EL FUNERAL (temp. 18/19 – espectacle nº 170)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Durant el nostre viatge pel sud de la península, el dia 4 d’abril, a la ciutat de Huelva, concretament al Gran Teatro de Huelva, vam assistir a una representació de “EL FUNERAL“, escrit i dirigit per Manuel Marsó Velasco, el fill de Concha Velasco que és la protagonista.
Aquesta proposta va ser estrenada a Madrid, al Teatre La Latina el 4 d’octubre de 2018 i ha estat en cartell fins al 20 de gener. Actualment està fent gira per diferents punts del territori espanyol, amb alguns canvis en el repartiment.
Malauradament hem de dir que ens vam quedar desagradablement sorpresos davant de l’espectacle que vam poder contemplar. EL FUNERAL, pretén ser un “auto homenatge” i l’obra d’acomiadament de l’actriu, és per nosaltres, potser, del pitjor que hem pogut veure mai en un escenari. Una proposta inconsistent on els actors que acompanyen a l’actriu estan absolutament perduts.
Lucrecia Conti, l’actriu més important del cinema, el teatre i la televisió d’Espanya, ha mort. Assistim a la gran vetlla que el Ministeri de Cultura ha organitzat en el seu honor en un teatre perquè el públic pugui acomiadar-se de la seva admirada estrella. Tot canvia quan els assistents queden tancats en el teatre perquè el fantasma de Lucrecia s’apareix per a acomiadar-se ..…
Concha Velasco, una actriu que admirem i que ens va seduir amb la seva interpretació protagonista en “Reina Juana” al Teatre Borràs en 2016, ara precisament en la que vol ser la seva última aparició als escenaris teatrals, ens ha decebut enormement en aquest paper de Lucrecia Conti, i potser no tant per la seva interpretació, que també, sinó per prestar-se a tirar endavant aquest projecte que no s’aguanta de cap manera.
Una comèdia totalment fallida des del començament, que pateix de la inexistència d’un text de qualitat i d’una direcció equilibrada.
Al centre de l’escenari un gran fèretre amb “les restes mortals” de l’actriu, unes corones de flors i una gran pantalla que projecta imatges de l’actriu en vida. Apareixen les seves dues nétes (Irene Soler i Irene Gamell) que conviden al públic a pujar a acomiadar-se d’ella i deixar un escrit al llibre de condolences. Apareix un nebot (Emmanuel Medina) i el representant (Jordi Rebellón). Parlen del testament, dels drets d’autor, dels possibles programes i articles d’homenatge, de les revistes del cor, …. quant de cop des de darrere del pati de butaques, el fantasma de l’actriu irromp a escena ….
Constants referències a programes de televisió o a comèdies de Broadway, la participació d’Andreu Buenafuente en una gravació de video, o la constant i repetitiva interacció amb el públic (amb repartiment d’entrepans de mortadela inclòs), no aconsegueix lligar una proposta que com hem comentat és, per nosaltres, un espectacle infumable.
Creiem que no paga la pena comentar res més d’una proposta sense cap ni peus i que de totes totes aconsellem evitar si per casualitat aterra a Barcelona. Això si, destacar que en acabar, el públic de platea, dempeus, aplaudia calurosament a Concha Velasco.
Els que ens llegiu sovint, sabeu que no és el nostre estil “carregar-se” d’aquesta forma un espectacle teatral, perquè ens consta que al darrere de qualsevol treball escènic, hi ha molt de treball i il·lusions…. però aquesta vegada, creiem que s’han sobrepassat tots els límits.
Autoria i direcció: Manuel Marsó Velasco
Intèrprets: Concha Velasco, Jordi Rebellón, Irene Soler, Irene Gamell i Emmanuel Medina
Escenografía: Asier Sancho \ Disseny de llums: Jose Manuel Guerra \ Música: Juan Cánovas \ Fotografía: Sergio Parra \ Disseny gràfic: David Sueiro \ Producció: Jesús Cimarro.
Idioma: castellà
Durada: 90 minuts
