PAPUSHKAS (Mi propio kadish) (temp. 18/19 – espectacle nº 209)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i tot sortint de la Sala Beckett, sense pausa, dissabte vam tornar a una de les nostres sales de referència, La Badabadoc, per veure PAPUSHKAS (Mi propio kadish) una obra de la dramaturga argentina Melisa Freund.

Es tracta d’una proposta que parla  d’un pare i una filla. Que parla de la vida d’un supervivent de l’extermini nazi, i la seva filla. Que parla de la manera de trobar en el present les petjades del passat. Que parlant de Juan ens acaba parlant de Melissa.

Melissa Freund fa de si mateixa per a evocar al seu pare mort. Una cerimònia de comiat. Un homenatge a les absències. Un important exercici de memòria sobre la història de l’holocaust i de l’exili forçat de la comunitat jueva.

Juan Freund (Alemania 1929) era dramaturg i director, supervivent de la Shoa, que va ser capaç de reconstruir la seva vida i començar de nou. Va viure el desemparament i la injustícia sota l’amenaça constant de perdre la vida. Però mai va perdre la lluita per la felicitat. Va morir a l’Argentina el dia 11 de maig de 2017.

La Melissa Freund volia explicar teatralment la vida del seu pare, i per fer-ho decideix fer d’ella mateixa i compta amb l’actor Julio Marticorena, amic personal, que farà de pare.

Junts representen escenes de l’obra que el pare real, Juan Freund, va escriure sobre la seva pròpia vida.

Mitjançant el kadish, un dels resos principals de la religió jueva que estreny llaços amb generacions, Melissa Freund crea el seu propi, com si es tractés d’un ritual, per connectar-se amb el seu propi pare. Una història d’endavant cap enrere, d’aquell dia en què va morir, fins a arribar a la infantesa d’aquest home.

Una història que comença pel final, quan la Melissa intenta identificar quin ha estat el dia més trist de la seva vida, el que per ella ha estat el dia més trist del món. El dia de la mort del seu pare?, el dia abans, quan va entrar en coma?, el dia que van saber que tenia càncer?, el dia que ……

Una proposta que és teatre dins del teatre, on ficció i realitat es confonen. Una peça escrita des de la tendresa i l’amor, que ens arriba directament al cor. Un text molt poètic que no ens deixa indiferents i unes interpretacions molt sentides que mostren una gran connexió entre ambdós.

Melissa Freund és l’autora del text i la direcció és d’ella mateixa, amb la col·laboració d’Analia Mayta. Una escenografia de Lola Gullo, senzilla però molt potent, amb un escenari ple de maletes i unes cordes d’estendre amb objectes personals del pare que a mode de fragments de vida, la filla va despenjant, explicant i desant a les maletes. Tota la vida exposada va desapareixent al ritme del relat cap a la infància del seu pare que seu en una butaca.

La música de Sebastian de Marco i les llums de Ricardo Sica i Diego Becker, s’integren a la posada en escena fent d’elements separadors de les sis parts que ho componen.   Completa la posada en escena un acurat vestuari de la mà d’Ana Julia Figueroa.

Una bona proposta de curta durada, a la que desitgem llarga vida. Ens hem quedat amb ganes de més, ja que han vingut expressament des d’Argentina per presentar per primera vegada un treball seu a Europa.

Ahir diumenge 26, malauradament va ser l’últim dia que es podia veure a la petita sala de La Badabadoc. Alguna cosa falla en el món de les arts escèniques del nostre país, quan veiem que propostes com aquesta, per manca de pressupost, no poden arribar a més públic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia: Melisa Freund

Direcció: Melisa Freund i Analia Mayta

Repartiment: Melisa Freund i Julio Marticorena

Ajudant de direcció: Carla Fontao \ Escenografia: Lola Gullo \ Il·luminació:  Ricardo Sica i Diego Becker \ Vestuari:  Ana Julia Figueroa \ Música: Sebastián de Marco \ Disseny gràfic: Silustra

Idioma: castellà

Durada: 40 minuts