Per MIQUEL GASCÓN …
Sempre existeix un primer cop en tot, i per tant ja no m’estranya res. Ho dic perquè ahir vaig assistir per primera vegada a la meva vida, a un concert que l’únic que em va agradar de debò varen ser els dos bisos ja fora de programa, especialment “The Field of The Dead” (El Camp dels morts), que ens va posar a tots la pell de gallina, interpretada d’una manera extraordinària per la contralt polonesa EWA PODLES. Una interpretació de 5 estrelles.
Aquesta petita joia esta extreta de la cantata “Alexander Nevsky, Op.78” de Sergei Prokofiev i que va servir com a partitura musical en una de les millors pel·lícules de guerra que s’han fet, de Sergei Eisenstein.
El camp de la mort
Marxaré a través del camp cobert de neu, volaré sobre el camp de la mort.
Buscaré el meu promès entre aquests valents i intrèpids joves falcons.
Aquí rau un abatut per l’espasa, allí un altre travessat per les fletxes.
Amb la seva sang han regat la terra de Rússia!
El que va lliurar noblement la seva vida per Rússia, rebrà un petó als ulls sense vida, així com també els agosarats joves que encara viuen.
Seré una amant esposa i lleial companya.
No em casaré amb un jove atractiu: la bellesa terrenal no dura per sempre; em casaré amb un home valent.
Tingueu sempre presents les meves paraules, intrèpids falcons!
He trobat a youtube un vídeo on canta la mateixa EWA PODLES, “The Field of The Dead”, en el concert inaugural de l’OBC de la temporada 2011/2012.
Parlem ara del Concert propiament dit, que formava part de la temporada PALAU100. Com ja heu vist per la valoració de capçalera un concert que no em va acabar d’agradar i que em va deixar un gust agredolç.
La primera composició va ser del compositos catalá…
A – Joan Guinjoan (1931- Riudoms-Tarragona)
– In tribulationes mea invocavi Dominum (***)
Tornem a ser !!! …. des de la fila 14 dels segon pis, tota la interpretació va estar acompanyada per el soroll de la maquinaria del aire condicionat i sobretot al començament quant la gran massa coral utilitza recursos vocals molt tènues, tal com murmuris i xiuxiueigs, s’escoltava mes el soroll de la maquinaria que el propi cor.
Un cop que el cor va elevar el volum de les seves veus, (encara que el soroll de fons no va parar en cap moment), vaig poder concentrar-me i haig de dir que aquesta composició contemporània, te moments bellíssims que em van arribar a atrapar, encara que haig de reconèixer que aquest tipus de musica em costa gaudir.los sobretot en una primera audició. Te una importància molt gran el cor que en aquesta ocasió estava format per la suma de varies agrupacions, l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i els Cantaires del Cor jove de l’Orfeó Català.
La gran massa coral va ser un dels aspectes que encara van “salvar” la nit. L’Orquestra Sinfónica de Galicia sota la direcció de Victor-Pablo Pérez, va sonar en aquesta primera interpretació raonablement be. Magnific el rapsode Carles Masdeu.
B – Serguei Prokófiev (1891 Sóntsovka – 1953 Moscú)
– Ivan el Terrible, op. 116 (**)
El problema mes greu que vaig trobar en aquesta interpretació, és sense cap mena de dubte la narració de Sergi López, que la vaig trobar nefasta i aquest aspecte en aquest cas es molt greu, ja que ocupa el 50% de la duració total de l’obra.
A banda de la veu d’en Sergi, que crec NO es la adient per aquests casos (es podria haver escollit qualsevol actor català que tingui una veu mes greu i profunda com Lluis Soler, Jordi Boixaderas o Pere Arquillué … o tantes altres persones conegudes o no; però m’agradi o no la seva veu, el mes greu del cas és que en Sergi no havia treballat suficientment bé la lectura, ja que era absolutament plana i per tant, no es podia distingir quant feia de narrador i quant d’Ivan el Terrible. A sobre d’això les frases en moltes ocasions les recitava partides en dos de forma errònia i CRIDAVA de forma exagerada, tapant alguna vegada fins i tot al cor, sense tenir en compte que la seva veu ja estava amplificada i en excés. Resumint …. una pífia.
A partir d’aquí, em vaig desconcentrar absolutament i els repetits intents d’escoltar la musica amb atenció i sobretot escoltar a les magnifiques veus del Cor, durava ben poca estona,… fins que començava de nou la propera narració, i de nou és tornava a espatllar, posan-me cada cop mes, de mala llet. Reconec l’esforç de l’orquestra que va tenir moments màgics encara que en mes d’una ocasió la percussió i els metalls utilitzaven un volum excessiu pel petit espai del Palau de la Musica. Molta musica russa ja ho te això, i no m’importa… però en aquest cas, crec que al director Victor-Pablo Pérez se li va escapar de les mans.
El millor sens dubte la massa coral, així com també els solistes en les seves brevíssimes intervencions, començant per la contralt Ewa Podles i el baix Valeriano Lanchas.
Malauradament malgrat aquestes veus, la sensació que vaig tenir, com ja he dit al principi, es força agredolça i almenys per mi, ha estat el que menys valoració ha obtingut de tota la temporada Palau100.
Gràcies al últim bis d’Ewa Podles, el mal gust de boca, va desaparèixer abans de sortir del Palau.
________________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 100 € a 15 €
( preu pagat 20 € – abonament 25% descompte)
________________________________________________________________
si no fos perquè vam parlar a l’entreacte, diria que per els aspectes musicals, varem anar a concerts diferents.
D’acord amb en Sergi López que sempre he cregut sobrevalorat per la crítica i públic, però renoi, l’obra, l’orquestra i VPP em van semblar extraordinaris.
Podles sempre juga a un altre lliga, la Champions.
Segurament jo tenia el dia creuat i en Sergi López va acabar de rematar-ho. En cap cas opino que l’obra “Ivan el Terrible” sigui dolenta, mes aviat tot al contrari i és que la musica russa sempre m’ha agrada molt. Precisament per aquesta causa el resultat em va decebre mes.
No dubto tampoc en la qualitat de l’orquestra i el seu director, però en aquest concert a mi no em van agradar.
Ewa Podles, estratosfèrica, llàstima que el seu rol sigui tan curt en aquesta obra.