Arxiu d'etiquetes: ANTIC TEATRE

– 011 – Teatre – SOUVENIRS (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – (temp. 19/20 – espectacle 003) – 2019.10.25

SOUVENIRS (temp. 19/20 – espectacle nº 003)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dijous va ser nit d’estrena a l’Antic Teatre i nosaltres no vam poder ser-hi pel nostre compromís amb Turandot, des de feia més d’un any. Ahir divendres no vam dubtar ni un segon en fer cap a l’Antic per veure SOUVENIRS. La Bellesa, el projecte de teatre comunitari de la sala, ha presentat aquest espectacle aixecat a partir de textos dels mateixos intèrprets amb direcció i dramatúrgia de Marta Galán.

Marta Galán és artista-educadora, autora i directora de projectes escènics des de 1999. El 2009 inicia el projecte TRANSlab., des d’on coordina diferents processos pedagògics i de creació col·lectiva o comunitària a través de les arts escèniques i performatives.

Aquest projecte artístic amb veïns i veïnes dels barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, està liderat per l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Un projecte que consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més majors i els més joves dels barris.

Aquesta tercera exploració escènica de la Bellesa està conformada per uns relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable.

Igual que va passar dijous, la funció d’ahir va estar dedicada a un dels participants en el projecte, l’Enrique Ibañez que per problemes de salut no va poder estar present. Segons comenta la mateixa Marta Galán, Montserrat Iranzo, molt implicada en el projecte, serà la persona que llegirà i intentarà interpretar la seva part.

Amb el nexe conductor de l’arqueologia, la proposta està agrupada en “4 fases d’excavació”:

- Les guerres,
- La repressió nacionalcatòlica,
- El “espíritu nacional”
- i Democràcia i ….llibertat ???

Continua llegint →

– Teatre – SOMEWHAT PALER de Bárbara Sánchez (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 2017.11.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 112)

Deixa un comentari

SOMEWHAT PALER de Bárbara Sánchez (temp. 17/18 – espectacle nº 112)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres en sortir del Teatre Eòlia, vam fer cap a l’Antic Teatre una mica sense saber ben bé que anàvem a veure, confiant com sempre en el criteri de la sala i en el de la nostra amiga Semo.

Bárbara Sánchez, coreògrafa, ballarina i actriu sevillana va estrenar aquesta peça, SOMEWHAT PALER l’any 2016. Una proposta que proposa una exploració dels afectes relacionats amb la pena a través del treball amb l’acció física en viu.

Ella ja hi és a l’escenari quan ocupem els seients, una manta a terra i una cadira. Ella camina, inquieta i ens observa. Comença a parlar i riu, ens descol·loca. S’asseu a la cadira amb les cames estirades per no tocar la “paduana” i parla amb nosaltres. On són els crítics?, i els programadors?, perquè la sala no fa alguna cosa per omplir?, perquè el bar és ple i la sala de teatre buida? Riem amb ella. Però ella llavors ja no riu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta proposta no va de riure, va de fugir de l’obligatorietat imposada de romandre feliços, de la necessitat de tenir èxit sempre. Va de fugir de la tirania imposada del pensament positiu i del somriure.

Ella ens vol demostrar que de vegades cal deixar sortir la pena, el dolor, cal apropar-se al fracàs i al plor. Cal deixar sortir la part més profunda de nosaltres mateixos que s’escapa del llenguatge, aquella part on habita la tristesa i el dolor.

L’acció escènica produirà una espècie de trànsit, una estranya peregrinació al llarg de la qual, Bárbara Sánchez presta el seu cos a diferents figures. Per què la pena no és quelcom que es pugui explicar, il·lustrar o representar. La pena només pot ser invocada.

Els seus moviments, la seva dansa, el seu cos parla sense dir una paraula. Fa aparèixer als nostres ulls allò que habitualment roman ocult o està fora de les mirades convencionals. Les figures que representa no són imatges, ens mostra el seu cos, en continuo moviment, en continua transformació on la seva nuesa fa palesa la necessitat de mostrar tot el que amaguem dins nostre, allò que no volem, no podem o no sabem compartir.

Continua llegint →

– Teatre – ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 2017.10.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 76)

Deixa un comentari

ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO (temp. 17/18 – espectacle nº 76)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, a l’Antic Teatre, una peça amb un estrafolari títol “ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIÉ CON EL VACÍO“, creació de dos joves artistes, Adeline Thery i Nicolas Chevallier.

Dins del marc de Noves Dramatúrgies s’ha presentat aquesta proposta de la Cia. “No iremos de safari”. Els seus components es van conèixer a París l’any 2003 estudiant a la Universitat; van continuar per camins diferents, ella es va instal·lar a Nova York on actualment hi viu dedicada a la música i treballant en un bar; ell es va instal·lar a Barcelona i es dedica a les arts escèniques. Són molt amics. Quan ella es desperta, ell acaba el seu dia. Mai han perdut el contacte i fa un any, una nit, van tenir una conversa per Skype.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ell li diu a ella: “vull que sàpigues que tinc vertigen, fòbia a les serps, que em fa por la foscor; sóc claustrofòbic, agorafòbic, l’aigua em provoca pànic, no em sento segur en un avió, no puc veure pelis de terror, les muntanyes russes no m’agraden i últimament el terrorisme m’ha inquietat molt”.

Dit tot això, sento que la por és la cosa més viva en mi.”

Ella li confessa que ha planejat la seva pròpia mort i que segurament tindrà lloc d’aquí a un any.

Aquella mateixa nit decideixen reunir-se i fer quelcom.

Aquesta proposta és el resultat d’aquella conversa i de la decisió presa d’engegar un projecte escènic junts. Han estat treballant sota el lema de no deixar de moure’s.

En entrar a la sala ens donen unes ulleres polaritzades; veiem al Nicolas i la Adeline asseguts a terra, xerrant i esperant. A l’espai un munt de radiocassets i una capsa amb moltes, moltes, potser centenars cintes de casset. Projectors de diapositives i el silenci i l’espera. Comencen a fer anar els radiocassets amb una primera audició on ens expliquen com es van conèixer i com han arribat a fer aquesta proposta.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre (294) – LA CONQUISTA DE LO INÚTIL – Antic Teatre (🐌🐌🐌+🐚) – 08.07.2017

Deixa un comentari

LA CONQUISTA DE LO INÚTIL –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest és el primer espectacle del Festival Grec 2017 que podem veure, perquè com ja sabeu hem estat absents de Barcelona durant 6 setmanes. Malgrat que l’estrena d’aquesta proposta coincidia amb el meu 65 aniversari, vàrem decidir assistir ahir al vespre.

LA CONQUISTA DE LO INÚTIL, no era pas un dels espectacles que prèviament havíem escollit d’aquest GREC, dels 23 que a hores d’ara tenim previstos veure en les 3 pròximes setmanes de juliol; però en assistir a la roda de premsa a l’Antic Teatre, em va encuriosir molt aquesta proposta d’un grup basc, establert a Ginebra i que és gairebé impossible poder veure treballar a l’estat espanyol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta escènica molt difícil de classificar en una sola branca de les Arts Escèniques, i que està plena de sorpreses …. inclús d’algun ensurt que no seria lògic explicar en aquesta crònica. Un espectacle que respecta en el que fa a la paraula està expressat en llengua castellana, amb 3 intèrprets a escena i un parell de convidats al final de l’espectacle.

Teatre de l’absurd ? Teatre de text ? Teatre còmic ?. Teatre politic ? Performance ? … Doncs de tot una mica; per començar dos dels tres actors interpreten a “ombres” de personatges que ja no estan entre nosaltres (Jorge Luis Borges i Virginia Wolf), i que ens fan petar de riure amb les seves ocurrències durant bona part de l’espectacle, disfressats totalment de negre, incloent-hi el seu rostre que en cap cas veiem.

Continua llegint →

– Roda de premsa – Presentació espectacles del GREC a l’Antic Teatre (rp104) – 06.07.2017

Deixa un comentari

Roda de premsa – Presentació espectacles del GREC a l’Antic Teatre –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Després d’una agradable (… i esgotadora) pausa de 40 dies, voltant amb el nostre cotxe pel nord d’Europa, tornem a la normalitat del nostre dia a dia, i ens capbussem de ple en el món de les Arts Escèniques, el mateix dia de la nostra arribada a Barcelona.

… i ho faig assistint a la Roda de Premsa, que l’Antic Teatre ha convocat per presentar les representacions que té previstes aquest mes de juliol, dins del marc del Festival Grec de Barcelona 2017.

Com molt bé sabeu, l’Imma i jo som uns fidels seguidors entusiastes de les propostes que durant tot l’any presenta aquest teatre, pel que té d’innovadora, de contemporània, multidisciplinària i sobretot trencadora amb el que normalment s’arriba a veure a bona part del teixit cultural de Barcelona.

Els espectacles que es podran veure pròximament són els següents:

LA CONQUISTA DE LO INÚTIL d’Oscar Gómez Mata i Cia. Alakran (8 i 9 de juliol)

Es tracta d’un espectacle catalogat dins del mal anomenat apartat “Noves dramatúrgies”, ja que “noves” tenen ben poc, per què aquesta companyia tal com ens comenten van actuar a Barcelona per primera vegada l’any 1988 amb una altra proposta semblant. És considerat un espectacle Internacional, perquè malgrat que són bascos, gairebé mai actuen a l’estat espanyol, ja que estan establerts a Ginebra.

La Conquista de lo inútil, utilitza la metàfora per descriure la realitat de l’ésser humà que és capaç d’emprendre les accions més trivials i injustificades i també de fer esforços sobrehumans, només per obtenir resultats ínfims. Per què?, es pregunta Oscar Gómez, i és per això que fa pujar a escena a l’entusiasta, aquell que creu en la seva capacitat de transformar els altres o les coses que l’envolten com si aquestes fossin essencials.

Continua llegint →

– Teatre (222) – UNA FAMILIA BALLA (🐌) – Antic Teatre – 26.03.2017

Deixa un comentari

UNA FAMILIA BALLA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’any 2015 una convocatòria pública buscava una família terrassenca per dur a terme un projecte pel festival TNT. L’anunci deia el següent:

L’artista Mariona Naudin busca una família de Terrassa que vulgui participar en un projecte escènic entorn de la família, la dansa i la música. No es busquen professionals de la dansa sinó persones a qui els agradi ballar o que hagin ballat durant la seva vida. La família seleccionada ha de comptar amb tres generacions (avi/àvia, pare/mare, nét/néta) i tenir una relació estreta amb la dansa i/o la música a nivell no-professional.

El procés constarà d’un taller de teatre gratuït i d’una setmana d’assajos i d’actuacions remunerades. Una família balla es presentarà en el marc del Festival TNT, de l’1 al 4 d’octubre

… I a l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs i amb un gran èxit de públic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin.

UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Un projecte que s’ha construït responen preguntes com ara Què passaria si en comuniquéssim amb els nostres familiars sense utilitzar el llenguatge? Quins mecanismes es posarien en joc? Com es modificarien els nostres gestos més quotidians?

Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui.

De cop i volta estan asseguts al voltant d’una taula, són presoners que parlen de com fugir de la presó en la qual estan, una metàfora de com sortir dels rols en els quals estan encasellats com a pares i com a filles. A partir d’aquesta escena desmunten la institució a través de la dansa i el cos. La filla assumeix el rol del pare i a l’inrevés.

Continua llegint →

– Teatre (207) – EL DESPLUME (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 14.03.2017

Deixa un comentari

EL DESPLUME –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja fa quatre anys (aquesta és la cinquena temporada) que un dimecres de cada mes l’Antic Teatre es vesteix de lluentons. Un cop al mes proposa un recorregut per l’autèntic cabaret dels anys 70, pels seus locals, els seus artistes i el seu ambient canalla.

Un espectacle intimista i proper dirigit per Eduardo Gión, on Victor Guerrero actua d’excel·lent mestre de cerimònies acompanyat per un mite del cabaret, Gilda Love. La resta d’artistes és diferent a cada espectacle.

Nosaltres ahir dimarts (aquesta vegada de forma excepcional en dimarts), van poder gaudir de l’actuació de Brigitta Lamoure, una vedette que ens va agradar molt i la del nostre admirat Roberto G. Alonso que ens va tornar a “enamorar” en aquesta faceta canalla que no li coneixíem. També va comptar amb la presència de César Vinuesa un mag que intervenia constantment (pel nostre gust massa) des del pati de butaques i que ens va oferir una petita intervenció basada en el “poder mental”.

EL DESPLUME és un crit reivindicatiu, un homenatge a tots aquells que van fer possible donar color a una Barcelona gris i asfixiada. Una reivindicació d’un gènere que va ocupar, i omplir, locals mítics de Barcelona com la Bodega Bohemia, Barcelona de Noche, el Molino, l’Arnau o Gambrinus. I ho vol fer amb alguns dels artistes que van protagonitzar aquells espectacles.

Continua llegint →

– Teatre (174) – ANARCHY (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 04.02.2017

1 resposta

ANARCHY –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta era una proposta que el Miquel ja havia tingut ocasió de veure a la seva estrena al Festival TNT de Terrassa i que hem volgut veure de nou, plegats. Un espectacle diferent que no té res a veure amb el teatre convencional i que va més enllà d’una performance. Un espectacle dels que deixa petjada pel que diu, pel seu plantejament i per la seva impactant posada en escena.

ANARCHY s’acosta a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra.

anarchy-antic-teatre-voltar-i-voltar-1-1

Teníem ganes de tornar a veure la Semolina Tomic a escena, ella és la directora artística i fundadora de l’actual Antic Teatre on es presenten propostes innovadores d’Arts Escèniques, donant oportunitats a creadors que difícilment tenen lloc en els canals de distribució habituals.

ANARCHY és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.

L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls.

Continua llegint →

– Teatre (127) – LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 11.12.2016

Deixa un comentari

LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Estem a l’Antic Teatre i esperem que obrin les portes de la sala per entrar, però avui estem davant d’una proposta diferent, avui són les dues actrius les que surten de la sala i enfilant-se en una cadira ens diuen que hem d’escollir a una de les dues per acompanyar la al camerino. Per un tema de proximitat ens afegim als que anem amb la Cris Celada i entrem a una petita habitació que avui fa de camerino.

Amb una naturalitat esparverant la Cris es comença a despullar per canviar el vestuari mentre ens va parlant de coses seves.

las-actrices-siempre-mienten-antic-teatre-voltar-i-voltar-1 Ens parla també de tres personatges femenins del teatre, de Lisístrata que ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau; de Lady Macbteh personatge que invoca als esperits del mal per aconseguir que el seu marit sigui coronat rei matant a qui calgui sense deixar que la compassió o el remordiment la facin apartar del seu objectiu. I finalment ens parla de Yerma una dona obsessionada amb la seva necessitat de ser mare i que acaba matant al marit al que fa culpable.

Tres papers de dona que ella ha hagut de preparar al llarg de la seva carrera d’actriu per presentar-se a càstings.

Ens parla també de temes personals, de “nòvios”, d’un avortament, de la possibilitat de congelar els seus òvuls, de la seva mare, ….. i ens ho explica mentre es maquilla, es pentina i s’acaba de vestir….. i ens pregunta directament el que pensem de tot plegat i acabem donant la nostra opinió.

Sortim del camerino i accedim a la sala ja amb els dos grups retrobats, on continuen, amb la seva representació conjunta.

Una proposta teatral que parla de teatre.

Continua llegint →

– Teatre (55) – CUÁNTO – Loren and Ipsum (🐌🐌🐌+🐚) – Antic Teatre – 11.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

CUÁNTO – Loren and Ipsum –

Curiosament ahir dimarts, vigília de festiu (malgrat que era un festiu “de obligado cumplimiento” per la judicatura espanyola), havien pocs teatres de Barcelona oberts, cosa que no acabem d’entendre.

Però nosaltres, no ens vam resignar a quedar-nos a casa veient la tele i ens vam apropar a l’Antic Teatre, i per sort la vàrem encertar de ple perquè ens ho vam passar de conya marinera amb aquesta proposta de CUÁNTO de Loren & Ipsum (o el que és el mateix … Miner Montell i Paul Borons).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins de les Arts Escèniques, potser el teatre que s’apropa al clown era fins ara, una branca que ens costava força d’entrar, però hem començat aquesta setmana, dilluns i dimarts amb dues propostes que ens està fent canviar d’opinió i que se suma a l’esplèndida Othelo de la que tan bé hem parlat des d’aquí.

CUÁNTO d’entrada sembla que es tracta d’un despropòsit absolut, perquè és una proposta basada en l’humor de l’absurd, malgrat que molt treballada i mesurada en tot el que es diu a escena, perquè en realitat ens parla molt seriosament de la política corrupta d’aquest estat, del rescat dels bancs, dels negocis bruts i “rentats” des de les més altes instàncies del poder; tot això sota l’aparença d’una mena de conferència, on de sobte apareix un ésser d’una dimensió desconeguda que embolica tot plegat.

Continua llegint →