FESTIVAL PÍNDOLES 2018 – Primera jornada (2018.06.08) – (temp. 17/18 – espectacles nº 293 a 298)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que el microteatre no és el que més ens apassiona del món de les Arts Escèniques, perquè creiem que el temps per desenvolupar una acció teatral (més o menys uns 15 minuts), no és suficient.
Malgrat això, cada any intentem veure alguns d’aquests petits espectacles i principalment intentem assistir al FESTIVAL PÍNDOLES, que selecciona una petita mostra entre centenars de propostes que es presenten;en aquesta selecció han participat Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio.
PÍNDOLES aquest any arriba a la seva quarta edició, en un nou, enorme (potser massa) i preciós espai, com és el Castell de Montjuïc.
Com l’any passat va coincidir amb el nostre viatge al nord d’Europa, i per tant no vam poder assistir, aquesta vegada hem volgut estar presents al màxim i hem comprat entrades pels 18 espectacles que es podran veure al llarg d’aquest cap de setmana (6 espectacles per dia).
Ahir divendres va ser la primera jornada i hem de dir que hem sortit plenament satisfets de la qualitat del que vàrem poder veure en els 6 espectacles. Pensem fer una única ressenya per jornada, amb un petit comentari amb la nostra valoració de cada espectacle …
- 1 – DOS PAJAROS DE UN TIRO (🐌🐌🐌+🐚) – (temp. 17/18 – espectacle nº 293)
Una proposta que ens va ser presentada al petit espai de la torrassa principal del Castell, un lloc molt adient per recrear una cel·la d’una presó.
Tot passa entre una cel·la i un pis franc. El Trapi, el Moro i el Mafias tramen plans i trenquen pactes. El que pot semblar un acudit de camells ens convida a endinsar-nos en la fragilitat dels llaços d’amistat quan el narcotràfic es barreja amb la justícia i la premsa, amb més d’una sorpresa.
Un text que ens parla de la corrupció d’alguns membres de les forces de seguretat i els seus lligams amb el món ocult del narcotràfic. Ens va agradar molt especialment les interpretacions molt i molt convincents dels tres actors. Especial menció a l’excel·lent tractament de llums.
Creiem que és una proposta que podria ser desenvolupada per crear una obra de teatre, amb una durada que aconsegueixi aprofundir molt més en un tema realment punyent.
Dramatúrgia i direcció : Pablo Macho Otero
Intèrprets: David López Gil, Albert Salazar, Eudalt Font
Fotografía i vídeo : Maria Jou Sol
Idioma: Castellà – Gènere: Thriller
_____________________
- 2 – DUEL (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – espectacle nº 294)
Aquesta proposta ens ha estat presentada a l’aire lliure en una única filera que envoltava l’espai escènic on es debatia aquest duel, potser més dialèctic que no pas físic. Malgrat que era encara una de les primeres representacions, hem de dir que asseguts hem passat una mica de “rasca”.
El títol no porta a engany. Dos personatges anònims es troben en el que serà el passatge més decisiu de les seves vides: un duel. Un duel que serà al mateix temps verbal i esgrimístic, i també un viatge pels diferents referents mítics i cinematogràfics del duel d’honor. I serà durant la consumació de l’enfrontament, a temps real, que anirem descobrint les veritables raons del greuge que originà el duel.
Els dos actors amb vestits d’esgrima ens expliquen una relació que sembla aparentment que és d’amistat, però on s’amaguen rancúnies, enveges i fins i tot odi vers al contrari. Dues visions ideològiques de la vida enfrontades, molt ben resoltes amb un text que en bona part està escrit en vers i que fa referència a clàssics literaris, de còmics i fins i tot cinematogràfics.
Unes interpretacions molt convincents i divertides, que trenquen la quarta paret en algun moment fent partícips al públic. Especial menció en aquest cas al tractament sonor, que aconsegueix reproduir perfectament els sons d’uns estilets d’esgrima inexistents, com xoquen entre si i com trenquen l’aire en els seus moviments.
A parer nostre, sens dubte, una de les millors propostes de la jornada.
Dramatúrgia i direcció: Juanjo Marín
Intèrprets: David Anguera, Jordi Font
Idioma: Català – Gènere: Thriller
_____________________
- 3 – EL CRUCE (🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – espectacle nº 295)
Un espectacle d’absoluta proximitat, on els objectes prenen vida i es converteixen en personatges, sense necessitat de paraules.
“El Cruce” narra la història d’una cruïlla que sembla no tenir sortida. Amb grans dosis de senzillesa i poesia visual, A2manos presenta un peça de teatre d’objectes sobre el coratge i la recerca d’alternatives. Substituint les paraules per un llenguatge molt particular i alhora molt universal: la manipulació de les peces d’un joc de tangram”
Un únic actor, Paco Hernández, que amb absoluta mestria ens explica una història d’un personatge que ha de decidir en un moment de la seva vida, cap on ha d’anar en la recerca de la seva felicitat. Tot explicat a sobre d’un petit maletí i secundat per un excel·lent espai sonor que ell mateix manipula, ens ha fet passar una estona molt divertida. Un tipus de teatre que a nosaltres ens apassiona; aquesta proposta no ha estat una excepció.
Dramatúrgia: Paco Hernández
Direcció: Ofelia Díaz-Bethencourt y Keily Valladares
Intèrprets: Paco Hernández
Companyia: a2manos
Producció: Peppe Cannata (Stradactiva) \ Música: Juan de Diego
Idioma: les mans – Gènere: Altres disciplines
_____________________
- 4 – DUERMETE NIÑO (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – espectacle nº 296)
Un text que ens va atrapar des del minut zero, perquè són experiències viscudes en l’aprenentatge dels primers moments de ser pares, aspectes que es van solucionant en tenir el segon fill. Escenes super divertides i més reals del que en principi semblen, malgrat la caricaturització que requereix la seva posada en escena.
“Ja dormiu bé? … Et dorm? … Quina cara que fas, eh !!! … Ui, i dorm amb vosaltres? … I quan teniu temps per…”.
Diuen que tenir fills et canvia la vida. Però, i si poguessis tirar enrere? I si algú tingués la clau per fer-ho? I si prenen un botonet, ho poguessis parar tot? Tornar enrere, sense haver de donar cap mena d’explicació…
Dos actors que fan un treball d’interpretació molt convincent en els seus dubtes ….. respira ??? … i en les seves baralles de parella provocats pels moments estressants de la situació.
Una proposta molt i molt divertida, amb alguna sorpresa inclosa, que ens va agradar moltíssim i que es mereix un llarg recorregut.
Dramatúrgia: La niña bonita
Direcció: Neus Suñé
Intèrprets: Xavi Àlvarez, Anna Prats
Idioma: Català – Gènere: Comèdia
_____________________
- 5 – RRHH (🐌🐌+🐚) – (temp. 17/18 – espectacle nº 297)
Dues actrius assegudes una davant l’altre al voltant d’una taula de despatx, una d’elles treballa al departament de Recursos humans, l’altre molt angoixada aspira a entrar a l’empresa per guanyar-se la vida. Cap de les dues diu el que realment pensa, perquè cada una d’elles aspira a una vida totalment diferent. Nosaltres els espectadors estem situats a banda i banda de la taula de forma que som testimonis del que passa de ben a prop.
Ens trobem als processos de selecció de personal del departament de Recursos Humans d’una gran empresa. Som a punt de presenciar la darrera entrevista del dia. Gràcies a un mecanisme especial, podrem descobrir quins pensaments s’amaguen darrere d’una entrevistada que vol el lloc de treball amb tota la seva ànima i una entrevistadora que ha de prendre una decisió que li pot canviar la vida per complet.
Un text molt ben escrit, cruel i real com la vida mateixa, al voltant del món inhumà de l’empresa, però potser toca un tema que està massa trillat i que ja s’ha tractat molt al teatre.
Bones interpretacions de les dues actrius, amb l’al·licient de què nosaltres també podem escoltar els seus pensaments; uns pensaments que diuen tot el contrari del que expliquen a la persona que tenen al davant.
Dramatúrgia i direcció: Lara Díez
Intèrprets: Marta Codina, Bàrbara Roig
Producció: La Volcànica
Idioma: Català – Gènere: Comèdia
_____________________
- 6 – L’ARTICLE (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 17/18 – espectacle nº 298)
Una proposta que denuncia la fragilitat de la premsa escrita, que balla al so que més calenta o el que és el mateix, modifica la seva línia editorial depenent de qui aporta més diners per la supervivència del mitjà.
Dos personatges, un jove periodista amb els ideals encara verges, intenta publicar al diari on treballa, un article denunciant la situació d’injusticia que pateixen els presos polítics a Catalunya, per defensar el mandat del poble de Catalunya de l’1 d’octubre; l’altre personatge és el director del diari que avorta aquesta publicació per mantenir el seu lloc de treball i el del diari.
Un jove redactor ha escrit un article bomba sobre el Procés. El director del diari no voldrà publicar-li. En la discussió saltaran espurnes que faran trastocar l’idealisme de l’un i el pragmatisme de l’altre.
Unes interpretacions convincents, especialment el d’Oriol Tramvia, que ens ha sorprès com a actor, faceta que almenys nosaltres desconeixíem.
Un text que ens ha agradat força perquè ens explica amb molta claredat fets que hem viscut recentment i que encara avui estan passant a casa nostra.
… i és que malauradament tots o gairebé tots tenim un preu … i intentem salvar els mobles pensant primer en el nostre futur i en el de la nostra família.
Dramatúrgia i direcció: Teresa Petit
Intèrprets: Oriol Tramvia, Albert Viñas
Idioma: Català – Gènere: Drama
_____________________
Podeu veure AQUÍ la ressenya de la segona jornada
…. i AQUÍ la tercera jornada
