VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

EL NIÑO DE LA TELE – 

No vam ser a temps de veure aquesta proposta quan la van programar al mes d’abril I ara no volíem deixar passar l’oportunitat de veure-la.

Nosaltres recordem vagament aquell nen que sortia a programes d’Antena 3 o TeleCinco imitant personatges com Felipe González o Aznar. Recordem, un nen amb jaqueta lluenta de color blau i unes ulleretes. Tenia i té, un any més d’edat que la nostra filla. Quan ella jugava amb nines, Rubén ja anava pels platós de televisió i viatjava sovint a Madrid. No tenia amics, no podia seguir el curs escolar amb normalitat, no podia- signat per contracte- jugar a futbol ….

I això és el que ens explica un Rubén Rodríguez que ja ha fet 31 anys i que treballa de fuster en el negoci de la família. Pel que llegim a la premsa col·labora en diferents programes de ràdio com “Ya te digo” (Europa FM), “No son horas” (Onda Cero) o “Hoy por hoy” (SER). I des del 2013 és la veu en off del programa “Top Trending Tele” de La Sexta.

Rubén Ramírez havia jugat sempre a imitar les veus que escoltava per la ràdio, de gran volia fer riure als altres amb aquestes imitacions. Era el seu somni. Dels 8 als 12 anys Rubén va complir el seu somni, era una estrella de la televisió.

Però després va despertar, el somni es va acabar i va començar la seva lluita per aconseguir tornar a les càmeres, als focus, als aplaudiments del públic, …..

Va contractar un representat que el va portar equivocadament a fer càstings d’actor o de ballarí, i com ell mateix reconeix, no és un actor i no sap ballar. Va fracassar estrepitosament. Va decidir estudiar comunicació audiovisual aconseguint una feina que li agradava però amb la mala sort que l’empresa va tancar i ell es va quedar sense feina de nou.

Mentre, treballava al taller del seu pare, però ell intentava una vegada i un altre aconseguir acomplir el seu somni, el que l’acompanyava des de petit. Va fer un màster en relacions públiques. Es presenta a càstings. Però bàsicament…. treballa de fuster.

L’home que veieu sol a escena es diu Rubén Ramírez. Va ser un nen prodigi i la seva gran virtut no tenia res a veure ni amb la música ni amb la interpretació, sinó amb la imitació. La seva poderosa habilitat mimètica el va portar a estar al costat de personalitats com Luis del Olmo, Antonio Mercero, José Sacristán o Javier Cámara. Durant els primers anys de la seva infància i adolescència va combinar l’escola amb platós de TV.

Però un dia el telèfon va deixar de sonar. El món de l’espectacle no té pietat amb un nen de 12 anys. Ara en té 30 i com tothom, té una carrera, un master i cap feina. Per guanyar-se la vida ha de treballar de fuster en el negoci familiar amb el seu pare. Aquí el teniu, muntant l’escenografia del pròxim espectacle de la Flyhard, recordant i preguntant-se com ha pogut arribar fins aquí.

Un monòleg que s’acosta al teatre documental, una reflexió vital sobre el que ha estat la seva vida fins ara, un intentar entendre perquè va creure que davant seu s’havia obert la porta de l’èxit i de la fama, quan només havia estat un miratge temporal.

I una reflexió obligada a la insensibilitat de les persones que maneguen el món de la televisió, el teatre o el cinema, que “fan servir” les persones mentre els hi convé i després les deixen abandonades com trastos vells sense ni tan sols pensar en l’enorme buidor que han obert davant d’ells.

Marc González de la Varga ha elaborat el text a partir de les vivències d’en Rubén i ens presenta un muntatge amb una gran dosi d’amargor que ens acaba impregnant. Hem pogut respirar la tristor i el desencís per viure una vida que no l’omple. Una proposta dura i sincera, amb dosis d’humor que apaivaguen, en el moment just, el neguit que en Rubén ens fa sentir.

La necessitat de recuperar un moment de glòria i tornar a sentir que fa riure al públic dóna el punt final a l’obra amb un Rubén fent el que realment li agrada, imitacions.

Estarà a la Flyhard fins al 7 de novembre, i si aneu, descobrireu que en Xavi Gardés, el “noi” que ens dóna les entrades i està a la taula de so i que ja coneixem com a actor, també sap fer imitacions …..

TEXT : Marc González de la Varga i Rubén Ramírez

DIRECCIÓ:  Marc González de la Varga

INTÈRPRET:  Rubén Ramírez

ESCENOGRAFIA:  Anna Tantull \VESTUARI:  Pentateatre i Singermornings\ DISSENY D’IL·LUMINACIÓ:  Xavi Gardés \MÚSICA I ESPAI SONOR: Marc González de la Varga \VÍDEO: Pentateatre \ IMATGE:  Clara Cols i Roser Blanch \ PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Isis López i equip Flyhard

IDIOMA: Castellà – DURADA:  80 minuts