Arxiu d'etiquetes: ALEJANDRA JIMÉNEZ-CASCÓN

– 103 – Teatre – BLANCA DESVELADA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa (temp. 19/20 – espectacle 067) – 2020.01.12

BLANCA DESVELADA (temp. 19/20 – espectacle nº 067)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a “La Badabadoc”, i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d’amistat personal, fins i tot abans d’inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d’aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Els que ens seguiu habitualment, sabeu que no som massa de repetir espectacles, però en aquesta ocasió crèiem que pagava la pena revisar i fer costat a aquesta proposta després de gairebé cinc anys de la seva estrena, de 150 representacions per tot Catalunya i per algunes ciutats de l’estat espanyol … i també després d’una bona pila de premis; un espectacle que llavors ens va impactar moltíssim per la seva qualitat interpretativa i que ara torna a l’Escenari Joan Brossa amb la mateixa vigència i força que el primer dia.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s’ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s’entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Continua llegint

– Teatre – BLANCA DESVELADA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Vilella – 15/03/2015

Agradabilíssima sorpresa teatral i un excel·lent final per un cap de setmana farcit de diferents espectacles d’arts escèniques, que hem pogut gaudir de valent…. dues òperes, un concert de l’OBC, un espectacle de dansa i aquest bombó teatral que gairebé ens el perdem per manca d’espai lliure a la nostra agenda….. encara sort que l’hem pogut encabir…. hauria estat un greu error de càlcul, no veure-la, perquè ja us avanço que sense cap mena de dubte, es tracta d’una de les millors produccions teatrals que hem vist aquesta temporada.

cartel_Vilella_Aleteo_mar_2015BLANCA DESVELADA es tracta d’un magnífic text, molt ben construït, que atrapa al cap de cinc minuts de començar la representació i que et deixa sense alè al llarg de la seva exposició, fins al seu imprevisible final, en el que els espectadors, de cop, s’assabenten de la coherència total d’aquesta història punyent, que abraça el període que va des de la guerra civil espanyola, fins als nostres dies.

Però el més engrescador i sorprenent de tot plegat, és que és la mateixa autora d’aquest text, ALEJANDRA JIMÉNEZ CASCÓN, la que ens interpreta tots els papers dels 15 personatges que intervenen en el seu argument, i sobretot com ho fa, perquè sense variar el seu vestuari i tan sols canviant el to de veu, l’accent de la parla, la mímica del seu rostre i els moviments giratoris del seu cos, ens transporta sense que ni ens adonem, d’un personatge a un altre en dècimes de segons… a vegades inclús representant converses entre diferents personatges que conviuen en el mateix espai i temps.

No es tracta doncs d’un monòleg en el seu estricte significat de la paraula, sinó d’un festival d’interpretacions en un continuo diàleg protagonitzat en exclusiva per la mateixa actriu. Estem parlant de TEATRE PUR, en el que a través d’una sola intèrpret, podem veure i viure una gran història, en una posada en escena sense escenografia, utilitzant això si, una molt bona il·luminació, que a vegades ens marca els diferents tempos i espais, i una banda sonora que l’acaba d’arrodonir…. tot això, evidentment amb una molt bona direcció per part de Montse Bonet.

Continua llegint