força sovint…. tot un luxe.
Ludwig van Beethoven (Bonn 1770 – Viena 1827)
– Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 (***)
Sota la direcció de Pablo González, l’OBC sona francament be, i encara que es tracta d’una Simfonia menor de Beethoven, li saben treure tots els matisos que el compositor encara prou jove, li va saber posar. Aquesta vegada l’orquestra amb una cinquantena de músics al escenari, amb els contrabaixos a l’esquerra del director i la percussió força mes avançada de l’habitual, el director sense batuta va aconseguir una molt bona audició i força aplaudida. A ressaltar la tornada a l’orquestra de la nostra estimada Mireia Farrés (solista de trompeta), que feia molts mesos que no la veiem.
Johannes Brahms (Hamburg 1833 – Viena 1897)
– Simfonia núm 1 en do menor, op. 68 (***+)
A la segona part, aquesta composició amb una massa orquestral mes nombrosa… mes de 70 músics al escenari amb distribució “normalitzada”, encara ens va sonar millor. Serà que aquí si que va utilitzar la batuta ?. M’agradaria saber, simplement per xafarderia el perquè els directors d’orquestra a vegades utilitzant la batuta i moltes no…. quina es la diferencia ??? Brahms ho tenia segurament mes fàcil que Beethoven, ja que va ser un gran admirador de Beethoven i per composar la primera de les seves simfonies va “beure” directament de la genialitat del seu “professor”. Així i tot per arrodonir-la totalment va trigar 21 anys en la seva total composició i va aconseguir una meravella, per molts entesos considerada com la desena Simfonia de Beethoven.
vista des de les nostres butaques d'abonament
A pesar de la coincidència amb poques hores dels dos concerts, únicament separats per una dormida…. varem gaudir força també d’aquest concert, sense arribar al quasi “orgasme musical” de la nit anterior.
——————————————————————————————————-
– L’Auditori – Preus per persona de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros – Abonament temporada)
——————————————————————————————————-
Estimat “quasiorgàsmicmusical”, nosaltres també ens ho vam passar molt bé quan hi vam anar el vespre de dissabte. Simfònicament, Beethoven m’ha agrada molt des de sempre i aquesta proposta (de la que hi haurà una segona part aquesta mateixa temporada) de Beethoven vs. Brahms em sembla molt atractiva, tot i que es una manera de “marketing” per vendre el producte, ja que entre la primera de Beethoven i la primera de Brahms hi ha més de mig segle de diferència. Hi ha una altra cosa que no entende mai, el que alguns opnen sobre que la 1ª de Brahms es pot considerar la 10ª de Beethoven. Jo no ho he acabat de veure mai això, però segur que hi ha molta gent que hi enten moltíssim més que un simple aficionat com jo.
Una abraçada i fins divendres!
La parauleta de “quasiorgàsmicmusical” deixa clar que ja estic entrant a la tercera edat….jajajaja
Que consti que a mi m’agrada moltíssim Beethoven; en cap cas he volgut comparar, però el concert era el que era, i el “marketing” claríssim. El que comento en el meu apunt de que la primera de Brahms es pot considerar la 10ª de Beethoven de debò que no m’ho he inventat, encara que personalment com tu no li veig el lligam per enlloc.
El divendres ens trobem al Liceu… tenim que aprofitar ara que encara esta obert.
Una abraçada