ROMÉO ET JULIETTE (temp. 17/18 – espectacle nº 204)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dissabte, i dins del nostre abonament vam veure per primera vegada aquesta òpera basada en el clàssic de William Shakespeare, presentada en cinc actes, amb llibret de Jules Barbier i Michael Carré, i música de Charles Gounod (1818-1893).
La producció de Stephen Lawless situa l’acció al segle XIX, època de la creació de l’òpera, en el marc de la Guerra civil nord-americana. La escenografía, pel nostre gust força avorrida i tètrica, reprodueix la cripta d’un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols i els noms dels caiguts en combat.
És un decorat fix que es va transformant amb l’aparició d’escales, portes i balcons. Les parets laterals es desplacen i del terra apareix i desapareix el cadafal que és també el llit d’amor i el llit mortuori dels amants. Elements com la gran i lletja estàtua de Cupido o la gran creu, marquen els dos moments transcendentals de l’obra, la declaració d’amor i la mort dels amants.
Malgrat aquesta escenografia no massa aconseguida, la posada en escena ens va agradar força, tant per l’estudiada coreografia dels moviments com pel bellíssim vestuari, que aconsegueix moments realment màgics.
ROMÉO ET JULIETTE va ser estrenada el 27 d’abril del 1867 al Théâtre Lyrique de París. La producció actual va ser estrenada l’estiu de 2016 al Festival Opera de Santa Fe (Nou Mèxic, Estats Units); aquesta nova producció arriba al Liceu trenta-tres anys després de l’última representació que es va poder veure en aquesta sala.
En aquesta proposta s’identifica clarament a les dues famílies de Verona, en guerra fratricida, pels colors dels seus uniformes, blau pels Capulet i vermell per als Montagut. Espectacular joc de colors que juga amb el brillant vestuari, especialment pel que fa a les dames, amb els seus enormes mirinyacs, barrets i guants, que es tornen de dol al mateix escenari a la vista dels espectadors.
Estructurada en cinc actes segueix amb força fidelitat la novel·la de Shakespeare, centrada en els amors impossibles dels amants de Verona, membres de les dues famílies confrontades. És la novena òpera de Gounod de les tretze que va compondre i la segona més representada després de FAUST (que nosaltres vam escoltar en versió concert en aquest teatre a la temporada 2011-2012).
Gounod concentra una atenció especial en la relació de la parella protagonista, amb un reeixit sentit psicològic d’una partitura esquitxada per un eclecticisme musical que va de la coloratura a un cant quasi declamat.
La producció que vàrem poder veure ahir, va comptar com a protagonistes amb el tenor Saimir Pirgu en el paper de Romeo, i la soprano Katerina Tretyakova (que alguns dies alterna amb Aida Garifullina) en el paper de Juliette. Ens havien avisat que no es tractaven d’unes grans veus …i en canvi a nosaltres ambdós ens van agradar força, potser perquè ens esperàvem el contrari.
Molt destacable en aquesta òpera l’actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu i una direcció d’orquestra molt reeixida per part del mestre Josep Pons.
Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Stephen Lawless
Direcció del cor: Conxita García
Coreografía: Nicola Bowie
Intèrprets: Katerina Tretyakova (Juliette) \ Tara Erraugt (Stèphano, patge de Romeo) \ Susanne Resmark (Gertrude, dida de Juliette) \ Saimir Pirgu (Roméo) \ David Alegret (Tybalt) \ Beñat Egiarte (Benvolio) \ Gabriel Bermúdez (Mercutio) \ Germán Olivera (Grègorio) \ Rubén Amoretti (Capulet) \ Nicola Ulivieri (Frère Laurent) \ Stefano Palatchi (Duc de Verona) \ Dimitir Darlev (Frére Jean)
Mestre d’armes: Christian Kelly-Sordelet \ Escenografía I vestuari: Ashley Martin Davis \ Il.luminació: Mimi Jordan Sherin
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
