– Teatre (195) – LAS MADRES PRESAS (🐌🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Teatre Tantarantana – 24.02.2017

LAS MADRES PRESAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir divendres van tenir l’oportunitat de veure aquest monòleg amb dramatúrgia, direcció i interpretació d’una actriu valenciana, Pilar Martínez. Una dramatúrgia basada en el text original de Manuela Ortega que ens parla de la seva vida.

LAS MADRES PRESAS és la crònica real d’uns fets que paga la pena recordar i explicar.

Un homenatge a les mares que van lluitar contra la misèria i la repressió. Una constatació de què la història del franquisme també es construeix amb persones anònimes que van sobreviure malgrat tot.

madres-presas-atic22-voltar-i-voltar-1

Ens parla de dues mares, Josefa i Aurora, que van ser empresonades a la postguerra i es van conèixer a la presó. El marit de la Josefa també estava empresonat i tenien set fills que van quedar sols, la més gran, Isabel tenia 16 anys i el petit un bebè de mesos que va anar amb la seva mare a la presó. Manuela, és la que ens explica uns fets que van passar quan ella només tenia 4 anys.

Aurora era vídua i tenia vuit fills, el més petit dels quals també va ser empresonat amb ella. L’Aurora va estar detinguda per ser la vídua d’un guerriller.

La història comença a Jaén i acaba a València, on es traslladen tots els membres de la gran família un cop les dues dones són alliberades, lluitant per aconseguir normalitzar les seves vides.

La Josefa havia estat detinguda per ajudar als “maquis” i ser membre del Partit Comunista. El seu marit havia estat detingut per no denunciar-la.

madres-presas-atic22-voltar-i-voltar-2

Coincideixen a la mateixa cel·la, i, des de la presó ajuden als seus fills a sobreviure, anant tots a viure a una mateixa casa i formant, sense ser-ho, una gran família. Elles, des de la presó, van dirigir amb determinació la seva educació i la seva convivència. Elles dues van forjar una sòlida amistat que duraria tota la vida.

Un homenatge a totes aquestes dones anònimes que amb la seva resistència van vèncer, tot i pertànyer al bàndol dels vençuts.

Manuela Ortega, penúltima filla de Josefa ha bussejat en els seus records d’infantesa, per portar-nos al present una història commovedora i honorar el coratge de les seves dues mares. Vol ser la memòria de les veus enterrades per tres motius, per ser dones, per ser pobres i per pertànyer al bàndol perdedor.

Una posada en escena senzilla, recolzada en un vídeo a partir d’unes fotografies de família i amb alguns elements escenogràfics carregats de records.

Una magnífica interpretació, des del cor, que ens ha deixat pell de gallina.

madres-presas-atic22-voltar-i-voltar-3

Dramatúrgia, direcció i interpretació: Pilar Martínez
Text original: Manuela Ortega
Escenografia i atrezzo: Paca Mayordomo \ Disseny audiovisual: Abel Martínez \ Realització de vídeo: Luis Lizarán \ Disseny cartell: Carlos Maiques \ Disseny de llums: Florín Baldilici 
Idioma: castellà
Durada: 50 minuts

mare-i-filla-cargols

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s