EL CÀTAR IMPERFECTE  de Víctor Amela –

Per Imma Barba –

Aquest és el segon títol que llegeixo d’aquest autor, que situa la seva novel·la a Sant Mateu, Forcall i Morella d’on és originaria la seva família paterna. Una novel·la absorbent basada en fets i personatges històrics, i que l’autor aprofita, per construir al seu voltant, una història d’un grapat de càtars que fugint de la persecució que patien al país de Foix van acabar en terres catalanes, valencianes i aragoneses.

És l’any 1306 i amb el seu punyal de fulla corba, en Guillem Belibasta mata, el mateix dia en què fa vint-i-sis anys, i ha de fugir. El punyal ocult entre els plecs de la faixa llueix una inscripció a la fulla: “Soch com cal cuan punchu fai mal”.

Amb ell fugiran, per escapar al setge dels inquisidors un grapat d’homes seguidors del catarisme que traspassen els Pirineus i s’encaminen cap al sud travessant la Cerdanya i el Cadí i s’assenten en diversos racons dels comtats catalans i de la Corona d’Aragó.

La diàspora càtara s’acomodarà en les terres de Tortosa, Flix, Val-de-Roures … Morella. L’any 1314 Morella es fortifica, construeix la seva basílica i el seu mercat sota la protecció del rei Jaume II. En una de les seves solitàries placetes, avui anomenada Placeta dels Tarrascons, s’instal·la secretament l’última comunitat càtara. Mitja dotzena de persones agrupades al voltant de Guillem Belibasta, el Perfecte. Ell es fa dir Pere Pentiner.

Està documentat que després de la desfeta del catarisme Guillem Belibasta, darrer Perfecte del Llenguadoc aconseguí fugir de la presó de Carcassona vivint com a teixidor i pastor a Morella. El 1318 fou enganyat i denunciat a Tírvia i posteriorment cremat a la foguera a Vila roja Termenès el 1321.

Els càtars viuen com artesans, sabaters, cistellers, teixidors i pastors i es fan passar per catòlics. Desaparegut el líder, la comunitat es dispersarà i se’n perdrà el rastre. Després de liquidar el catarisme, el gran inquisidor Jacques Fournier serà el Papa Benet XII.

El moviment càtar sempre ha estat un tema que m’ha interessat i sobre el que he llegit molt, la nostra afició a viatjar i la proximitat als llocs on històricament s’ha situat el catarisme ens ha fet conèixer tots els llocs cabdals d’aquest moviment: Puivert, Puymorens, Foix, Carcassona, Queribus, Perypertousse, Lastours,…

“EL CÀTAR IMPERFECTE“, tot i està vestit de novel·la ens dóna la visió del catarisme en les seves acaballes quan perseguits han de sobreviure en la clandestinitat, i la visió d’un Perfecte que no ho és tant però que manté les aparences davant de la comunitat que el segueix cegament.

Altres personatges també tenen una part important en l’obra, Pere Mauri un pastor que l’havia ajudat a fugir de Carcassona i el protegirà sempre, l’Arnau-Batlle Sicra que es farà el seu home de confiança per acabar traint-lo i Raimona, la que serà la mare del seu fill Bonamor al que no coneixerà.

Amb un llenguatge àgil i molt periodístic és un llibre que es llegeix amb facilitat i que m’ha agradat força.

Víctor Amela

Víctor M. Amela va néixer a Barcelona el 1960. És periodista i va començar treballant a La Vanguardia a la secció d’espectacles per després dedicar-se a la secció de televisió. Signa critiques i entrevistes I cocreador de la secció La Contra I fa classes de periodisme. És autor de quinze llibres i amb l’últim publicat,”La filla del capità Groc” va guanyar el Premi Ramon Llull.

Títol original: El cátaro imperfecto

Traducció: Emma García Carbassa

Data de publicació: juny 2014

Editorial: Ediciones B

Pàgines: 351

Vaqueta (cargol de Morella)