TURANDOT (temp. 18/19 – espectacle nº 210)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge va tancar temporada l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC), abans d’iniciar la seva gira pel Japó durant el mes de juliol. Una gira amb el director Kazushi Ono i on oferiran programes que s’han vist a l’Auditori de Barcelona.

Per tancar la temporada han escollit TURANDOT, l’última òpera que va escriure Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924), en format concert. Aquesta és la mateixa òpera que a l’octubre inaugurarà la temporada del Liceu.

Amb llibret de Giuseppe Adami i Renato Simoni, Puccini va treballar en aquesta òpera des del 1920, amb un estat de salut ja molt deteriorat. La seva mort el 1924 va deixar l’òpera inacabada, ja que només l’havia compost fins a l’escena de la mort de Liù.

Franco Alfano (Italia 1875-1954) vas ser l’encarregat d’acabar l’òpera oferint dos finals alternatius a partir de les notes i esbossos del mateix Puccini. Oficialment estrenada a la Scala de Milà el 25 d’abril del 1926.

TURANDOT és un drama líric en tres actes que conté un gran protagonisme vocal amb alguns dels fragments més coneguts de la història de la música: “Signore, ascolta”,  “In questa reggia”, “Figlio del cielo”, “Nessun dorma” o “Tu chei di gel sei cinta”.

Una obra molt exigent per als solistes que a més s’enfronten a una massa orquestral gran en el mateix escenari, en aquest cas una esplèndida OBC, i tres formacions corals: Madrigal, Polifònica de Puig-Reig i, en l’apartat de veus infantils, Amics de la Unió de Granollers.

A la Xina mil·lenària, a Pekín, qui vulgui casar-se amb la princesa Turandot s’haurà de sotmetre a una arriscada prova: Encertar els tres enigmes que la jove els proposi. Si fallen alguna d’aquestes endevinalles, el candidat a aconseguir el seu amor pagarà amb la seva pròpia vida l’error.

Arriben a la ciutat, Timur, rei tàrtar exiliat amb la seva jove esclava Liú. Allà es retroben amb Calaf, fill de Timur i de qui Liú està secretament enamorada. Calaf s’enamora de Turandot  i accepta el repte.

Ella, freda com el gel, no vol ni sentir parlar de l’amor, ja que ha perdut el repte. Calaf ha guanyat. Tot i això, encara té una possibilitat per no caure als seus braços i que ell li ofereix, si endevina el seu nom abans de l’alba, morirà. Ella ordena als habitants de Pequín que no dormin fins que no descobreixin el nom del príncep.

Ha estat un concert magnífic, amb una orquestra d’una sonoritat extraordinària i unes interpretacions solistes que a nosaltres ens han agradat molt:

La soprano Jennifer Wilson (Fairfax, Estats Units, 1980) va saber encarnar a la princesa de gel amb un posat fred i altiu i una veu d’una potència extraordinària.

El tenor Simon O’Neil (Ashburton, Nova Zelanda, 1971) va ser un Calaf convincent que anava taral·lejant la música.

La soprano Carmen Solís (Badajoz, 1978) ha estat una emotiva Liü …

… i el baix Rubén Amoretti (Burgos, 1964) que va iniciar la seva carrera com a tenor i que va veure canviar el seu registre després de patir una malaltia que va afectar les cordes vocals. Ha estat un bon Timur.

Molt ben conjuntades les veus dels ministres Ping, Pang i Pong. Interpretades pel baríton Carlos Daza (Barcelona), els tenors Jordi Casanova (Reus) i Beñat Egiarte (Amorebieta) respectivament. També bones interpretacions del tenor Joan Cabero (Barcelona) en el paper de l’emperador Altoum, pare de Turandot, i del baix Marc Pujol (Barcelona) com a mandarí.

Els que ens llegiu amb assiduïtat, sabeu que no ens agraden massa les òperes en versió concert, perquè les preferim veure representades als escenaris. Aquesta és una de les escasses ocasions que hem gaudit de valent en una versió concert, i de ben segur que es deu a la gran qualitat que a hores d’ara té l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que ja pot ser considerada una de les millors d’Europa.

Les veus, els magnífics cors i una OBC sublim, sota la direcció de Kazushi Ono  i amb Beatriz Fernández que ha dirigit la banda interna, han estat una esplèndida cloenda per a la temporada 2018-2019.

Pell de gallina, auditori dempeus.

Podeu escoltar el concert, que va estar retransmès en directe per Catalunya ràdio. Cliqueu en aquest ENLLAÇ per poder-lo escoltar.