Agradabilíssima sorpresa teatral i un excel·lent final per un cap de setmana farcit de diferents espectacles d’arts escèniques, que hem pogut gaudir de valent…. dues òperes, un concert de l’OBC, un espectacle de dansa i aquest bombó teatral que gairebé ens el perdem per manca d’espai lliure a la nostra agenda….. encara sort que l’hem pogut encabir…. hauria estat un greu error de càlcul, no veure-la, perquè ja us avanço que sense cap mena de dubte, es tracta d’una de les millors produccions teatrals que hem vist aquesta temporada.

BLANCA DESVELADA es tracta d’un magnífic text, molt ben construït, que atrapa al cap de cinc minuts de començar la representació i que et deixa sense alè al llarg de la seva exposició, fins al seu imprevisible final, en el que els espectadors, de cop, s’assabenten de la coherència total d’aquesta història punyent, que abraça el període que va des de la guerra civil espanyola, fins als nostres dies.

Però el més engrescador i sorprenent de tot plegat, és que és la mateixa autora d’aquest text, ALEJANDRA JIMÉNEZ CASCÓN, la que ens interpreta tots els papers dels 15 personatges que intervenen en el seu argument, i sobretot com ho fa, perquè sense variar el seu vestuari i tan sols canviant el to de veu, l’accent de la parla, la mímica del seu rostre i els moviments giratoris del seu cos, ens transporta sense que ni ens adonem, d’un personatge a un altre en dècimes de segons… a vegades inclús representant converses entre diferents personatges que conviuen en el mateix espai i temps.

No es tracta doncs d’un monòleg en el seu estricte significat de la paraula, sinó d’un festival d’interpretacions en un continuo diàleg protagonitzat en exclusiva per la mateixa actriu. Estem parlant de TEATRE PUR, en el que a través d’una sola intèrpret, podem veure i viure una gran història, en una posada en escena sense escenografia, utilitzant això si, una molt bona il·luminació, que a vegades ens marca els diferents tempos i espais, i una banda sonora que l’acaba d’arrodonir…. tot això, evidentment amb una molt bona direcció per part de Montse Bonet.

 Dues històries que s’entrellacen en el temps sense que ni els seus personatges entenguin el perquè. La protagonista viurà el desafiament de descobrir la raó que les uneix: Una dona que dóna a llum en una presó dues setmanes abans de ser afusellada com a presa política ….. i Blanca, una jove actriu que es guanya la vida fent monòlegs còmics en bars mediocres i que té un important conflicte amb la seva mare.

Hem descobert una nova actriu que nosaltres no coneixem i que de ben segur a partir d’ara la intentarem seguir de ben d’aprop. Nascuda a Sevilla i establerta a Catalunya des de fa més d’una dècada; la seva manera de fer i de dir ens ha clavat un mena de cop de puny a l’estómac que ens ha deixat al·lucinats i meravellats.

La història ben narrada per l’actriu, ens explica situacions ben diferents, que sembla impossible encabir-les en menys de 90 minuts que dura la representació…. una dona que té un part en una cel·la d’una presó franquista en plena guerra civil, la seva filla brutalment robada per la cel.ladora, per tal de ser entregada a una família benestant del règim, … una massatgista que intenta treure el stress d’una dona en l’època actual que mal viu treballant com a actriu còmica en petits locals d’oci…. una tieta que intenta per tots els mitjans que mare i filla facin les paus i que oblidin els rancors produïts per un esdeveniment que es va produir fa més de 10 anys i que va provocar la seva separació emocional…. una sanadora mig bruixota que intenta recompondre les peces per tal de què la protagonista pugui desfer-se dels seus malsons…. el nuvi que intenta ajudar i no sap com fer-ho… i una bona pila mes de personatges.

Éssers humans, quasi tots ells plens de tendresa, que per art de màgia del TEATRE, arriben a ser molt, però molt propers als espectadors, perquè es despullen davant nostre i ens mostren la seva intimitat, els seus pensaments, les seves angoixes i pors, però també ens fan somriure quan descobrim els seus desitjos i les seves ganes immenses de fer les paus.

Fa un parell de setmanes que s’està representant al Teatre La Vilella i malauradament us aviso amb poc temps de reacció, però ….. encara i sou a temps perquè des d’aquest dijous i durant tot el cap de setmana vinent es continuarà representant al mateix espai.

Feu-me cas aquesta vegada i no us repenedíreu….. i a més a més entendreu el perquè del meu entusiasme. IMPRESCINDIBLE!!!

Una petita joia teatral, que amb poquíssims mitjans ens dóna una classe de Teatre que no oblidarem pas. Felicitats des de aquí a ALEJANDRA JIMÉNEZ-CASCÓN i també al Teatre La Vilella per saber escollir aquesta proposta dins de la seva programació.