L’any 1952, el dia 11 d’abril, es va estrenar la pel·lícula SINGIN IN THE RAIN, considerada com un dels millors musicals de cinema de la història. Es va convertir en teatre musical el 1983 quan va ser estrenada al London Palladium. Un musical que ahir vam poder reviure al Teatre Tívoli, en una producció de Nostromo Live, adaptada i traduïda per Marc Artigau, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix i amb la coreografia de Miryam Benedited.
Amb un repartiment de luxe, una acurada il·luminació (Albert Faura), un magnífic vestuari (Míriam Compte) i una espectacular escenografia (Enric Planas) de grans dimensions, que presenta reptes tècnics importants.
Una tecnologia que ens va explicar detalladament Àngel Llàcer a la roda de premsa del passat dimecres dia 15 i que permet que cada nit caiguin 1.000 litres d’aigua, a una temperatura de 37º, en forma de pluja sobre l’escenari, aigua que es recicla adequadament per ser reutilitzada a cada funció.
Aquesta comedia està protagonitzada per Ivan Labanda en el paper de Don Lockwood, Diana Roig com a Kathy Selden, Ricky Mata com a Cosme Brown, Mireia Portas com Lina Lamont, José Luis Mosquera com R.F. Simpson i Oriol Burés en el paper de Roscoe Dexter. Un elenc format per 23 actors i ballarins i una orquestra en directe de 9 músics.
Tots els actors principals ho donen absolutament tot sobre l’escenari i el resultat és excel·lent, però nosaltres voldríem destacar l’actuació de Ricky Mata que ens va sorprendre molt especialment, potser perquè no el coneixem i no l’esperàvem pas … però sobretot vàrem gaudir de la magnífica, brillant i còmica actuació de Mireia Portas.
Una producció espectacular on, segons ens van explicar a la roda de premsa, s’interpreten 14 números musicals, es realitzen 190 canvis de vestuari i 75 canvis d’escena, les llums canvien 300 vegades i s’utilitzen 50.000 watts de so. Combina filmacions en la seva posada en escena. El pressupost total de la producció és de 2,5 milions d’euros.
CANTANDO BAJO LA LLUVIA és una història d’amor ambientada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood, que mostra tota l’elegància formal i estètica característica dels anys 20.
Don Lockwood i Lina Lamont (com ja hem comentat, extraordinària i divertidíssima interpretació de Mireia Portas) són la parella de moda en els estudis de cinema Monumental Pictures. Són les estrelles de les pel·lícules de cinema mut. En sortir de l’estrena d’una de les pel·lícules, Don coneix a la Kathy, una actriu de teatre, i s’enamoren. Paral·lelament irromp el cinema sonor a la indústria cinematogràfica i la productora decideix apostar. El problema sorgeix amb la peculiar forma de parlar de la Lina i la seva veu. Caldrà que sigui doblada.
CANTANDO BAJO LA LLUVIA, és al nostre entendre una magnífica producció, que ningú s’hauria de perdre, que destil·la optimisme i on destaquem la música en directe, els números de ball coreografiats al mil·límetre i unes magnífiques interpretacions.
L’únic punt negatiu i no menor, almenys per nosaltres és que la producció se’ns ofereix en castellà, amb algunes cançons interpretades en versió original. Podem arribar a entendre que les raons econòmiques pesen molt, massa, ja que l’han d’explotar l’any vinent a Madrid en temporada, però no oblidem pas que és una producció d’autoria catalana i creiem que almenys s’hauria de fer l’esforç, també des de les institucions de recolzar econòmicament produccions en la nostra llengua.
Una proposta de la qual hem sortit molt satisfets i que no ens importaria tornar a veure.