Sempre m’han agradat els Musicals i intento veure la major part d’ells; quan en vaig assabentar fa forces setmanes que Daniel Anglès portaria de nou a escena el Musical de RENT i a més a més en català, em va fer moltíssima il·lusió; des d’aleshores he intentat seguir les notícies que es feien publiques del seu procés de creació.
Una altra vegada podríem veure a casa nostra un dels 10 millors Musicals de la història !!!
Recordo com si fes molt menys temps del que ha transcorregut, aquell RENT que vàrem poder veure al Teatre Principal de Barcelona protagonitzat per en Daniel en el paper de Marc, el narrador de la història…. aquell Musical que ens va impactar tant…
Quan van acabar aquelles representacions, va començar a somiar que li agradaria tornar-la a representar algun dia…. “RENT et canviarà la vida” li van dir quan van començar els assajos en el 1999; ara ell mateix reconeix que aquesta frase s’ha complert fil per randa….. i ara torna com a director d’aquesta nova versió totalment renovada.
Fa uns dies vaig publicar la nostra crònica de la roda de premsa de RENT, El Musical a la que vaig tenir la sort de poder assistir i que us deixo en aquest enllaç. En aquella crònica ja intentava explicar resumidament el camí i els esforços que els ha portat fins aquí.
A més a més, per aquelles casualitats de la vida, també una bona amiga en va convidar a un programa de ràdio Barcelona aquest passat dilluns, on els membres d’aquesta nova versió, anaven a promocionar la seva estrena, que es produiria 24 hores després. Vaig poder gravar un parell de vídeos de dues de les cançons que m’agraden més d’aquest Musical i he pensat que seria bo que les pogués compartir amb vosaltres al Blog.
Hores d’amor
Si no hi ets
L’argument de RENT, està inspirat en l’òpera LA BOHÈME de Giacomo Puccini, traspassat als últims anys del segle 20. Ara la vida d’aquells bohemis està reflectida en la vida d’un grup de joves artistes que comparteixen un apartament ocupat a la ciutat de New York, i les seves relacions amb els seus amics i amants durant el transcurs d’un any, mentre que tots ells lluiten per sobreviure enfront dels conflictes de les seves pèrdues, la creativitat, el sentit de la vida, el seu lloc on viure i la sida.
“El contrari a la guerra no és la pau: és la creació”
Un equip de més de 50 persones, han aixecat aquest Musical un altre vegada des de zero i ho han volgut fer precisament per estrenar-la en la data exacte que se celebra el 20é aniversari de la seva estrena al Off Broadway, aquell 26 de gener de 1996, encara no 48 hores després de la mort del seu creador Jonathan Larson. Els Voltaires vàrem tenir l’enorme sort d’assistir a aquesta estrena dimarts passat.
Quan va començar a sonar la primera cançó, de seguida vaig notar que m’estava emocionant i que els meus ulls s’humitejaven; llavors vaig pensar que aquest enorme esforç tindria la seva recompensa i que acabaria sent tot un èxit.
El resultat ha estat magnífic, especialment per la seva qualitat en la seva execució, també per una gran … grandíssima posada en escena, que no té res a envejar amb molts dels Musicals que es poden veure a New York o Londres…. per l’enorme il·lusió que transmeten en tot moment els seus 17 actors i cantants, així com …o millor dit, especialment per l’enorme qualitat de les interpretacions musicals en directe, efectuada tan sols per 5 músics que sonen com si fossin tota una orquestra.
A banda de la magnífica aportació de Daniel Anglès com a director de l’espectacle, val a dir que compta amb una potent direcció Musical responsabilitat de Miquel Tejada, així com una coreografia molt treballada (i no em refereixo tan sols als moments de dansa) d’Oscar Reyes.
Segurament us preguntareu el perquè no he acabat de valorar aquesta proposta amb la màxima qualificació de 5 cargols voltaires, tot veient el meu entusiasme en el seu resultat; intentaré doncs donar les meves raons: malgrat que ha gaudit de valent durant tota la representació, sobretot a la primera part de l’espectacle he notat alguns desequilibris importants entre les interpretacions d’alguns dels seus cantants, potser provocats pels nervis de l’estrena o segurament per la manca de rodatge, que no d’experiència de la majoria, tot veient els seus currículums en aquest gènere. La segona part la vaig trobar més rodona en conjunt, sense arribar a l’excel·lència.
Un altre aspecte que crec hauria de millorar és la vocalització d’algun dels seus protagonistes, perquè és una llàstima que tot i sent interpretada en català, que és la nostra llengua, sigui sovint força difícil a seguir les lletres de les cançons. No estaria de més que és facilites la seva comprensió amb l’ajuda de la sobre titulació.
Un tema molt menor, però que no em va acabar de fer el pes, és la solució que la direcció del projecte ha buscat per què les projeccions de la càmera d’en Marc siguin més visibles i masses vegades solament s’intueixen.
Malgrat tot, nosaltres tornarem a veure l’espectacle el pròxim 12 de febrer i estem gairebé segurs que es notarà el rodatge en les interpretacions, que de ben segur hauran millorat.
Crec que paga la pena recolzar a aquest grup d’artistes que se l’han jugada per tal de portar a casa nostra, sense cap mena de subvenció. Estic segur que hauran de prorrogar les 40 funcions inicials previstes i que portaran el seu espectacle a altres ciutats de l’estat.
Com ja vaig fer a la crònica de la roda de premsa d’aquest espectacle, us torno a recordar les experiències musicals de molts d’aquests protagonistes, per tal de què us adoneu que el cast és realment magnífic: Nil Bofill – Mark Coen (Los Miserables) // Víctor Arbelo -Roger Davis (Los Miserables – Per sobre de totes les coses – Mar i Cel) // Mireia Òrrit – Mimi Márquez // Xavi Navarro – Tom Collins (Mar i Cel), Albert Bolea – Angel Dumott (Los Miserables – Low Cost -Dies normals) // Roger Berruezo -Benjamin “Benny” (Cop de Rock – Bella y Bestia – Mar i Cel – El fascinant noi que treia la llenua…) // Queralt Albinyana – Joanne Jefferson (La flauta màgica – Trilogia MoZart – Los Miserables – Hair – La Bella y la Bestia) // Anna Herebia – Maureen Johnson ( La flauta màgica – Trilogia MoZart – Per sobre de totes les coses) // Lu Fabrés // Jana Gómez // Víctor Gómez // Edgar Martínez // Lucía Torres // Iban Valero // Oriol Burés // Marc Gómez // Carol González.
L’apoteosi en finalitzar RENT, El Musical, el dia de la seva estrena
Director: Daniel Anglés // Director Musical: Miquel Tejada // Coreografia: Oscar Reyes // Producció: Javier Pérez – Tenessa
Arranjaments musicals: Steve Skinner // Cocepte original i lletres adicionals: Billy Aronson // Supervisió musical i arranjaments adicionals: Tim Weil // Dramatuúgia: Lynn Thomson // Adaptació al català: Daniel Anglès i Marc Gómez // Escenografia i vestuari: Raquel Ibori – Marc Salicrú – Marc Udina // So: Jordi i Albert Ballbé // Il.luminació: Xavi Costas – Daniel Anglès // Logo: Xavi Oribe // Assistent de Direcció: Berta Adell // Assistent de Coreografia: Helena Jara.
Nota del dia 12/13 febrer 2016: Acabem d’arribar ara mateix, de veure per segona vegada RENT, El Musical i encara ens ha agradat més que el dia de l’estrena, ja que les interpretacions d’algun protagonista important, ha millorat moltíssim i ara la fa molt més creïble. La nostra valoració la pugem de 4 a 5 cargols voltaires, que és com ja sabeu, la nostra màxima puntuació.