BENDITA GLORIA (temp. 18/19 – espectacle nÂș 169)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
El Blog ha estat descansant uns dies de crĂČniques “teatraires”, perquĂš fa un parell de setmanes estem viatjant pel sud de la penĂnsula.
Abans de sortir de Barcelona vam revisar les cartelleres de les ciutats que pensĂ vem visitar per tractar d’encaixar alguna peça teatral en les nostres vacances. I vam tenir l’enorme sort de coincidir amb la representaciĂł que, dos anys desprĂ©s de la seva estrena, ha fet la companyia gaditana Albanta de la peça BENDITA GLORIA del dramaturg Juan GarcĂa Larrondo, a la ciutat de CĂĄdiz.
La Sala Central Lechera de Cådiz és la que ha acollit aquesta reposició i la mateixa sala on es va estrenar la proposta en abril del 2017. Dirigida per Pepe Bablé és una proposta que ha fet gira participant en diferents festivals.
BENDITA GLORIA (o NAFTALINA EN EL ABISMO) narra la histĂČria de Gloria, una dona que desprĂ©s de la mort del seu pare es reclou en la vella casa familiar on decideix aĂŻllar-se per a penar pels seus remordiments i les seves culpes. No obstant aixĂČ, els fantasmes de la seva Ă nima turmentada aviat acabaran convertint-la en la protagonista d’una tragicomĂšdia involuntĂ ria que en absolut sospitava.
La companyia teatral Albanta Ă©s un col·lectiu fundat en 1988 per actrius provinents de grups de teatre independents gaditans i comptant amb la col·laboraciĂł d’altres professionals del mĂłn del teatre. En aquesta proposta les interpretacions han estat a cĂ rrec de Charo Sabio, que ens ha ofert una extraordinĂ ria Gloria, Susana Rosado en el paper de Victoria, germana de Gloria, Carmen ReinĂ© en el paper de Liliana i Jay GarcĂa en el paper d’EfrĂ©n.
En aquesta obra els personatges sĂłn persones als que la manca d’amor ha convertit en Ă©ssers egoistes i cruels. Uns personatges que viuen com fantasmes perquĂš no aconsegueixen estimar ni ser estimats.
âBestiario de almas en pena, una parada de monstruos a los que el amor y su ausencia han convertido en seres retorcidos, egoĂstas e, incluso, crueles. En Bendita Gloria el amor que se respira es redentora naftalina: letal, purificadora; extremadamente tĂłxicaâ.
La Gloria s’ha quedat sola a la casa familiar anomenada “Cien Rosas Blancas” i s’aferra desesperadament en mantenir aquesta soledat plena de records. S’ha abandonat totalment. L’angoixa s’hi ha instal·lat a la seva vida. NomĂ©s les pastilles la fan tirar endavant. La seva germana VictĂČria vol vendre la casa, l’Ășnica que queda en una zona on s’han aixecat gratacels turĂstics. El marit de VictĂČria Ă©s un dels empresaris promotors. Faran el possible perquĂš la Gloria canviĂŻ d’idea.
Per aconseguir-ho utilitzaran a EfrĂ©n, un emigrant que lloga una de les habitacions de la casa i que mantĂ© una relaciĂł tĂČxica amb Liliana, la dona d’un empresari rus relacionat amb el marit de VictĂČria.
Un text molt dur on els personatges es fan mal portant les seves vides al lĂmit. Una posada en escena que ens ha agradat molt començant amb un quadre estĂ tic dels actors que ens “reben” en plan fotografia. Una immobilitat que de seguida es trenca i els personatges prenen vida i ens fan partĂcips de les seves angoixes i frustracions. I la veritat Ă©s que aconsegueixen transmetre aquestes sensacions. Unes interpretacions sentides que respiren sinceritat i que en alguns moments introdueixen la comicitat per alleujar una mica lâangoixa.
A escena coexisteixen espais diferents de manera simultĂ nia i els actors es belluguen entre ells sense provocar cap mena de distorsiĂł en el desenvolupament de la histĂČria. Al mateix temps es permeten donar indicacions als tĂšcnics de llum i de so. Una direcciĂł escĂšnica de Pepe BablĂ© que hem trobat magnifica. Una proposta que acaba prĂ cticament amb la mateixa imatge fotogrĂ fica amb la que va començar.
Una proposta que tant de bo arribes a Catalunya, i que recomanem sense dubtar-ho.
Bona estada al Sud!
Moltes grĂ cies Montse !!! Ja ens queda poquet per tornar a la realitat del nostre dia a dia,