El passat 20 de setembre vaig poder assistir a la Roda de Premsa de presentació de la nova temporada de La Beckett, on es van presentar tots els espectacles, però d’una forma més extensa el cicle “La tardor Sanchís” de la que forma part aquest espectacle “EL LECTOR POR HORAS“. Presentació amb la presència del director d’aquesta proposta, Carlos Alfaro i la filla de l’autor (José Sanchís Sinisterra), Clara Sanchís. Casualment, a ella l’havíem vist treballar la nit anterior al Teatre La Gleva, en una interpretació que ens va fascinar.

Finalment, ahir diumenge 1 d’octubre, vam fer cap a la Sala Beckett per veure la posada en escena de l’obra EL LECTOR POR HORAS, de José Sanchis Sinisterra (València 1940), coproduida pel Teatro la Abadía de Madrid, l’Institut Valencià de Cultura i la Sala Beckett i dirigida per Carles Alfaro.

EL LECTOR POR HORAS és un dels textos més rellevants de l’obra de José Sanchis Sinisterra, autor i pedagog. El 1977 va fundar a Barcelona El Teatro Fronterizo que va dirigir fins al 1997 i va ser fundador de la Sala Beckett el 1989. Premi Nacional de Literatura en 2003 amb la seva obra “Terror y miseria en el primer franquismo”.

EL LECTOR POR HORAS, és una reivindicació del poder creatiu de la literatura en els temps de la cultura digital. 

Aquesta obra va ser estrenada a la Sala Petita del TNC el gener del 1999 amb Juan Diego, Clara Sanchís (filla de l’autor) i el desaparegut Jordi Dauder com a protagonistes. 

Es pot llegir un text en veu alta i no contagiar-li res de la nostra personalitat? O a l’inrevés. Es pot conèixer a algú, la seva història, els seus sentiments, partint de la manera com llegeix un text?

Celso (Pep Cruz) és un home de negocis, col·leccionista d’obres literàries,  que contracta un lector per hores, l’Ismael (Pere Ponce) perquè llegeixi en veu alta, a la seva filla Lorena (Mar Ulldemolins) que ha perdut la visió en un accident. Vol que li llegeixi textos del repertori literari universal amb la màxima neutralitat, amb transparència, de manera que no deixi entreveure cap interpretació personal del que està llegint. 

Lorena construeix la realitat a partir dels textos que li va llegint l’Ismael, per la seva entonació, les pauses que fa en llegir o el volum que li dona a la veu. I a partir d’aquestes lectures ella creu conèixer qui és en realitat el lector, que en pensa i quins són els seus sentiments. I imposa el seu criteri i els seus desitjos a la voluntat del pare i del lector. Magnífica interpretació de la Mar Ulldemolins que ens ha descobert una altra faceta.

El lector evoluciona des de la seva docilitat envers les exigències de pare i filla, a la desesperació i revolta quan tem perdre la feina en sentir-se humiliat i menyspreat quan el pare descobreix el seu passat. Excel·lent Pere Ponce.

El fosc i minimalista espai escenogràfic de Carles Alfaro i Luis Crespo, la il·luminació del mateix Carles Alfaro i les projeccions de Francesc Isern acompanyen la posada en escena amb l’enigmàtica evolució del text i la canviant interrelació entre els personatges. 

Una peça que partint de la lectura de textos com “El gatopardo” (Giuseppe Tomasi de Lampedusa), “El corazón de las tinieblas” (Joseph Conrad), “Madame Bovary” (Gustave Flaubert) o “Pedro Páramo” (Juan Rulfo) ens endinsen en un joc metatextual on es difuminen els límits entre realitat i ficció. Una peça que ens manté absolutament pendents del que passa a escena i que quan acaba ens deixa amb la boca oberta i un munt de preguntes per respondre.  

Qui escull els textos que ha de llegir el lector? Què passa amb la línia telefònica teòricament tallada? Són reals les trucades que rep la Lorena? És certa la por creixent de la Lorena envers el lector? Quina és la veritable relació que s’estableix entre tots tres? Quin és realment l’argument de l’obra?  

Aquest espectacle, com ja hem dit a l’inici, forma part de la “Tardor Sanchis“. Una tardor d’espectacles, lectures i activitats sobre la figura de José Sanchis Sinisterra i la seva influència en el teatre català i espanyol contemporanis.

Una obra que ben segur no us deixarà indiferents, amb unes magnífiques interpretacions, direcció i posada en escena, que podeu veure a la Sala de baix de La Beckett fins al dia 29 d’octubre.