El teatre que es fa a Argentina, cada vegada m’agrada més i aquesta versió de OTHELO en clau “gamberra”, és un bon exemple. Focus ha portat quasi d’amagat a La Villarroel aquesta producció meravellosa que quasi em perdo, a no ser per l’efecte boca/orella que aquesta vegada ha funcionat miraculosament a velocitat de vertigen a través de les xarxes socials i de les recomanacions dels mateixos espectadors. Únicament s’ha pogut veure durant 6 representacions del 3 al 12 de novembre i en un horari prohibitiu per la majoria de gent (de les 22.30… en realitat de les 11 de la nit a l’una de la matinada), i en dies laborables (dimarts, dimecres i dijous).

Aquest espectacle va passar per l’últim Festival d’Almagro amb una acollida excel·lent de públic i crítica, que la va qualificar de “genialitat teatral que mata de riure”.

I és que aquest espectacle és pur teatre però en clau còmica (potser el primer Othelo clown de la història), tot i que respecta el màxim possible el text de Shakespeare. Està dirigida i molt ben adaptada per l’argentí Gabriel Chamé; els intèrprets (Matias Bassi, Justina Grande, Hermán Franco i Martín López) són artísticament clowns, de l’escola del mateix Chamé; l’adaptació inicial la va posar el director però en realitat ha estat una creació col·lectiva en què cada intèrpret hi va poder posar el seu gra de sorra…

“Chamé, hi posava l’ordre! Ell va voler que els actors hi aportéssim la nostra creativitat, ja que en el món del clown una de les coses que ens uneix i defineix és la llibertat. Vam començar a jugar a partir de la seva adaptació, en la que bàsicament va tallar moments reiteratius i algunes escenes, deixant-hi, però el nucli“, expliquen.

La quarta paret és trencada constantment pels actors… de fet, crec que desapareix en quant els actors fan la seva interactuació amb el públic i molt sovint comenten aspectes amb els espectadors i al segon següent tornen al seu paper amb tota naturalitat; vaig “patir” en carn pròpia aquesta integració dels espectadors a l’espai escènic, ja que per un parell de cops, l’actriu Justina Grande se’m va abraçar fortament, a la recerca de la meva aprovació… oi que si, gafotas? Aquest és un dels “perills” d’estar a la fila 1.

Cada un dels actors es desdobla en dos personatges constantment, el real com a actor en el moment de la representació (tractant temes d’actualitat que ens afecten en el dia a dia més proper), amb el personatge o personatges que estan interpretant; el canvi de registre és brutal i rapidíssim, deixant als espectadors més que sorpresos a cada una de les escenes; els quatre actors dominen a la perfecció l’art del clown, el burlesc i el vodevil.

Per altra banda, també es tracta d’un teatre molt físic, ja que el moviment és constant arribant quasi a l’acrobàcia escènica i a l’esgotament físic a causa de les empentes, caigudes provocades entre els quatre actors. Matias Bassi interpreta el paper de Othelo i Martín López el de Iago, mentre que els altres dos actors (Justina Grande i Hernán Franco) interpreten diversos papers, especialment aquest últim, amb algunes escenes increïbles en les quals interpreta al mateix temps 3 o 4 personatges.

L’obra es mou a la mateixa època que va plantejar Shakespeare, encara que l’estètica és actual i la manera de parlar, també: “Això li dóna un toc absurd, lluny del realisme i amb molt de gest. No és un Othelo tan formal com el clàssic. És una obra popular, lleugera i blanca, que s’ha creat amb el màxim respecte per a Shakespeare“.

La Villarroel plena fins al cap d’amunt, amb un públic molt jove, que no va parar de riure durant les dues hores de representació. Jo feia molt de temps que no m’ho passava tant bé assegut en un teatre i m’he descollonat de riure, deixant-me anar totalment. En acabar la representació tothom, però quan dic tothom, és TOTHOM, ens vàrem posar dempeus i van aplaudir fins que ens feien mal les mans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

OTHELO es va estrenar el febrer del 2012 a Buenos Aires i ha estat girant per l’Amèrica Llatina. Actualment estan de gira per Europa. Esperem que l’empresa Focus torni a portar a Barcelona aquesta producció l’any vinent per una temporada ben llarga, ja que és una llàstima que el públic majoritari no l’hagi pogut gaudir.

Sense cap mena de dubte, serà un dels espectacles que recordaré més d’aquesta temporada. BRUTAL!!!  Un altre espectacle que ha aconseguit la màxima qualificació Voltaire.

Autor: William Shakespeare

Adaptació i Direcció:  Gabriel Chamé Buendía

Repartiment:  Matias Bassi – Justina Grande –  Hernán Franco –  Martín López

Escenografia iIl·luminació: Jorge Pastorino // Vestuari: Gabriel Chamé Buendía //Música: Sebastián Furman // Fotografia: Martin Wullich