– 093 – Teatre – VARIACIONS (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 01/03/2022

Dimarts 1 de març hem fet cap al Teatre Nacional de Catalunya, aquesta vegada a la Sala Gran, per veure VARIACIONS, una relectura de Desig amb joves graduats de l’Institut del Teatre.

La jove directora d’escena francesa Jade Maignan ha reinterpretat aquest text de Josep Maria Benet i Jornet, ens ha ofert una nova visió i des de la seva mirada hi ha inclòs un nou personatge, el de la investigadora. Segons ha comentat en el col·loqui posterior, amb aquest personatge volia investigar el text, posar la lupa sobre allò que no queda prou clar en una primera lectura i donar-li una altra vida.

Gràcies als acords de col·laboració del TNC, el projecte Variacions vol establir vincles amb escoles de teatre europees gràcies als quals, directors o directores d’altres països treballin amb joves graduats d’interpretació i direcció catalans per fer una versió d’una de les obres de la temporada. Aquest intercanvi serà recíproc i directors o directores catalans faran el mateix treball de reinterpretació d’una obra programada en algun dels teatres que formin part de l’acord.

La proposta ha estat interpretada per joves graduats de l’Institut del Teatre que van superar el càsting al qual es van haver de sotmetre. Ells han estat: Gisela Guitart, Maria Jover, Joan LloberaCarmen Palau i Arnau Redorta. El període de creació de la proposta, que hem pogut veure, han estat poc més de deu dies assajant sobre el mateix escenari on, als vespres, té lloc la representació de DESIG de Sílvia Munt.

En paraules de la jove directora:

… hem treballat durant quinze dies amb diversos protocols d’improvisació i d’escriptura escènica, uns mitjans de recerca i de creació que ens han permès tractar aquest text sota diferents colors.

Desig, escrita el 1991 ens parla de la història de quatre personatges que es coneixen i es retroben.  Una història que conté diverses històries, diverses realitats, diverses temporalitats.    

Un cotxe aturat al voral, una crida d’auxili i un sentiment de culpa obren bretxes en una realitat en la qual el passat flueix cap al present: un amor perdut, un amor mai (re)trobat, mentides i omissions d’una vida. En aquest text estructurat en cinc parts, hi coexisteixen dos llenguatges: monòlegs poètics en els quals els personatges expressen les seves ferides, i diàlegs plens d’una quotidianitat aparent, amb relacions de poder i de dominació subjacents.

En aquesta variació de l’obra original, el llenguatge es desenvolupa entre paraules no dites i entre evocacions de retalls enigmàtics de vides passades, en una atmosfera de suspens on elements de thriller i la sospita tenyeixen totes les relacions. Entre tots han desenvolupat la línia del thriller i de la recerca.

La proposta s’inicia just després de la nit en què les dues dones protagonistes s’han (re) trobat i el que tracten és d’investigar millor l’origen d’aquella nit i és el personatge de la inspectora qui dirigirà la recerca de l’origen dels fets. Tractarà de revelar les causes ocultes que han mogut als personatges a fer el que han fet, i ho farà a través de recreacions i interrogatoris que treguin a la llum les seves obsessions, els seus desitjos amagats.

Una visió diferent d’una obra concebuda com un text íntim que permet moltes lectures i interpretacions.

Les interpretacions, totes elles fetes des de l’ànima, per intentar aprofitar l’oportunitat de treballar a un dels escenaris més importants de casa nostre. Es notava les ganes de fer-ho el millor possible, malgrat la curta durada d’assajos que se’ls ha oferit per aconseguir-ho.

En acabar la representació ha tingut lloc un col·loqui amb la directora de l’obra, els cinc actors, Emilie Girardin (ajudant de direcció), Nina López Le Galliard (escenografia, vestuari i il·luminació), Carlota Benet (filla de l’autor), Silvia Ferrando (directora de l’Institut del Teatre) i Carme Portacelli (directora del TNC).

Han comentat l’origen del projecte, l’enfocament que ha donat la Jade Maignan al text i els cinc joves actors han manifestat el seu agraïment per l’oportunitat d’actuar en aquest projecte i la pena perquè hagi estat tan curta.

Una proposta que ha tingut una única representació i no tindrà continuïtat.

Leave a Reply