Ahir últim dia de setembre, tornem al Mercat de les Flors per veure un nou espectacle de dansa … MEDIUM, resultat de la col·laboració entre la coreògrafa noruega Ingri Fiksdal (Oslo, 1982) i la coreògrafa i ballarina catalana Núria Guiu (Mollet del Vallés, 1985).
Aquesta cocreació es va estrenar al teatre Black Box d’Oslo el 2022 i es va presentar al festival Okyoberdans de Bergen. Ha passat per Viena abans d’arribar a la Sala Mac del Mercat on es fan dues funcions.
Núria Guiu ha treballat de ballarina amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal o Kobalt Works. Recentment, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2022. Nosaltres la vam conèixer a la tristament desapareguda Sala Hiroshima el 2018, amb el seu espectacle “LIKES” on parlava de les xarxes socials i del cos en relació amb els likes rebuts.
MEDIUM està definida al programa de mà com una “funció fantasma” en la qual invoca un cos posseït per moviments i danses canalitzades a través de la música de SUNN O (del seu àlbum “Pyroclasts”). Tracta sobre el cos com a arxiu personal, cultural i virtual. Un cos que recull moviments d’altres èpoques, d’altres dimensions, d’altres persones, moviments que retornen i s’instal·len en els nostres cossos i al mateix temps són cossos que creen moviments nous i els incorporen.
Ha estat un espectacle unipersonal on la Núria, quan entrem a la Sala fa escalfaments, asseguda en un racó de l’escenari menja un entrepà i després prepara els llums a escena.
Els espectadors estem situats a l’escenari de la Sala Mac, en gairebé una rotllana… únicament quatre fileres centrals i dues laterals, i som testimonis de ben a prop de la seva entrega i del poder de comunicació de la Núria Guiu.
Encara que a nosaltres en alguns moments ens ha semblat que hi havia moviments massa repetitius, en general MEDIUM és una peça estèticament molt bonica amb una cuidada posada en escena. La ballarina no deixa de moure el seu cos, a vegades amb moviments sincopats que recorden moviments robotics… i altres vegades amb moviments suaus, lents, bellíssims, en el que també juga el moviment del seu cabell que utilitza sovint durant tota la peça.
Núria Guiu, resta immòbil en comptades ocasions i en general es fa un fart de fer carreres per l’enorme espai de l’escenari… juga amb les barres lumíniques que ella mateixa ha distribuït a diferents llocs, les transporta d’una banda a l’altre i aquestes automàticament varien d’intensitat aconseguint un món d’ombres fascinant. Cap al final de la proposta la ballarina també juga amb les estructures negres de l’escenografia que va despenjant, mentre el seu cos sembla que reneixi entre elles, al mateix temps que el fum apareix com una espessa boirina sobre l’espai escènic.
Arrodoneix la posada en escena el vestuari de Ronak Mosthtagi, la il·luminació de Phillip Isaksen i la música enllaunada, a moments massa ensordidora, de la mà d’Ernst van der Loo.
De moment la funció d’avui dia 1 d’octubre ha exhaurit localitats, caldrà esperar doncs que es torni a reprogramar.