Ahir va ser un dels dies més macos de l’any … Sant Jordi, … un dia dedicat com de costum a passejar, comprar la rosa, alguns llibres (aquest any centralitzats en el nostre futur Viatge a Vietnam) … i sobretot a gaudir de la Diada. No teníem pas la intenció d’anar al teatre en aquesta data tan assenyalada, però […]
Ahir diumenge 21 d’abril vam tornar al Teatre Gaudí. Aquesta vegada per veure una producció compartida per la parella que dirigeix aquesta Sala. Es tracta de BERTA I MARIÀ, un text del dramaturg Ever Blanchet i dirigit per Maria Clausó. A l’escenari ens trobem amb la parella, la Berta (Lali Barenys) i el Marià (Roger Pera), en […]
Ahir dissabte 20 d’abril, al Teatre Romea, per fi vam poder veure “JAURÍA“, amb dramatúrgia de Jordi Casanovas i dirigida per Miguel del Arco, amb Laura Alonso com a ajudant de direcció. Dues setmanes abans havia assistit a la Roda de Premsa, on vaig poder gravar l’àudio que afegiré més endavant en aquesta ressenya. Una dramatúrgia creada a partir de les transcripcions […]
Ahir divendres 19 d’abril vam tornar al Mercat de les Flors per veure BUT THEN, WE’LL DISAPPEAR (I’D PREFER NOT TO), de la companyia de dansa noruega Carte Blanche, amb coreografia de Frédérick Gravel. Aquesta peça va ser estrenada al Bergen International Festival 2021. “Carte Blanche” és la Companyia Nacional Noruega de Dansa Contemporània, fundada […]
Ahir dijous 18 d’abril, a la Sala de Baix de la Beckett vam poder veure “CASA CALORES“, escrita i dirigida per Pere Riera (Canet de Mar, 1974), una obra escrita l’any 2007, a partir de l’experiència de veure desaparèixer la casa on havia nascut, al seu poble. Un dels seus primers textos dramàtics dels quals s’han […]
Ahir dilluns 15 d’abril, vam assistir a l’acte de la Fundació Romea, al Teatre Romea, titulat “L’ENTERRADOR DE PATERNA. Una trobada amb el passat conflictiu a través del teatre i la literatura”. L’esdeveniment va constar de dues parts, a la primera part es va dur a terme una conversa en la qual van participar Gerard […]
Ahir diumenge 14 d’abril, al Teatre Akadèmia, vam poder veure LA AGENTE LITERARIA de Sergio Vila-Sanjuán, periodista i escriptor que debuta en el teatre amb aquesta comèdia dramàtica sobre les interioritats del món del llibre. L’obra teatral es va presentar en el teatre Romea, en una lectura dramatitzada, l’any 2019. Fa pocs dies, concretament el passat dilluns dia 8, vaig poder […]
Ahir dissabte 13 d’abril, a la Sala MAC del Mercat de les Flors, vam poder veure l’espectacle VIA INJABULO de la companyia VIA KATLEHONG, un espectacle que incorpora dues coreografies, la primera “Førm Inførms” del coreògraf portuguès Marco da Silva Ferreira, i la segona “Emaphakathini” del coreògraf franc-senegalès Amala Dianor. Abans de la representació vam assistir a la sessió d’introducció a l’espectacle, […]
Ahir divendres 12 d’abril, va ser dia d’estrena al Teatre Tantarantana de la nova proposta de ’”Els Marquesets”, EXQUISIT amb autoria de Toni Sans i Rubén Montañá i dirigida pel mateix Toni Sans. “Els Marquesets” està format per Toni Sans i Rubèn Montañá, dos dels membres de la companyia Egos Teatre, i tots dos van crear el […]
Ahir dijous 11 d’abril, teatralment parlant, va ser un vespre difícil d’oblidar. Vam gaudir de valent al Teatre Lliure de Gràcia amb l’espectacle “EL DIA DEL WATUSI“, proposta adaptada i dirigida per Iván Morales. Ens faltarien qualificatius per resumir el que vam viure … intensa, maratoniana, colossal, bestial, … i com aquell que diu, Brutal !!! Una classe magistral de Teatre en […]
El reportatge africà us he de confessar que m’aclapara,
En primer lloc la qualitat del reportatge fotogràfic és extraordinari. No vull fotre la pota i per tant com que sé que tots dos feu fotografies, us diré que tots dos sou uns excel·lents reporters.
M’aclaparen també la quantitat de quilòmetres que cada dia acumulàveu.
Jo si ho hagués fet, encara estaria recuperant-me.
la pregunta és Quan descanseu?, Si durant l’any no pareu i a les vacances feu tot això, quan descanseu? 🙂
Sou collonudament incansables.
Felicitats
Gracies pel teu reconeixement “aclaparador” de les nostres cròniques viatgeres per una petita part d’Africa. Entenc que sorprengui molt que nosaltres per “descansar” ens agradi cansar-nos d’aquesta manera en el nostre temps lliure. El nostre “cansament” és més psicològic que físic, i ara per ara el nostre “cansament” és la rutina del dia a dia, que com a tothom es basa en anar a la feina i estar “tancats” mati i tarde, realitzant feines que cada dia que passa les trobem mes feixugues i que cada dia ens aporten menys com a persones.
Quant aconseguim sortir d’aquestes 4 parets, el nostre “descans” és aprofitar el temps per fer el que ens agrada…VIATJAR, anar al Teatre o assistir a un bon concert. En el meu cas son ja 45 anys que estic treballant a la mateixa empresa i aquí dins he vist de tot, bo i dolent…. he passat de considerar-la equivocadament com a “meva” a sentir-me als meus 60 anys cansat de suportar actituds dels directius actuals, que no tenen anima i desprecíen a les persones i no tracten-les com a essers humans.
Segurament aquesta és la causa de la nostra (meva) hiperactivitat, que des de fora comprenc que no s’entengui gaire…. o gens.
En el viatge ens hem cansat i molt, però ha estat un cansament que ens aporta a nosaltres “moltes ganes de viure” . Si algun dia veus que el nostre ritme “voltaire” s’ha asserenat, segurament serà perquè no necessitem compensar-ho amb el nostre temps de “reclusió”.
Una abraçada
Pdta. Avui diada Nacional de Catalunya, per tal de donar “servei” a la resta d’Espanya, em toca treballar mati i tarde. Despres em “cansaré” i molt a la manifestació a favor de l’INDEPENDENCIA de CATALUNYA.
Totalment d’acord amb el que dius, jo també començo a sentir la opressió de les hores que passo a la feina i el poc temps que em queda per fer el que realment voldria. També 40 a anys treballant mati i tarda pesen ….. avui però com jo no estic de guàrdia, estic endreçant cargols per casa i per suposat aquesta tarda a la manifestació !!!!!
Deu meu!!!!!!!!!!,la última foto són cargols gegants????
Benvolguda Neus
Com ja t’hauràs adonat, sempre finalitzem les nostres cròniques amb CARGOLS, com si es tractes d’una firma simbòlica. La dèria dels “cargols” ha estat present sempre a la meva vida i des de ja fa un munt d’ans col·lecciono cargols (uns quants centenars) a casa. Molts d’ells han anat apareixen en el Bloc, però ara intentem relacionar una mica el cargol que posem amb el tema de la crònica.
És per això que aquest cop hem posat una foto d’un mercat africà, però que malauradament no és nostra. Com veuràs a Africa TOT és gran… inclús els cargols i ens ha fet gràcia que veiéssiu la mida d’aquesta especie cargolaire.
Una abraçada
Dons si t’agrada menjar cargols,has d’anar a Salomó al restaurant “Ca la Roser” i demanar “uns cargols aixeca piques”,són per xuparse els dits,i……t’ho diu una que no li agraden els cargols i va deixar el plat ben escurat!!!!!!!!,el secret està en la picada.
Pel que fa a lo de col.leccionar cargols,jo col.lecciono tortugues,però no perqué m’agradin,sino perque m’en van començar a regalar i en tinc un mun.
Espero la propera crónica.
Nosaltres marxem ara cap a la manifestació.
Bona diada i una abraçada.
Ens apuntem el restaurant per quan tinguem ocasió d’anar-hi. De fet tenim un llibre anomenat La Ruta dels Cargols d’en Toni Vives que consultem sempre que fem alguna sortideta per Catalunya per tal d’anar provant tots els restaurants que ell nomena o recomana. Com el Miquel explica en el apartat de Cargols la dèria li ve de molt petit encara que la col·lecció va començar per casualitat quan ens van regalar el primer. Ens “veiem” aquesta tarda a la manifestació ….. i per tal de ser reconeixibles portarem una senyera estelada !!!!!!
Bona diada a vosaltres també.
Els vau menjar aquests cargols?????? No crec perqué ja us varen fer fàstic els que us varem portar una vegada de la regiò de la Toscana….ara en seriu…els vareu menjar?????…. Concordo totalment amb en Joaquim….de on treieu les energies per a fer tantes coses??? Veig que no soc l’ùnica que us ho pregunta…teniu unes “Duracel” que no s’esgoten mai!!!!
Petonets!!!! i fins al proper capitul!!!
Bona Diada a tots!!!!!
Com ja he comentar abans, aquesta foto final no és nostra. La he posat únicament com a final de la crònica, com poso d’altres que no son nostres. El que si és cert, és que es tracta d’una parada d’un mercat Africà (no sé on).
La “marxa” que tenim nosaltres, la tenen molta gent…. Incluint a la teva mare; no és res extraordinari; simplement es te que tenir ganes de fer-ho i evidentment estalviar una mica tot l’any.
Una abraçada
Saps que passa Rosa Mary ?? que passem dins d’un espai tancat vuit hores al dia, des.de les sis en que em llevo amb l’objectiu d’anar a la feina, fins a dos quarts de set o las set que surto de la feina, el que necessitem es oxigen, gent, cultura, distraccions,… i per això aprofitem per anar al gimnàs, al teatre, a concerts, llegir o viatjar quan podem. I la enorme sort es que ho compartim i ens engresquem l’un al altre per fer coses. I això ens ajuda a tornar a connectar el despertador al vespre i tornar a la feina l’endemà……
M’encanten les fotos que feu als mercats. Es la part més viva de les ciutats i pobles de tot arreu i les imatges ho demostren plenament, Comparteixo l’opinió del Joaquim però entenc perfectament la resposta que heu donat. Endavant i a per més quilòmetres!!.
Una abraçada
M’encanta que t’encantin les nostres fotos dels mercats. És un gran elogi si el comentari ho fa un gran fotògraf com tu. A veure si m’animo a fer-te competència amb un altre Bloc de fotografia com el teu !!!