Ahir dimecres 7 de desembre, vam fer cap al Teatre Lliure de Gràcia per assistir a l’estrena de CURVA ESPAÑA, la nova proposta de la companyia gallega “Chévere”. En aquesta ocasió es fa una al·legoria de la construcció de l’Estat- nació espanyol a partir de la línia del ferrocarril.

Chévere es defineix com una companyia d’agitació teatral, amb 35 anys d’existència i que en els últims anys ha fet treballs de teatre-documental apel·lant a la memòria col·lectiva. A partir de fets concrets desenvolupen la ficció teatral.

Recordem que ens va agradar molt la seva proposta N.E.V.E.R.M.O.R.E. que vam poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc el gener del 2022 i que ens parlava de la catàstrofe del Prestige.  

Amb un nucli artístic estable format per Miguel de Lira, Xesús Ron i Patricia de Lorenzo, estableix col·laboracions amb professionals de diferents procedències i edats. En 2014 va obtenir el Premi Nacional de Teatre pel seu compromís social i cultural. 

CURVA ESPAÑA convida a reflexionar sobre la fina línia que separa la història de la llegenda a partir del fet històric de la mort de l’enginyer de camins José Fernández España. El muntatge compta amb la dramatúrgia i direcció de Xesús Ron i la interpretació de Miguel de Lira, Patricia de Lorenzo, Lucía Estévez i Leticia T. Blanco. Aquest espectacle va ser estrenat el 25 de juliol del 2019 a la MIT Ribadavia, ha fet gira per Espanya, temporada a Madrid (Teatros del Canal 2020 i Naves del Español 2021) i ara arriba per primera vegada a Catalunya.

En aquesta proposta el punt de partida és local, un relat que s’ha anat transmetent oralment de generació en generació entre la gent de la comarca de Verín a la província d’Ourense: la història de la corba, en la carretera Vigo-Villacastín, en la qual es va matar José Fernández España el 26 de maig 1927, quan treballava en el traçat de la variant Sud del ferrocarril, entre Puebla de Sanabria i Ourense.

La versió oficial diu que va ser un accident causat per la poca visibilitat, la poca habilitat del conductor (havia obtingut el carnet de conduir uns dies abans de l’accident) i el fet que era de nit i havien sopat i begut. L’existència de diferents versions sobre el cas: accident, assassinat o suïcidi, ha fet que Chévere desenvolupes aquesta peça on combina teatre i cinema.

Moltes preguntes continuen encara sense resposta, però el que és cert és que va descartar l’opció Sud i la construcció de la línia del ferrocarril es va fer pel Massís Central d’Ourense amb un enorme cost. Per què es va triar la ruta més cara i difícil?? Per què es va deixar sense connectar la part habitada d’aquest territori?? Per què el xòfer que acompanyava l’enginyer va saltar del vehicle un moment abans que el cotxe caigués pel barranc?? Per què va desaparèixer en un incendi tota la documentació d’aquest accident, atestat i informe de l’autòpsia?? Per què la població de Verín ha estat durant molts anys silenciada??

L’escenari funciona com un plató on es van executant les diferents escenes en les quals s’estructura la història.

Una història que convida a parlar de l’Espanya buidada, de les conseqüències de la Llei Mordassa sobre la llibertat d’expressió, de la fallida unitat nacional, de la corrupció sistemàtica que va implicar fins a la família reial o de com la gent construeix narratives alternatives a la història oficial.

CURVA ESPAÑA ens presenta una peça on es perfilen les diferents versions de la història, una proposta que beu del gènere policial i que utilitza irònicament el llenguatge jugant amb el cognom de l’enginyer. 

La llegenda creada al voltant d’aquest fet és la resposta popular a la fallida construcció de la xarxa ferroviària i ha permès a la companyia establir un paral·lelisme amb la fallida construcció de la nació espanyola. Portant la història al present on preval el discurs d’odi imposat per la dreta espanyola amb una visió unilateral de la unitat d’Espanya.  

Una proposta que ens ha agradat força, tot i que a priori el punt de partida no ens interessava gaire, per la seva llunyania en el temps. Ens ha agradat la forma en què ens presenten la història, sense representar-la, sinó oferint-la des de diferents perspectives i emprant gravacions de testimonis reals i gravacions ficcionades. Molt acurada la posada en escena tant per la part actoral com per la part audiovisual i magnífica la il·luminació de Fidel Vázquez. 

Creiem que paga la pena veure aquesta proposta, on acabem confonent el que és real del que és inventat i sortim dubtant de tot.

Està programada fins al dia 18 de desembre a la Sala de Gràcia.