– La tradició del dia de REIS

… per MIQUEL GASCÓN

El dia de Reis per mi sempre ha estat el millor dia de l’any; el dia de la il·lusió sense limitació, en el que tot es pot complir.  Des de petit a casa dels meus pares m’ho varen inculcar i potser perquè era un altre època en la que no es podien demanar tants capritxos com tothom en tenim ara. Els pares llavors no tenien calerons i els nens ho sabíem i ho teníem plenament assumit.  En cap cas, durant tot l’any  tenies l’ocurrència de demanar joguines, llibres o el que fos, per molt que ho desitgessis…. i es que sabies perfectament que els únics que podien complir els teus desitjos ….eren els Reis d’Orient….. ells tenien poders màgics i no els hi feia falta diners.

Reis

Un cop sabies la veritat, et quedaves com desorientat i de cop comprenies el gran esforç que els pares havien fet perquè aquell dia màgic de Reis tinguessis el màxim de coses que havies desitjat la resta de l’any .

Encara que en l’actualitat comprem impulsivament el que desitgem durant tot l’any, almenys a mi m’ha quedat el costum d’esperar a Reis per tenir allò que desitjo … escrivint virtualment la carta … o sigui donant el conyàs al teu voltant durant un temps que t’agradaria això u allò altre.  És el mateix, però diferent … al final tens allò que t’agrada si tu i els teus tenen possibilitat econòmica, …. però el dia 6 de gener… i no cap altre dia de l’any.

Saül

Saül

Hem intentat inculcar als nostres fills (31 i 26 anys), aquesta tradició i ho hem aconseguit en part, perquè en aquests temps d’abundància es gairebé impossible (encara que tots parlem de crisi),…. però quelcom els hi ha quedat i viuen amb força il·lusió aquesta data; el dia de Reis d’aquets any, els dos varen tornar a casa al hora acordada i varem tornar a repetir el ritual de col·locar els paquets apilats al lloc on sempre hem col·locat els paquets de cada un de nosaltres … i els obrim poc a poc, un rere l’altre… paladejant aquells moments que duren menys del que voldríem, però que son moments màgics.… moments que ens han costat l’esforç durant setmanes d’anar a la recerca del que creiem que agradarà a les persones que estimem….. a l’IMMA, al SAÜL, a la RUTH o a en MIQUEL.

Dia de Reis - El Racò d'en Cesc 2-imp

Regals com l’ampolla de licor de Cafè que m’agrada….   o els formatges “especials” que el meu fill em va regalar pensant que m’agradarien tot buscant en botigues especialitzades …els formatges menys coneguts … aquets obsequis menys materials potser son els que fan mes il·lusió.

Ruth

Ruth

Per exemple, la nostre filla Ruth, uns dies abans ens va avisar que el dia de Reis ens convidava a dinar a casa seva i varem acceptar enseguida…. però ay !!!…, tenia una sorpresa amagada i desprès del ritual d’obrir els regals a casa nostre,ens va oferir un sobre que ens deia que seguíssim les seves instruccions….. i amb el cotxe i recollint abans a l’Imma jove (parella d’en Saül), ens va portar sense dir a on al restaurant que a ella li agradava mes i on anava amb els companys de feina o amics…… “El Racó d’en Cesc”  … tenia reservat una sala per nosaltres sols i un dinar que ens va semblar el millor del mon…. i es que era la primera vegada que ens convidava a dinar en un restaurant amb el seu sou … i va voler que fos precisament el dia de Reis…. era el regal que ella ens feia i que varem valorar moltíssim.

cargols Reis d'orient còpia

Cargols Reis d'Orient

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada ha esta publicada en Celebracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a – La tradició del dia de REIS

  1. pere ha dit:

    Totalment d’acord i més o menys faig el mateix. I crec que a ells(35 i 29) els hi agrada que ho faci. Jo però a més de posar el nom a cada regal, fins i tot algun cop, m’he embolicat EL MEU, no fos que no hi pensessin!.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Estic segur Pere que els teus dos fills pensen amb tu i mes del que t’imagines. M’alegro saber de que encara existeix gent com tu que intenta guardar encara la tradició del REIS, i que no s’ha deixat arrossegar per tradicions d’altres llocs del mon, com la Santa Claus. Molta gent jove opina que no es mes que una festa de consum i res mes… i és que ells no van viure l’època que únicament aquell dia podies desitjar allò que no podies tota la resta de l’any; ara es compra el que et be de gust qualsevol dia… i tot perd una mica l’encant.

      El meu comentari anava en aquest sentit, ja que ara qui mes qui menys tenim de tot i possiblement mes del que desitgem. Comprem quan ens be de gust i quan arriben aquestes dates i ens preguntem que ens agradaria que ens regalessin, sovint no tenim resposta.

      Una abraçada

      M'agrada

  2. Ruth ha dit:

    Gran dia! …però no era la primera vegada que us convidava…la segona si i la més millor! 😛

    un peto!

    M'agrada

  3. montse ha dit:

    Felicitats per aconseguir transmetre als fills allò que ens han trasmés ens nostres pares!!

    A casa la mare ens derpertava a toc de campana i jo rondinava, doncs ja erem grans. Ara pagaria per sentir aquell so a la matinada del dia 6 de gener…

    A casa, però, el ritual de reis es segueix fent : aquest any ha estat el primer que no hem amagat els regals a la “nena”. Però hem seguit trobant-los a sobre la taula, embolicats…. Bé, a la finestra, la nostra filla en va trobar un de molt especial.

    A la tarda, venen alguns amics a recollir els seus regals. Malgrat la crisi, si busques o ets, , mínimament, engyiniós,sempre trobes algun detall que pot fer feliç o arrencar un somniure a les persones que estimes.
    El que importa és la il.lusió mai l’import.

    Sóc antimonàrquica de soca-arrel, però que ningú s’atreveixi amb els Reis d’Orient, són els únics autèntics i creïbles que tenen cabuda a casa nostra.

    Una abraçada per vosaltres i per la vostra família.

    Montse

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Això de la campana és una bona idea…. llàstima que els meus fills ja han volat de casa i no ho podré posar-ho en practica…massa tard. A casa nostre però quant els nanos eren petits, algun any havíem organitzat com una mena de gimcana amb pistes per tal de que cada un trobés el seu regal amb una mica mes d’esforç….i així amb l’intriga i el joc encara era mes divertit.

      Tots ens hem quedat amb l’intriga de saber que es va trobar la teva filla a la finestra.

      Ens alegrem de que continueu com nosaltres, respectant les tradicions que ens varen ensenyar el nostres pares amb la mateixa il·lusió … o encara mes.

      Una forta abraçada

      M'agrada

  4. Neus ha dit:

    Nosaltres a casa seguim fent que aquest sigui un dia màgic.Els meus fills tenen 16 i 15 anys i esperen el dia de reis amb il.lusió.Nosaltres quan ens preguntaven pel gran secret,la nostra resposta sempre ha sigut:mentres tu hi creguis a casa sempre vindran els reis,el Nadal és màgia i la màgia és dins del cor.
    És increible que ens asemblem tant en la manera de fer.
    Per mi sempre ha estat un gran dia,molt esperat,màgic.Els meus fills tot i que son grans fan la seva carta i mai creuen que el que desitgen sempre intentem que es faci realitat,els desitjos els concedeixen els reis.De petits després de la Cavalcada ens anavem a sopar i així quan arrivabem a casa s’adormien deseguida,però es despertaven deseguida.Ara els despertem amb la música de Nadales dels Tres Tenors i una taula parada a punt per esmorçar.Obrim els regals un a un,tal i com dius tu,gaudint del moment,amb aquella il.lusió i protocol que fem any rera any.
    Nosaltres el tió ens ha deixat,mentre eren petits,el menjar de Nadal (galets,turrons,neules,galetes,arrós,…..),un any els van portat xuxes i van tenir un disgust perqué deien……….No han portat menjar!!!!!,no han portat menjar!!!!!,ja ens veus a tots corrent al rebost i el Tió cagant tomàquet,tonine,llet,turró,……
    És curiós els nostres regals han estat un sopar al Palau Recasens,un dinar al Hotel Espanya i un esmorçar al Bar Pinotxo (fa anya que el meu marit té aquesta il.lusió).
    Aquest any però ha estat un any molt trist;no sé si tornarem a tenir aquesta alegria.L’Arán,la filla que esperava el meu germà,va deixar de respirar el dia de Reis.Ha estat una pèrdua molt dolorosa.El meu germà,que segueix les tradicions igual que nosaltres,tal i com hem viscut a casa,havia fet fer un joc d’arrecades iguales per les seves tres princeses la Ruth,l’Àneu i l’esperada Arán.El meu marit ahir em va sorprendre dient-me que havia plantat un arbre en record d’ella;un detall per part seva que diu molt dell com a bona persona que és (jo no en sabia rés).
    Quan vaig llegir el teu relat,vaig pensar..mira com nosaltres!!!!!!!!!!,tenen els mateixos valors,ens asemblem molt,em va fer molt il.lusió i t’ho volía transmetre,però llavors tot es va espatllar.
    Només sé que aquest matí quan he mirat al cel he vist un àngel,just al costat del meu pare,que ens protegirà desde allà adalt.
    Una abraçada,i gràcies per compartir aquest moments tan màgics.

    M'agrada

    • Imma ha dit:

      Dons si que es trist això que expliques de la teva nebodeta però la vida te cops aixi de durs i no queda mes remei que fer front i tirar endavant buscant el consol sota las pedres. Heu de lluitar entre tots per girar aquest fet de forma que el dia de Reis no quedi marcat per sempre negativament. De veritat, ho sentim molt.
      Si que sembla que tenim molts punts en comú a banda de la nostra afició al teatre, la nostra visió de les coses, les tradicions, els valors, …. sembla que compartim moltes coses. Us volíem proposar, si voleu, que un dia fem una trobada per coneix-ens personalment tot i que sabem que hi ha una diferencia d’edat que esperem no sigui impediment. Aqui en el bloc teniu els nostres correus electrònics ……..
      Una abraçada.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.