He estat convidat per primer cop a una roda de premsa al Teatre Akadèmia i aquest matí he pogut assistir. Es tracta de l’última producció pròpia del Teatre d’aquesta temporada… L’AMANT de Harold Pinter. Aquesta proposta estarà dirigida pel director italià Guido Torlonia i el títol escollit ha estat un suggeriment de la mateixa directora artística, Mercè Managuerra.
A la trobada amb els mitjans de comunicació han estat presents tots els protagonistes i Mercè Managuerra els ha anat presentant… a la foto d’esquerra a dreta… Mercè Managuerra,Guido Torlonia i els actors Alicia Gonzàlez, Pep Planas i Javier López, que a més a més d’actuar en un petit paper, en aquesta ocasió és l’ajudant de direcció.
Guido explica que l’escenografia on es desenvolupa la història l’ha plantejat com una enorme gàbia, on els dos “ocellets” estan tancats a dins, perquè malgrat que s’estimen molt, viuen excessivament tancats en el seu món i necessiten la fantasia de viure també en uns altres personatges, malgrat que torturin d’aquesta manera a la persona que més s’estimen; els elements escenogràfics són en realitat força simbòlics i un clar exemple està en el gronxador que simbolitza el “equilibri” de la parella protagonista.
La seva escola ha estat el Piccolo Teatro di Milano i allà ell va aprendre que és molt important l’estètica en el teatre; per això li dóna molta importància al vestuari i molt especialment a la il·luminació. En aquest cas ha volgut vestir als protagonistes amb colors molt vius, com si es tractessin d’ocells.
Per altra banda, creu que L’AMANT es tracta d’un dels millors textos de Pinter, en el que es descriu com provocar el desig de la parella, que en aquest cas potser està ja en el perill d’entrar en una rutina força perillosa.
Un matrimoni amb una relació estable des de fa anys, basada en l’honestedat i l’amor, arrosseguen amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Troben en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació. La sortida, una escapada cap a un món més enllà del real, emparat en la fantasia i el desig, on la infidelitat no els sembla un engany sinó una fórmula per sostenir l’amor i la passió.
Però el joc sexual els endinsa en unes dinàmiques que obliguen a les antigues identitats a plantejar-se nous reptes en l’art de la seducció.
Pep Planes creu que en cada frase de l’obra amaga diferents mons darrere, que es poden interpretar de moltes maneres, perquè segurament tenen moltes intencions diferents… a la fi, és tracta d’un Pinter; en el Teatre no existeix una única veritat i per tant aquest text no està tancat i això permet que els espectadors puguin fer els seus propis raonaments.
Alícia comenta que per ella ha estat tot un repte interpretar el seu personatge, malgrat que ja fa temps que el va poder interpretar en un petit teatre d’Esparreguera, ara l’ha redescobert i s’ha adonat que és molt difícil trobar-li el “to”, … És una comèdia ?, …. un drama ?… potser té una mica de tot.
Per en Javier ha estat un luxe poder participar en aquesta producció i comenta que per ell també ha significat una escola d’aprenentatge en el que amb ell més li agrada.
Guido diu que no és fàcil traduir una obra que conté tanta ironia a l’estil britànic, i transcriure les seves intencions a l’italià o al català, perquè nosaltres som molt més viscerals i apassionats…. fa broma tot dient que per provocar una bona interpretació ha ofert als actors aquests dies, moltes infusions de te.
La directora del Teatre, opina que aquesta obra té moltes similituds amb “Secrets d’un matrimoni” d’Ingmar Bergman, i també que l’escenografia escollida per Guido ha estat plenament encertada perquè representa que el matrimoni és com una gàbia que no deixa progressar als membres de la parella com a persones.
Pep i Alícia comenten que l’obra creuen que entra en una espiral que sembla que en acabar pugui tornar a començar de nou, malgrat que els personatges ja han canviat els seus punts de vista i s’han anat transformant en el transcurs de l’obra.
En Pep, per acabar llança una sèrie de preguntes a l’aire…. Qui en el transcurs de la vida no ha tingut un amant ?… o …. Qui no ha estat l’amant d’un membre d’una parella considerada estable ?…. Qui no ha somniat alguna vegada el desig de tenir un amant?… o … Qui no ha estat al límit de ser-ho ?
L’AMANT estarà el Teatre Akadèmia del 27 d’abril al 29 de maig. Nosaltres els voltaires intentarem posar-la a la llista.
Ha estat un plaer per mi, poder petar la xerrada després de la roda de premsa, amb la directora del Teatre Akadèmia, que desconeixia l’existència del nostre blog.
