La Sala Versus Glòries ha iniciat la temporada amb una producció pròpia d’Apunta Teatre, FOSCOR, un thriller amb tints de comèdia negra, a partir d’un text de Jan Vilanova, protagonitzada per Dafnis Balduz i Agnès Busquets i dirigida per Clara Manyós.
Una obra que va néixer en el Torneig de Dramatúrgia de Madrid amb el nom de “Oscuridad” i que va ser estrenada a la sala Intemperie de Madrid en 2019 amb en Dafnis Balduz com un dels protagonistes.
L’obra s’inicia amb un personatge que, amb una màscara antigàs, ens parla del menjar liofilitzat com el que mengen els astronautes. Una entrada que, de moment, ens deixa a tots astorats.
A la següent escena ens hem de situar en un poble petit i lleig, ubicat en mig d’un desert, on arriba un periodista que ha de cobrir, a contracor, la notícia més esperada i temuda per tots, l’anunciada fi del món. El cotxe en què viatja se li ha quedat parat a l’entrada del poble i no té bateria en el mòbil. Està molt angoixat perquè ha d’arribar a recollir a les seves filles que avui comencen les vacances de Nadal. Decideix demanar ajuda en una oficina de l’Ajuntament. Només vol fer una trucada.
Aquesta oficina ocupa un espai delimitat, on des de les parets de vidre pot contemplar la gent que es van congregant al carrer i que no fan res, només mirar. Per al periodista esdevé un espai claustrofòbic. I la gent del carrer (el públic de la sala), s’acabarà convertint, als seus ulls, en una amenaça.
Una estranya funcionaria el surt a rebre, i comença entre ells un diàleg carregat de silencis, de mirades i de preguntes amb respostes absurdes.
Un diàleg plagat de comicitat tant pel que es diu com per la gestualitat dels dos actors. Un diàleg que ens provoca neguit i incertesa pel que ha de succeir. El periodista pateix, incrèdul, l’esdevenir de la conversa, i es qüestiona angoixat si estem o no davant de la fi del món real. S’adona que no controla res, que ha quedat engolit per uns esdeveniments que no esperava i que no pot o no sap canviar.
Dafnis Balduz interpreta magistralment al periodista, atrapat en un malson que no sembla tenir un final, i realment sorprenent i magnífica la polifacètica Agnès Busquets que és capaç de transmetre a l’espectador l’angoixa d’una situació que ella diu controlar, aparentant una fredor i una tranquil·litat que està lluny de sentir. Una relació entre els dos personatges que comença amb una aparent cordialitat per derivar en enfrontament i fins i tot una certa violència.
Una obra que tracta de forma no explícita, temes com la fe, la necessitat de creure, la confiança, la por, la frustració, la desesperació, l’egoisme i la maldat innata de l’ésser humà.
Amb un ritme mil·limetrat, uns diàlegs dinàmics i una posada en escena molt senzilla però impecable, ens porta de la mà de les dues magnífiques interpretacions, a l’absoluta foscor que potser ens espera.
Al nostre entendre, una aposta segura que no us hauríeu de perdre de cap manera.
Es podrà veure a la Versus Glòries fins al 7 de novembre. Una proposta que en sortir del teatre, de ben segur ens obliga a reflexionar.