Arxiu d'etiquetes: Concha Velasco

– 231 – Teatre – EL FUNERAL (🐚) – Gran Teatro de Huelva – 2019.04.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 170)

EL FUNERAL (temp. 18/19 – espectacle nº 170)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Durant el nostre viatge pel sud de la península, el dia 4 d’abril, a la ciutat de Huelva, concretament al Gran Teatro de Huelva, vam assistir a una representació de “EL FUNERAL“, escrit i dirigit per Manuel Marsó Velasco, el fill de Concha Velasco que és la protagonista.

Aquesta proposta va ser estrenada a Madrid, al Teatre La Latina el 4 d’octubre de 2018 i ha estat en cartell fins al 20 de gener. Actualment està fent gira per diferents punts del territori espanyol, amb alguns canvis en el repartiment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Malauradament hem de dir que ens vam quedar desagradablement sorpresos davant de l’espectacle que vam poder contemplar. EL FUNERAL, pretén ser un “auto homenatge” i l’obra d’acomiadament de l’actriu,  és per nosaltres, potser, del pitjor que hem pogut veure mai en un escenari. Una proposta inconsistent on els actors que acompanyen a l’actriu estan absolutament perduts.

Lucrecia Conti, l’actriu més important del cinema, el teatre i la televisió d’Espanya, ha mort. Assistim a la gran vetlla que el Ministeri de Cultura ha organitzat en el seu honor en un teatre perquè el públic pugui acomiadar-se de la seva admirada estrella. Tot canvia quan els assistents queden tancats en el teatre perquè el fantasma de Lucrecia s’apareix per a acomiadar-se ..…

Concha Velasco, una actriu que admirem i que ens va seduir amb la seva interpretació protagonista en “Reina Juana” al Teatre Borràs en 2016, ara precisament en la que vol ser la seva última aparició als escenaris teatrals, ens ha decebut enormement en aquest paper de Lucrecia Conti, i potser no tant per la seva interpretació, que també, sinó per prestar-se a tirar endavant aquest projecte que no s’aguanta de cap manera.

Continua llegint

– Teatre – REINA JUANA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Borras – 2017.11.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

REINA JUANA (temp. 17/18 – espectacle nº 121)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un personatge que en els llibres d’història de la nostra infantesa asseguraven que era boixa, que de tan enamorada s’havia trastocat fent impossible la convivència. I que per això la van tancar, amb 30 anys i que, per això va estar 46 anys aïllada del món.

Ernesto Caballero ha escrit un text on planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista.  Ens presenta una dona que sap que viu els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, i rememora els episodis més importants que ha viscut, davant del públic que adopta el paper de confessor.

Tal com ens comenta a la roda de premsa Gerardo Vera, el director de la proposta, volen donar a conèixer a una Reina Juana, destrossada emocionalment per les seves grans contradiccions i per la seva rebel·lia, una dona convertida en una ombra, primer pel seu marit Felipe “el Hermoso”, després pel seu pare, Fernando “el Catolico”, que la reclou a Tordesillas, i, finalment pel seu fill Carlos V que la ignora.

Concha Velasco és la Reina Juana, és ella amb el seu talent, la seva humanitat, la seva intel·ligència i la seva total entrega, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d’un personatge que sembla fet a mida.

La tragèdia d’una dona, filla dels Reis Catòlics, que de ben petita es veu arrossegada a obeir. Una dona que des de l’actualitat es contempla com una persona que no encaixava dins de les pautes de comportament de l’època, amb una falta d’adequació a la realitat que, segurament, avui seria diagnosticada amb algun tipus de patologia mental, però que no justificaria, en absolut, la reclusió forçosa de 46 anys a la que va ser condemnada.

Continua llegint

– Roda de premsa – REINA JUANA – Teatre Borràs – 2017.11.16 (temp. 17/18 – RdP 035)

Roda de premsa REINA JUANA  –  (temp. 17/18 – RdP nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig apropar-me al Teatre Borràs, per assistir a la Roda de premsa que van convocar per presentar la producció teatral REINA JUANA i si he de ser sincer, malgrat la meva habitual presència a la major part de Rodes de premsa d’Arts Escèniques, em vaig sentir incòmode en alguns moments, perquè crec que no havia vist un “espectacle” tan mediàtic com el d’ahir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un contrast brutal entre les rodes de premsa que es realitzen a teatres amb pressupost escàs per fer que els mitjans de comunicació es facin ressò (alguns cops m’he arribat a trobar tot sol davant dels protagonistes de la Roda de premsa… i altres vegades ens podíem comptar amb els dits d’una mà). Ahir en canvi, al Borràs, el vestíbul era un autèntic nuvol de fotògrafs que rodejaven literalment a Concha Velasco i la sessió de fotos va durar forces minuts, ara aquí… ara allà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’espai on es va celebrar la Roda de premsa pròpiament dita, no hi havia prou espai perquè els periodistes poguessin seure, molta gent dreta i alguns mitjans que no acostumen a estar mai a aquest tipus d’actes, com són les revistes del cor.

Com veieu una grandíssima expectació davant de l’estrena a Barcelona, d’aquesta proposta escènica en format de monòleg, que va ser estrenada a Sevilla gairebé fa un parell d’anys i que ha triomfat fins fa poc dies al Teatro de la Abadía de Madrid.

A la taula davant nostre Concha Velasco acompanyada del director de la proposta, Gerardo Vera i el productor Juanjo Seoane i de la representant del Grup Balaña.

Juana de Castilla (coneguda quan jo anava a l’escola, com “Juana la loca“), és el personatge que veurem a l’escenari, interpretat per Concha Velasco, actriu que ara mateix te 78 anys i que quan la va estrenar a Sevilla tenia la mateixa edat que el personatge quan va morir a l’edat de 76. Una Concha Velasco, que no pot ni vol amagar físicament el pas dels anys però que se la veu forta, amb una gran personalitat, moltes “tablas” i que afirma que te encara una memòria prodigiosa per aprendre llargs textos dels seus personatges. En clau de broma, ens diu que en moments lliures agafa la guia telefònica i la memoritza.

Continua llegint