EL CÀTAR IMPERFECTE de Víctor Amela –
Per Imma Barba –
Aquest és el segon títol que llegeixo d’aquest autor, que situa la seva novel·la a Sant Mateu, Forcall i Morella d’on és originaria la seva família paterna. Una novel·la absorbent basada en fets i personatges històrics, i que l’autor aprofita, per construir al seu voltant, una història d’un grapat de càtars que fugint de la persecució que patien al país de Foix van acabar en terres catalanes, valencianes i aragoneses.
És l’any 1306 i amb el seu punyal de fulla corba, en Guillem Belibasta mata, el mateix dia en què fa vint-i-sis anys, i ha de fugir. El punyal ocult entre els plecs de la faixa llueix una inscripció a la fulla: “Soch com cal cuan punchu fai mal”.
Amb ell fugiran, per escapar al setge dels inquisidors un grapat d’homes seguidors del catarisme que traspassen els Pirineus i s’encaminen cap al sud travessant la Cerdanya i el Cadí i s’assenten en diversos racons dels comtats catalans i de la Corona d’Aragó.
La diàspora càtara s’acomodarà en les terres de Tortosa, Flix, Val-de-Roures … Morella. L’any 1314 Morella es fortifica, construeix la seva basílica i el seu mercat sota la protecció del rei Jaume II. En una de les seves solitàries placetes, avui anomenada Placeta dels Tarrascons, s’instal·la secretament l’última comunitat càtara. Mitja dotzena de persones agrupades al voltant de Guillem Belibasta, el Perfecte. Ell es fa dir Pere Pentiner.
Està documentat que després de la desfeta del catarisme Guillem Belibasta, darrer Perfecte del Llenguadoc aconseguí fugir de la presó de Carcassona vivint com a teixidor i pastor a Morella. El 1318 fou enganyat i denunciat a Tírvia i posteriorment cremat a la foguera a Vila roja Termenès el 1321.
Aquesta és la primera novel·la escrita en català pel mateix autor que fins ara només ho havia fet en castellà.