Ahir divendres 24 de setembre, vam fer cap al Teatre Romea per veure CLITEMNESTRA, LA CASA DELS NOMS, una producció del Teatre Principal de Palma i Testamento. Adaptada i dirigida per Agustí Villaronga, està basada en “La casa dels noms” de Colm Tóibín.

Aquesta és la segona vegada en què els dos creadors col·laboren després d'”El testament de Maria” presentada en el Grec 2014 i que nosaltres vam veure al Teatre Lliure en 2015, en versió castellana. Podeu veure aquella ressenya clicant en aquest ENLLAÇ.

Clitemnestra és, després d’Helena, la dona més rebutjada de la mitologia grega. Esposa d’Agamèmnon i mare de tres fills: Electra, Ifigènia i Orestes, viu, horroritzada, el sacrifici de la seva filla Ifigènia que el seu pare ofereix als déus. Un sacrifici perquè els deus canviïn els vents i la flota d’Agamèmnon, pugui salpar cap a la guerra de Troia. Una mort que Clitemnestra decideix venjar amb l’ajuda del seu amant Egist.

Aquesta proposta humanitza Clitemnestra, minvant les connotacions d’esposa infidel, assassina i mala mare que la història li hi han atorgat. Ella és una mare que pateix un dolor immens per la pèrdua de la seva filla, de la que ni tan sols s’ha pogut acomiadar, i el seu dolor la porta a l’odi i a la necessitat de venjança.

En aquesta proposta es Clitemnestra la protagonista absoluta (una convincent interpretació de Núria Prims). Ella és la que ens explica tot el que ha viscut i tot el que sent, ella és la que dona la versió dels fets, que la història ha fet explicar als homes, la seva versió del que va passar.

Una proposta que amb set actors a escena, Núria Prims, Josué Guasch, Marc Bonnín, Sara Sánchez, Marina Font, Aitor Gabaldà i Martina Garcia, és gairebé un monòleg on tot el pes recau en l’actriu protagonista, que es converteix en narradora. És per tant un monòleg on la resta d’actors tenen un paper merament testimonial i acompanyen la narració en temps real, sense gairebé dir un mot.

Una efectiva escenografia de la mà de Rafel Lladó i Susy Gómez formada per matalassos que simulen escales, llits o presons.

Destacar la interpretació de Núria Prims, que transmet el seu profund dolor i la buidor que la porta a planejar fredament i amb molta cura la seva venjança.

La resta d’interpretacions queden totalment eclipsades i no hem connectat gaire amb elles, i fins i tot en algun moment hem de dir que ens han destorbat per fer el seguiment del relat, de la protagonista.

Amb una durada d’una hora, només farà dues representacions més a Barcelona aquest cap de setmana.