El Grup Balaña ha habilitat una de les sales del “Bosque Multicines” per a esdeveniments en viu. La 9 del Bosque, agafa el relleu de la sala 2 del Teatre Club Capitol esdevenint una sala de teatre.

No és pas un fet nou… i si fem un repàs de les conversions de “sala de cinema a teatre”, aquest es va iniciar el 1988, amb el “Jove Teatre Regina“, que ara s’ha especialitzat en teatre familiar, el malauradament desaparegut “Club Capitol“, que tots coneixíem com a Can Pistoles, es va transformar en teatre l’any 1990. Seguint el camí del Capitol, el Club Balañà va reconvertir el Tívoli en teatre l’any 1997, al que va seguir el Coliseum l’any 2007. L’antiga seu de la Filmoteca de Catalunya és ara l’Aquitània Teatre.

Recentment, el cinema Aribau ens ha permès gaudir de l’última producció de la Perla 29, “HAMLET ARIBAU“, malgrat que en aquest cas de forma puntual, ja que després tornarà a ser la sala de cinema més gran de la ciutat de Barcelona.

Ara ha estat la sala 9 dels Cinemes Bosque, que alterna dues propostes, la de BRUNO ORO ¿SI o NO?, que és de la que parlem en aquesta entrada, i “Yo sobreviví a la EGB” amb Jordi Merca.

BRUNO ORO ¿SI O NO?, és un monòleg còmic dirigit per Alejo Levis …

… que parla sobre l’art de perdre’s, un art en via d’extinció en un món amb pressa que només busca l’eficàcia, i en el qual Google Maps ens marca el camí, Spotify ens diu que escoltar, i Tinder qui ens pot agradar.

Un monòleg en el qual el mateix Bruno s’anirà perdent al llarg de 90 minuts  mentre ens intenta explicar una anècdota real que li va passar en el seu primer viatge a NY, i que il·lustra perfectament la seva nostàlgia per aquests temps en els quals ens permetíem improvisar.

Bruno Oro Pichot (Barcelona 1978) de mare catalana i pare napolità és actor, imitador i cantant. Al teatre l’hem vist interpretant obres dramàtiques com “LA ROSA TATUADA” o comèdia com “COBERTURA” ambdues amb la Clara Segura, “POLÒNIA EL MUSICAL” basat en el conegut programa de TV3 o “IMMORTAL” en solitari.

Molt encertats i punyents van estar els vídeos que penjava a YouTube durant el confinament, i dels que ens vam fer fidels seguidors.

Sempre ens ha agradat molt, tant al vessant còmic com al dramàtic i ens ha sorprès molt positivament en més d’una ocasió, però hem de dir que aquesta proposta de ¿SI o NO?, ens ha decebut força. Cert que hem rigut en alguns moments i cert que hem participat activament quan ens ho ha demanat, però la proposta ens ha deixat perplexes, com si s’hagués quedat a mig camí. No ens ha atrapat i el final moralista de tot plegat ens ha acabat de refredar.

Una única història, un fil argumental en el qual Bruno Oro va intercalant alguns gags i que està pensat per donar un missatge ben clar, cal que ens deixem portar per la vida, per la improvisació i deixem d’atendre els imperatius de les xarxes socials i de la tecnologia, que ens ho fa tot més fàcil, però ens condueix sense deixar decidir.

Una posada en escena on ell és el centre. A la pantalla apareixen algunes frases o imatges que complementen o contradiuen la seva narració….. No hem entès encara el perquè esperem una gallina …. i sobretot NO hem entès per què la narrativa de la proposta és en castellà….

Per nosaltres fluixa, molt fluixa i decebedora. Vosaltres podeu dir la vostra ¿SI o NO?.

Aquesta proposta escènica no té, en principi, data de finalització.