Al novembre/desembre passat quan voltàvem per Londres, els cartells de la pel.licula CHICO & RITA envaïen literalment els passadissos del Metro. Li vaig comentar a l’Imma que m’agradaria molt anar a veure-la, però varem preferir gaudir dels Musicals que a casa nostre tan difícil son de veure…. i esperar a que l’estrenessin a casa nostre.
La pel.licula CHICO & RITA va ser estrenada a Londres el passat 19 de Novembre del 2010 i 100 dies desprès, per imposicions de la productora, el divendres 25 de Febrer del 2011, per fi va ser estrenada a Espanya. Varem anar el dia de l’estrena….en teníem forces ganes.
Es una pel.licula EXTRAORDINÀRIA, que ja d’entrada recomano a tothom. Han estat 2 any d’intens treball de variïs equips dirigits conjuntament per FERNANDO TRUEBA i XAVIER MARISCAL. La pel-licula va ser rodada amb personatges de carn i ossos i un cop acabada la van facilitar a variïs equips d’animadors de variïs països, perquè transformessin la pel.licula en dibuixos animats.
La musica de BEBO VALDES es va incorporar a aquest projecte… i ara podem gaudir d’aquest meravellós resultat. Han aconseguit fer una pel.licula de ficció però basada en molts fets reals, amb una animació que alguns critiquen per “lenta” i poc precisa però que a mi em sembla sublim precisament per aquesta mateixa raó.
M’agraden els dibuixos d’en MARISCAL… estic enamorat des de fa molt anys de la musica de BEBO… i les direccions de TRUEBA m’agraden força, especialment en les seves incursions en el cinema musical (calle 54 per exemple, que per mi va significar el descobriment del jazz latino).
Quina millor combinació podria demanar ???
CHICO & RITA es un prodigi musical i visual. El seu principal entorn es la ciutat de LA HABANA que amb els seus preciosistes dibuixos, descriu fil per randa i amb una mestria increïble l’època dels finals dels anys quaranta i de la revolució cubana, els seus carrers, la seva gent, el malecón, la prostitució, …. i desprès el canvi de ciutat i els somnis complerts a la NOVA YORK de l’època …. els seus neons i el music hall…el transit…el paisatge nevat de Central Park,… el progres i la modernitat….. els anuncis lluminosos de cines, teatres, i sales de jazz….
Les escenes de la pel.licula que m’han quedat per sempre a les meves pupil·les, son innumerables… escenes intimes de Chico i Rita, a l’habitació de la Habana, mentres les cortines transparents es belluguen suaument per la brisa i a traves d’elles es veuen les taulades de la ciutat….les persecucions amb cotxe estan molt ben aconseguides, els carrers amb la roba penjada a les finestres…. les façanes despintades i brutes.
I sobretot la música… el jazz latino i la música cubana, es la protagonista principal d’aquesta pel.licula.
Es quasi be l’historia de l’evolució del jazz :
“Va ser el moment, quan nous músics de la talla de Charlie Parker i Dizzy Gillespie van sorgir amb una nova classe de música, poc adequada per el ball, plena de notes, tocat a tota velocitat, una música que avui anomenem jazz. I llavors van arribar el cubans. Chano Pozo va ser el primer percussionista que va tocar en un conjunt de jazz. Era un nou instrument. Portava tots aquests ritmes llatins i africans que eren molt nous per a aquests músics i clar, aquest instrument canvia el ritme. El percussionista ha de tocar de manera diferent “.
Os deixo una mica de música de la pel.licula (clickeu a sobre dels noms de les cançons per escoltar.les)
Amb tan bones imatges, lletra i musica, una molt bona página, es clar 😉
Gracies Jose Luis… tu vas ser el meu mestre. Una abraçada
Amb aquest comentari hi haurem d’anar. Miquel, no “treia el nas” per la plana, per que tenia poc a comentar. Ni ANA BOLENA, ni PARSIFAL… Ahir el Ballet de DAVID CAMPOS amb una discreta BELLA DORMENT, de la que em va sobrar tot el que és modern i massa projecció. I vaig quedar amb ganes, moltes ganes de veure una bona COPELIA(no se la de l’ULLATE???), o un bon LLAC DELS CIGNES, després del CISNE NEGRO que és recomenable. Tinc “gana” de veure un escenari plè de “tutús”, “pliès, “pas a deux”, etc.etc.però… no hi ha manera…
AVUI per 2n. cop -el primer em vaig adormir-, he vist TOT de Rafael Spregelburd, que del 2 al 6 de març serà al Lliure de Gràcia. No m’he adormit, però no m’ha agradat, tot i que ho fan molt be TOTS.
Ara, la setmana es presenta bona: dimecres LA TRAVIATA en diferit al cinema, dissabte l’ESTRENA de DUES DONES QUE BALLEN de Benet i Jornet amb la LIZARAN i ALICIA PEREZ, i diumenge ELS CONTES DE HOFFMAN pels Amics de l’òpera de Sabadell, amb la gironina GEMMA COMA ALABERT en un paper protagonista al Teatre Muncipal. Dura vida, la del jubilat¡
La veritat es que si m’estranyava el teu silenci… ja se que el mon de l’opera no es el teu fort…. però ni tan sols vas deixar un comentari a l’entrada del musical OLIVER i això ja si que em va “espantar”. Tampoc a l’entrada de la Sarsuela has vist que l’Imma et comentava que la setmana propera anem a Madrid a veure LOS MISERABLES i de pas al Teatre de la Zarzuela, seguin la teva recomanació…. per veure un programa doble…”El estreno de una artista” y “Gloria y peluca”…… aquí Si que et teu silencia em preocupar i molt….. es broma !!!!
El Cisne Negro, encara no la hem pogut veure però esta a la llista des de fa dies i ara es d’obligada visió per que ha aconseguit el oscar per la millor actriu.
“TOT” el fan únicament aquest cap de setmana i com ja et dic ….anirem a celebrar a Madrid el “cumple” de l ‘Imma…. que ja se’m esta fent “gran” pobre !!!!” ….jejejeje. De totes maneres no em feia pas gaire gracia i ara tu m’ho corrobores. Gracies per alliberar-me d’una petita culpabilitat que ja començava a patir, per no poder-la veure.
El que SI em fa enveja…però molta…MOLTA, es que tu vegis abans que jo DUES DONES QUE BALLEN, perquè la tenien que haver estrenat al Lliure la temporada passada i varen aplaçar l’estrena per aquesta temporada , degut a una operació de l’ANA LIZARAN. No me la perdre. T’ho asseguro.
Be …. ja veuràs quant a mi em jubilin…. no os deixaré pas tranquils i el BLOC traurà fum. AVISO.
Ah, el del “doble” de La Zarzuela no ho sabia, per això no comentàva res. Les referècies que en tinc sobre tot pel que fa GLORIA Y PELUCA són molt bones, tot i que hi ha qui no el convenç que es faci servir el mateix decorat per les dues. Ara be, cors,vestuari y el descubriment d’un tal MARCO MONCLOA es veu que estan de fàbula. Ja em direu què. Inclosa la GRAN POLEMICA entre els aficionats de que l’orquestra toca MASSA FORT i sovint tapa als cantants. Ja m’agradaria a mi poder escoltar una sarsuela amb 60 músics al fossar¡¡¡. Les darreres que vists -tret de la “Francisquita” del Liceu, eren 10 i va que chuta¡.
Pel que fa a LES MIZ, vosaltres que teniu “en fresc” el montatge de tota la vida, ja em direu que us sembla el que s’ha fet ara pels 25 anys, que ha dut una gran pol.lemica entre els directors del original-Nunn i Caird- i el nous directors-Connor i Powell- i que es el que es representa a Madrid. Es veu que fan servir unes projeccions que esta molt be, de l’època de Victor Hugo.El disc madrileny no sòna malament o sia, que el repartiment -SENTIT-, està a un bon nivell.
Estaré, SUPER-PENDENT dels comentaris dels 2 espectacles, que evidenment SI CAVIARIA INMEDIATAMENT per les DUES DONES QUE BALLEN.
Que us vagi molt be i FELICITATS a l’Imma. Regals així, són per recordar,
Gracies per les informacions de les Sarsueles i també per la de LOS MISERABLES. Jo no he escoltat el disc, encara que se que al Teatre el venen…. o sigui que amb tota seguretat me’l regalaré.
A la nostra tornada, et tindrem informat.
CD de LOS MISERABLES. Com veuras SOLS es 1 CD, o sia que NO HI HA TOTA L’OBRA com en el doble de Londres. Però és el que hi ha, ja que no hi ha res més. Són els “highlights”, però la veritat, suficients.
Al teatre 17 euros, al FNAC 17,95 i a El Corte Inglès 13,95, però amb no va amb una capsa de plàstic. Es com el de HOY NO ME PUEDO LEVANTAR(el teniu?) que és amb paper.
La capseta de plàstic ja li posarem nosaltres . Quin morro que tenen !!!
Ahir vaig llegir el comentari del Joaquim i avui el teu, i pels “trailers” que he vist en tinc moltes ganes d’anar-la a veure.
Gràcies per la detallada crònica i els enllaços musicals.
Una abraçada
Hola Josep
Si, jo també vaig veure el comentari d’en Joaquim i vaig comentar-li que a mi també em va agradar molt la pel•lícula…. i de que no entenc com pot escriure tan ràpid els posts… jo crec que no dorm.
Últimament coincidim molt amb ell … ahir ens varem trobar també en el concert de l’OBC… i no se perquè em sembla que aquesta tarda tornarem a coincidir al Liceu. La crònica del concert d’ahir em sembla que ja no intentaré fer-la … perquè es del tot impossible que surti mitjanament be, després d’aquesta meravella d’entrada :
( http://ximo.wordpress.com/2011/02/28/obc-concert-numero-18-potser-el-millor-concert-de-la-temporada/ ).
Gràcies per deixar constància del teu pas per aquí.
Una abraçada
Em sembla que no ens la perdrem! Quina bona ressenya!
Benvinguda Txell
Gracies per deixar el teu primer comentari a casa nostre. Estic segur que os agradarà la pel•lícula.
El vostre Bloc de viatges(http://www.estemdevacances.blogspot.com/), em dona molta enveja…. perquè la meva intenció es fer quelcom semblant però no tinc temps… i el fet d’intentar escriure el que sentim al veure cinema, teatre o assistir a concerts…. el meu temps s’esgota. Però ho faré …ho prometo.
Gracies per “VOLTAR” per aquí.
Una abraçada
Diumenge la meva dona va anar a a veure CHICO & RITA mentre jo era al Municipal veient LES CONTES D’HOFFMANN pels Amics de l’òpera de Sabadell(matrimoni modern, si¡). A ella la pel-licula va agradar-li molt, sobre tot la música i diu que els talls de Nova York amb B’way m’haurien agradat molt. Segurament mès que l’òpera que va esta “passable”. Amb dos gironins al repartiment -Gemma Coma Alabert(molt be per cert), i en Xavier Mendoza en un paper secundari-, era un al-licient, però crec que una òpera així s’ha de fer sobre tot amb grans mitjanç, i aquí disortament no hi eren.
Estic esperant “ansiouxly” els comentaris sobre el vostra cap de setmana, amb el “huevos estrellados” inclosos.
M’alegro molt que a la teva dona li agrades la pel•lícula. A mi em va entusiasmar i crec que a tu també t’agradaria. No he vist encara cap Òpera realitzada per els Amics de l’òpera de Sabadell….i a això tenim que posar remei aviat.
Ara estic treballant en el post del cap de setmana a Madrid i desprès farem el de los Miserables, que ja t’avanço ens va agradar molt. Les Sarsueles deu ni do i “los huevos estrellados” de Casa Lucio …bons però millor el tàrtar de carn que em vaig cruspir.
Xavi
m’has deixat bocabadat amb tota l’explicació de la situació a la teva ciutat i per desgracia a casi la totalitat de las macrocinemes del pais.. Es una realitat i una llàstima de que els espectadors… la gent que els agrada el cinema no es donin compta de aquesta situació…. i no “boicotegen” d’alguna forma aquets cinemes.
A les ciutats mitjanes com la teva ho teniu difícil, però a Barcelona almenys crec que la gent s’està adonant d’això i cada cop que passo per davant dels Lauren, o els Verdi, inclús per els Alexandra… tenen cua de gent esperant entrar…. els Girona (de Barcelona) amb una molt bona programació també e inclús amb noves idees absolutament innovadores, per desgracia no tenen tanta sort, no se si per la seva situació o per falta de màrqueting.
En canvi, a mi m’agradaria tenir prop de casa un cineclub com el vostre…. i aquí això es difícil de trobar. M’agradaria inclús poder gaudir de cinefòrum com es feia abans en la meva joventut…. ara l’única que conec es a l’Alexandra i a uns preus una mica prohibitius ja que inclouen “sopar” i el preu es de 25 euros crec.
De totes formes….. no creus que el futur del cinema no esta en baixar-les des de el “núvol” ?
Exactament… Filmin es un exemple de com es pot veure cinema en directe (baixada d’Internet )… ON LINE al mateix moment que s’està veient la pel•lícula) i evidentment pagant un preu per fer-ho.
Jo per exemple pago amb la VISA els concerts de la Berliner Philarmoniker orquestra per veure i escoltar en directe els concerts en DIRECTE des de Berlín. Te la avantatja que els puc gaudir a casa assegut al meu sofà i no tinc que desplaçar-me a Berlín per això. També ho fan a molts teatres d’Òpera (començant per el Liceu) retransmetin en directe a cinemes comercials de tot el mon.
El cinema de pagament via Internet crec que es el futur, sense tenir que pagar cap quota fixa a Canal Plus per exemple. Les pel•lícules les pengen a lo que anomenen “El NÚVOL” i cada un les pot veure quant vol …això si, pagant una quota per pel•lícula o per període de temps. Similar al Spotify que te penjades al “núvol” tota la seva base de dades de àudios musicals.