Ahir dijous 11 de novembre, vam anar al Teatre Goya per veure EL ABRAZO, una obra de Christina Herrström dirigida per Magüi Mira i protagonitzada per Maria Galiana, Juan Meseguer i Jimmy Roca.

L’autora sueca (Estocolm 1959) ens presenta un text on es barregen la realitat i la ficció, els desitjos i les realitats, els somnis i els records. Un text amb tocs d’humor que entendreix per la història que explica. Escrit originalment amb el títol de “Me llamo Erling” ha estat rebatejat amb el nom de “EL ABRAZO” en la versió que ha realitzat Magüi Mira.

Rosa i Joan són dues persones grans que es troben accidentalment fent les compres de Nadal. Quaranta-quatre anys abans havien trencat la seva relació de parella i no s’havien tornat a trobar. Es reconeixen i s’abracen. De cop els records tornen com un tsunami. Els sentiments i els fantasmes del passat retornen.

Rosa i Joan van protagonitzar un amor de joventut que es va acabar quan en Joan va decidir apostar per una feina segura que implicava un matrimoni amb la filla de l’amo. Ara és un home casat, amb tres fills i vuit nets. La Rosa va continuar la seva vida en soledat vivint dels records i enyorant el fill que mai van tenir.

Una peça que ens parla de la manca de valentia per seguir el camí que realment voldries i haver apostat pel que era, en teoria, més convenient.

L’allau de records i de retrets queda interromput amb l’aparició d’un home que diu que és el fill que mai van tenir i que introdueix a l’obra el vessant de ficció que s’entrecreua amb la realitat.

Maria Galiana (Sevilla 1935) dona vida a Rosa, una dona que ha viscut la seva vida en el record d’un amor trencat. Ella és una veterana actriu, que amb vuitanta-sis anys continua dalt dels escenaris i continua mostrant la seva capacitat d’interpretar un personatge que aparenta fortalesa, però ple de debilitats i pors. Una interpretació que dona el toc just de tendresa i comicitat a cada escena.

Ahir, nit d’estrena a Barcelona, va haver-hi algun problema tècnic que fins i tot va provocar la suspensió temporal de la representació. No sabem del cert si va ser per aquesta causa, però en algun moment la veu de Maria Galiana no arribava amb claredat als espectadors.

Juan Meseguer (Múrcia 1948) dona vida a Juan un home aparentment feliç que no ha deixat mai de retreure’s la seva decisió. Una interpretació molt mesurada acompanyant en tot moment a l’actriu.

El tercer personatge, Erling, està interpretat per Jimmy Roca (Badajoz 1989) que ens intenta transmetre la felicitat de ser un somni que finalment s’ha convertit en realitat. Una interpretació que en determinats moments ens ha resultat massa exultant i que contrasta molt amb les interpretacions de la parella protagonista.

Una proposta d’una hora de durada que ens ha entretingut, on hem trobat una escenografia massa austera i avorrida. De totes maneres, una representació que ens ha ofert l’ocasió de veure la interpretació dels dos veterans protagonistes.

La podreu veure al Teatre Goya fins al 28 de novembre.