THE LAST SHOW estava concebut inicialment com una performance de llarga durada (12 hores non stop) que culminava en un espectacle de 60 minuts.
La creadora i promotora de l’espectacle es Maria Stoyanova i la seva finalitat era la creació d’una instal·lació humana a partir de l’execució d’11 accions repartides al llarg d’11 hores. Durant aquest espai de temps la sala i el treball de creació no era accessible al públic però si es podia seguir l’experiència en streaming.
No sabem les raons de la suspensió d’aquest non stop que ha quedat reduït només a l’espectacle de 60 minuts i que compta amb la participació dels onze intèrprets escènics convidats.
El títol complet de l’espectacle és MARÍA STOYANOVA “The Last Show” – Sobre ficcions, fantasies i algunes altres realitats i està construït a partir de les experiències personals dels artistes participants responent a la pregunta que els hi ha formulat la creadora: Que faria si aquest fos el meu darrer show?
“Les experiències personals són el punt de partida per connectar amb l’universal, treballant des del més íntim al públic, des de l’individual al comunitari, des de l’invisible al visible, des de la realitat a la ficció. Manifesta el desig de crear bellesa tot i les circumstàncies tan terribles i les carències d’humanitat que ens envolten tant a la nostra societat com al món i els temps que ens han tocat viure”.
Entrem dins la sala i l’escenari està ocupat per 9 artistes, cadascú amb un rol molt determinat, al fons de la sala unes pantalles. Una tarima amb una dona que balla i es belluga sensualment, una dona vestida de vermell que jugarà insistentment amb dues galledes d’aigua passant l’aigua d’una a l’altre, una dona dreta vestida de núvia que en un moment de l’espectacle es despullarà per tornar-se a vestir, un home amb una càmera de fotos que no pararà en tot moment de fer fotos als artistes i al públic, una dona que va traient copes i peces de vidre i les deixa curosament col·locades a terra, una dona que treu terra d’un carretó, la col·loca en diferents punts de l’escenari i planta una planteta, un home que se n’ocupa de la música i a l’altra banda un home escriu incansablement en un teclat uns textos projectats en una pantalla a la dreta de l’escenari.
I enmig de tots ells, Maria Stoyanova camina amb unes ulleres amb càmera i va enfocant a tots i a tothom, incloent-nos a nosaltres espectadors. Les imatges que capta són projectades a les pantalles del fons.
Davant nostre un munt de fulls de diari tapen una dona que en ser descoberta està nua i s’escriu en el ventre la paraula “Libre” i una creu sobre els seus llavis enmudint.los, després es va pintant de mica en mica tot el cos.
Tots ells van dient el que pensen i parlen de la crisi entesa com a crisi de valors, d’ideologies, de creences, de capacitats, crisi del propi ésser humà que no creu en la nostra societat i que per això manifesta constantment la seva necessitat de canviar-la.
Una de les artistes, asseguda entre el públic llença una pregunta, qui pot parlar de les hipoteques o dels desnonaments?? Qui coneix les clàusules “suelo” ? De quina manera formem part d’un sistema que no entenem?? Després del seu discurs, ja a l’escenari s’asseu a terra i modela una figura amb fang.
La nostra particular “reportera” obre la porta que dóna al bar de l’Antic Teatre i per ella entra a escena l’ultima dels performer’s que també ens dóna la seva particular visió del stress, de com d’explotats estem les persones que hem de treballar per viure i a més volem participar de foros o activitats que ens emplenin i ens ajudin a intentar “arreglar el món”.
Visualment té moments realment impactants, un espectacle en resum, eclèctic, de denúncia o senzillament de queixa envers una societat que hem construït entre tots i que ens fa esclaus.
Si bé surts de la sala amb una forta sensació de negativitat dels missatges, la conclusió és que malgrat tot, no pots restar indiferent envers el que passa al teu voltant, ja que la vida és única i s’ha de viure el millor possible.
Maria Stoyanova (Sofia, 1974), és artista resident de l’Antic Teatre i es dedica professionalment a les arts escèniques combinant les seves facetes d’actriu, performer, creadora escènica, docent i directora. Crea i experimenta amb nous llenguatges desenvolupant una línia de treball pròpia. De vegades treballa en solitari i d’altres ho fa en col·laboració amb artistes o companyies nacionals i internacionals.
Creació i direcció: Maria Stoyanova
Performers: Gisele Diana Cornejo, Toni Alonso, Anna Oliver, Lucila Teste, Sandra Sales, Carlota Bantulà, Valentina Carlone, Anna Capacés, Michael Gadish, Bea González, Raúl Ornelas i María Stoyanova
Col·laboració artística: Eva Isolde Balzer i Manickam Yogaswaran (Berlín) /Disseny d’il·luminació i disseny gràfic: Toni Alonso / Material audiovisual: East Side Connection
Producció: Cristina Medina
Performance de Cargols