Aquest divendres 4 de febrer, vam fer cap a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de veure DESIG, l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ha dirigit Sílvia Munt.

Es tracta d’un text de l’autor escrit el 1989 i que només s’havia portat un cop a escena, l’any 1991, al Teatre Romea dirigida per Sergi Belbel i interpretada per Àngels Poch, Imma Colomer, Lluís Soler i Josep Maria Pou. En 2018 va tenir lloc una lectura dramatitzada de l’obra, a la Sala Beckett.

La Sala Gran del TNC s’ha transformat per acollir la proposta, i s’ha canviat la distribució de les grades situant l’escenari al mig i el públic a dues bandes. Una forma d’acostar-nos als quatre protagonistes i transformar una enorme sala com és la Sala Gran, en un espai més acollidor, per una peça que segurament hauria d’estar representada en un espai molt més petit.

Desig és la inquietant història d’un matrimoni que veu interrompuda la seva vida rutinària. Trucades anònimes i un cotxe que fa llums al costat d’una carretera. La misteriosa connexió amb una parella de desconeguts. Els records d’una nit que gairebé s’havien esborrat.

Una obra d’atmosfera fantasmagòrica i onírica protagonitzada per Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun.

Els personatges que representen no tenen nom, són ella, ell, l’home i la dona. Tots estan desorientats i guarden dins d’ells una gran amargor i enyorança de la joventut perduda, de la part de vida que ja ha passat.

Una escenografia d’Enric Planas pràcticament buida, que potencia el fet de no saber bé on s’està desenvolupant l’acció i si estem davant de fets reals o imaginats. Dues grans taules i quatre bancades impersonals. Impressionant el plafó que a sobre de l’escenari deixa passar la llum (il·luminació de Carlos Marquerie) i dona a cada escena una intensitat diferent.

Un text molt críptic, amb moltes capes que amaguen missatges i que en principi costa de seguir, ja que l’espectador no sap si està veient un argument realista o oníric. Un text que ens parla del dolor del desig no complert, de les renúncies que s’han hagut de fer al llarg de la vida per tal d’encaixar en la societat; també ens parla dels somnis no realitzats i de la confusió mental que genera el que voldríem ser quan es barreja amb el que realment som.

Ens han agradat totes les interpretacions i especialment la d’Ella, Laura Conejero, que defensa el seu personatge amb una gran intensitat i força interpretativa.

Una proposta que ens ha costat d’entendre, segurament per la complexitat del text i per un espai massa gran (tot i estar reduït), per a la intimitat que aquesta peça pensem que requeriria.

Per sort, aquest cop ens hem quedat al col·loqui posterior i això ens ha facilitat entendre alguns aspectes que no ens havien quedat clars durant la representació.

Per altra banda, la posada en escena ha estat a moments massa fosca i estàtica.

Sorprenent el final que la Silvia Munt ha volgut donar a la proposta i que difereix del pensat i escrit per Benet i Jornet. Un preciós vídeo final de Lani Lacasa, projectat sobre l’escenari, amb les interpretacions de les ballarines Fàtima Campo i Olga Lladó.

En acabar la representació va tenir lloc el col·loqui, moderat per Geni Lozano (periodista i directora de cinema) amb la presència de Sílvia Munt i els quatre actors protagonistes.

Un col·loqui molt enriquidor que com ja hem dit abans, ens va ajudar a entendre molt millor l’espectacle que havíem vist.

DESIG es podrà veure fins al 6 de març a la Sala Gran del TNC.