– Teatre – VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.11.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 114)

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nº 114)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Emmarcat en el VIII Cicle de Companyies en Xarxa del Teatre Tantarantana, tenim l’oportunitat de veure VIAJE AL FIN DE LA NOCHE, tercera i última peça del Proyecto 43-2 sobre el procés de pau a Euskadi, la memòria col·lectiva i la convivència amb l’ALTRE.

María San Miguel és la creadora d’aquesta iniciativa artística i pedagògica, amb la finalitat d’utilitzar el teatre com una eina pel diàleg i la convivència. Teatre documental sobre el procés de pau a Euskadi.

La primera de les peces del projecte, anomenada “PROYECTO 43-2” va ser estrenada el febrer de 2012. Un treball fet a partir d’entrevistes amb els protagonistes reals dels fets per tal d’entendre la realitat social actual d’Euskadi.

En 2015 s’estrena la segona de les peces de la trilogia “LA MIRADA DEL OTRO” que nosaltres vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala. En aquesta proposta ens van fer partícips de les trobades entre víctimes d’ETA i dissidents de la banda, trobades que van tenir lloc a la presó de Nanclares de la Oca (Àlaba).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE ens presenta dues persones que han viscut la violència en el país basc des de dos punts totalment oposats. María San Miguel és la filla d’una persona assassinada pels GAL i viu amb dolor l’absència del pare. Alfonso Mendiguchía  (quina veu !!!), és el fill d’una persona assassinada per ETA i viu amb dolor l’absència de la mare.

Desgranen els seus records de quan encara hi eren, i els seus personatges són tan reals, tan convincents que patim amb ells l’absència dolorosa del pare i de la mare.

Ella escriu un diari a la seva filla acabada de néixer i parla del seu pare perquè la nena quan sigui gran no oblidi el seu avi.

Ell puja al “monte” per parlar amb la mare i li explica a la seva filla gran qui era la seva àvia, perquè, i com va morir. Vol que la seva filla conegui la història, que no oblidi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tots dos han crescut en el silenci i ara no volen silenciar més.

Un lloc sense nom. La filla del mar i el fill de la terra. Recorden. Viatgen al passat. Tornen al present. La identitat. Les paraules. Les experiències. Beuen. S’escolten. Parlen. El dolor i la pèrdua. Les absències. Els nous habitants. L’amor pels seus fills. El paisatge. La política. El final de la violència. Barreja de records I de desitjos. Són més coses les que ens uneixen o les que ens separen dels altres?

VIAJE AL FIN DE LA NOCHE està dirigida per Pablo Rodríguez i està ubicada en una sidreria perquè les sidreries són espais essencials a la vida social i identitària basca.

Un mosaic del present del País Basc que es construeix a partir de les veus que encara no han estat escoltades, els relats dels fills i filles de la violència.

Diferents vivències explicades des dels records, des del sentiment d’identitat, des del desig de deixar enrere una història de violència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una magnífica posada en escena on la simbologia de la terra a l’escenari, que permet enterrar i desenterrar el nostre passat, la nostra història. Una enorme tina de sidra com a punt de trobada i on dues persones tan distanciades ideològicament, es poden arribar a entendre parlant, deixant sortir els neguits i les pors, i fins i tot la rabia continguda durant tota una vida de silenci.

Magnífica també la il·luminació de Xiqui Rodríguez i la banda sonora de Jorge Arribas. Tot plegat, una proposta que ha aconseguit la nostra empatia amb un procés dolorós que encara marca tota una generació, i que ens permet tenir al nostre davant, els diferents punts de vista d’una realitat que nosaltres vàrem viure intensament, malgrat que físicament, per sort, de lluny.

La podreu veure al Tantarantana fins al dia 26 de novembre.

Dramatúrgia: María San Miguel (relat del gatet adaptat de “El eco de los disparos” d’Edurne Portela
Direcció: Pablo Rodríguez
Repartiment: Alfonso Mendiguchía i María San Miguel
Ajudant de direcció: Nahia Láiz \ Assessorament artístic i pedagògic: Domingo Ortega \ Disseny d’il·luminació: Xiqui Rodríguez \ Disseny d’escenografia i vestuari: Karmen Abarca \ Música original: Jorge Arribas \ Contingut audiovisual: Alba Muñoz, Guillermo García López \ Imatge de cartell: Luis Gaspar \
Direcció de producció: María San Miguel \ Adjunt a la producció: Alejandro Librero \ Assistent de producció: Alba Muñoz \ Assistent d’escenografia i vestuari: Juan Carlos Mora \ Assistència tècnica en gira: José Montero \ Disseny web: Chuchi García
Amb la col·laboració de: Sintagma films i Juan Paños
Premsa: Silvia Espallargas (Así comunica) \ Distribució: Fran Ávila \ Producció: Proyecto 43-2
Idioma: castellà
Durada: 65 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.