– Teatre – VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.11.18 (temp. 17/18 – espectacle nÂş 114)

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nÂş 114)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Emmarcat en el VIII Cicle de Companyies en Xarxa del Teatre Tantarantana, tenim l’oportunitat de veure VIAJE AL FIN DE LA NOCHE, tercera i Ăşltima peça del Proyecto 43-2 sobre el procĂŠs de pau a Euskadi, la memòria col¡lectiva i la convivència amb l’ALTRE.

MarĂ­a San Miguel Ês la creadora d’aquesta iniciativa artĂ­stica i pedagògica, amb la finalitat d’utilitzar el teatre com una eina pel diĂ leg i la convivència. Teatre documental sobre el procĂŠs de pau a Euskadi.

La primera de les peces del projecte, anomenada “PROYECTO 43-2” va ser estrenada el febrer de 2012. Un treball fet a partir d’entrevistes amb els protagonistes reals dels fets per tal d’entendre la realitat social actual d’Euskadi.

En 2015 s’estrena la segona de les peces de la trilogia “LA MIRADA DEL OTRO” que nosaltres vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala. En aquesta proposta ens van fer partĂ­cips de les trobades entre vĂ­ctimes d’ETA i dissidents de la banda, trobades que van tenir lloc a la presĂł de Nanclares de la Oca (Àlaba).

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE ens presenta dues persones que han viscut la violència en el paĂ­s basc des de dos punts totalment oposats. MarĂ­a San Miguel ĂŠs la filla d’una persona assassinada pels GAL i viu amb dolor l’absència del pare. Alfonso MendiguchĂ­a  (quina veu !!!), ĂŠs el fill d’una persona assassinada per ETA i viu amb dolor l’absència de la mare.

Desgranen els seus records de quan encara hi eren, i els seus personatges sĂłn tan reals, tan convincents que patim amb ells l’absència dolorosa del pare i de la mare.

Ella escriu un diari a la seva filla acabada de nÊixer i parla del seu pare perquè la nena quan sigui gran no oblidi el seu avi.

Ell puja al “monte” per parlar amb la mare i li explica a la seva filla gran qui era la seva Ă via, perquè, i com va morir. Vol que la seva filla conegui la història, que no oblidi.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Tots dos han crescut en el silenci i ara no volen silenciar mĂŠs.

Un lloc sense nom. La filla del mar i el fill de la terra. Recorden. Viatgen al passat. Tornen al present. La identitat. Les paraules. Les experiències. Beuen. S’escolten. Parlen. El dolor i la pèrdua. Les absències. Els nous habitants. L’amor pels seus fills. El paisatge. La polĂ­tica. El final de la violència. Barreja de records I de desitjos. SĂłn mĂŠs coses les que ens uneixen o les que ens separen dels altres?

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE està dirigida per Pablo Rodríguez i està ubicada en una sidreria perquè les sidreries són espais essencials a la vida social i identitària basca.

Un mosaic del present del País Basc que es construeix a partir de les veus que encara no han estat escoltades, els relats dels fills i filles de la violència.

Diferents vivències explicades des dels records, des del sentiment d’identitat, des del desig de deixar enrere una història de violència.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Una magnĂ­fica posada en escena on la simbologia de la terra a l’escenari, que permet enterrar i desenterrar el nostre passat, la nostra història. Una enorme tina de sidra com a punt de trobada i on dues persones tan distanciades ideològicament, es poden arribar a entendre parlant, deixant sortir els neguits i les pors, i fins i tot la rabia continguda durant tota una vida de silenci.

MagnĂ­fica tambĂŠ la il¡luminaciĂł de Xiqui RodrĂ­guez i la banda sonora de Jorge Arribas. Tot plegat, una proposta que ha aconseguit la nostra empatia amb un procĂŠs dolorĂłs que encara marca tota una generaciĂł, i que ens permet tenir al nostre davant, els diferents punts de vista d’una realitat que nosaltres vĂ rem viure intensament, malgrat que fĂ­sicament, per sort, de lluny.

La podreu veure al Tantarantana fins al dia 26 de novembre.

DramatĂşrgia: MarĂ­a San Miguel (relat del gatet adaptat de “El eco de los disparos” d’Edurne Portela
Direcció: Pablo Rodríguez
Repartiment: Alfonso Mendiguchía i María San Miguel
Ajudant de direcciĂł: Nahia LĂĄiz \ Assessorament artĂ­stic i pedagògic: Domingo Ortega \ Disseny d’il¡luminaciĂł: Xiqui RodrĂ­guez \ Disseny d’escenografia i vestuari: Karmen Abarca \ MĂşsica original: Jorge Arribas \ Contingut audiovisual: Alba MuĂąoz, Guillermo GarcĂ­a LĂłpez \ Imatge de cartell: Luis Gaspar \
DirecciĂł de producciĂł: MarĂ­a San Miguel \ Adjunt a la producciĂł: Alejandro Librero \ Assistent de producciĂł: Alba MuĂąoz \ Assistent d’escenografia i vestuari: Juan Carlos Mora \ Assistència tècnica en gira: JosĂŠ Montero \ Disseny web: Chuchi GarcĂ­a
Amb la col¡laboració de: Sintagma films i Juan Paùos
Premsa: Silvia Espallargas (Así comunica) \ Distribució: Fran Ávila \ Producció: Proyecto 43-2
Idioma: castellĂ 
Durada: 65 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.