– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (10) – de Kapishya Hot Springs a Chishimba Falls (Zàmbia) – 342 Km

de Kapishya Hot Springs a Chishimba Falls (Zàmbia) – 342 Km

Dimecres 8 d’agost 2012

Recollim el campament i sortim amb mes de tres hores per davant en una carretera amb moltes sotragades.

Fem una parada al poble de Kalambó on constatem que la gent s’enfada si no els hi demanem permís per fer la foto, contradictori amb l’entusiasme que demostren un cop han donat el seu consentiment.

… i llavors ens tornem boixos, perquè hem parat el camió en mig del mercat i és potser el que mes ens agrada dels viatges. Aprofitem per fotografiar a la GENT i la seva forma de viure.

L’entusiasme és per ambdues bandes, ja que la gent a poc a poc ens demana que els hi fem fotografies i desprès que els hi ensenyem.

La persona “afortunada” que aconsegueix ser fotografiada per nosaltres, se sent orgullós de ser-ho i s’allunya satisfet i radiant, explicant a la resta de la gent el que ha succeït.

Es nota que el turisme encara no ha malmès a la gent que viu en aquesta part nord de Zàmbia.

Estem una bona estona voltant i desprès de carregar el camió de queviures, continuem ruta fins al campament de las Chishimba Falls que és on farem nit.

Sé que aquest ritme potser acabaré la narració del viatge, per Nadal…. però no vull oblidar-me d’algunes fotos de la fantàstica gent zambiana.

En el proper capítol ens dedicarem de ple a les cataractes Chishimba.

—————————————————————————————————

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent

12 pensaments sobre “– Voltant per AFRICA – Agost 2012 (10) – de Kapishya Hot Springs a Chishimba Falls (Zàmbia) – 342 Km

  1. Joaquim

    El reportatge africà us he de confessar que m’aclapara,
    En primer lloc la qualitat del reportatge fotogràfic és extraordinari. No vull fotre la pota i per tant com que sé que tots dos feu fotografies, us diré que tots dos sou uns excel·lents reporters.
    M’aclaparen també la quantitat de quilòmetres que cada dia acumulàveu.
    Jo si ho hagués fet, encara estaria recuperant-me.
    la pregunta és Quan descanseu?, Si durant l’any no pareu i a les vacances feu tot això, quan descanseu? 🙂
    Sou collonudament incansables.
    Felicitats

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gracies pel teu reconeixement “aclaparador” de les nostres cròniques viatgeres per una petita part d’Africa. Entenc que sorprengui molt que nosaltres per “descansar” ens agradi cansar-nos d’aquesta manera en el nostre temps lliure. El nostre “cansament” és més psicològic que físic, i ara per ara el nostre “cansament” és la rutina del dia a dia, que com a tothom es basa en anar a la feina i estar “tancats” mati i tarde, realitzant feines que cada dia que passa les trobem mes feixugues i que cada dia ens aporten menys com a persones.

      Quant aconseguim sortir d’aquestes 4 parets, el nostre “descans” és aprofitar el temps per fer el que ens agrada…VIATJAR, anar al Teatre o assistir a un bon concert. En el meu cas son ja 45 anys que estic treballant a la mateixa empresa i aquí dins he vist de tot, bo i dolent…. he passat de considerar-la equivocadament com a “meva” a sentir-me als meus 60 anys cansat de suportar actituds dels directius actuals, que no tenen anima i desprecíen a les persones i no tracten-les com a essers humans.

      Segurament aquesta és la causa de la nostra (meva) hiperactivitat, que des de fora comprenc que no s’entengui gaire…. o gens.

      En el viatge ens hem cansat i molt, però ha estat un cansament que ens aporta a nosaltres “moltes ganes de viure” . Si algun dia veus que el nostre ritme “voltaire” s’ha asserenat, segurament serà perquè no necessitem compensar-ho amb el nostre temps de “reclusió”.

      Una abraçada

      Pdta. Avui diada Nacional de Catalunya, per tal de donar “servei” a la resta d’Espanya, em toca treballar mati i tarde. Despres em “cansaré” i molt a la manifestació a favor de l’INDEPENDENCIA de CATALUNYA.

      M'agrada

      Respon
      1. Imma

        Totalment d’acord amb el que dius, jo també començo a sentir la opressió de les hores que passo a la feina i el poc temps que em queda per fer el que realment voldria. També 40 a anys treballant mati i tarda pesen ….. avui però com jo no estic de guàrdia, estic endreçant cargols per casa i per suposat aquesta tarda a la manifestació !!!!!

        M'agrada

        Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Benvolguda Neus

      Com ja t’hauràs adonat, sempre finalitzem les nostres cròniques amb CARGOLS, com si es tractes d’una firma simbòlica. La dèria dels “cargols” ha estat present sempre a la meva vida i des de ja fa un munt d’ans col·lecciono cargols (uns quants centenars) a casa. Molts d’ells han anat apareixen en el Bloc, però ara intentem relacionar una mica el cargol que posem amb el tema de la crònica.

      És per això que aquest cop hem posat una foto d’un mercat africà, però que malauradament no és nostra. Com veuràs a Africa TOT és gran… inclús els cargols i ens ha fet gràcia que veiéssiu la mida d’aquesta especie cargolaire.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
      1. Neus

        Dons si t’agrada menjar cargols,has d’anar a Salomó al restaurant “Ca la Roser” i demanar “uns cargols aixeca piques”,són per xuparse els dits,i……t’ho diu una que no li agraden els cargols i va deixar el plat ben escurat!!!!!!!!,el secret està en la picada.
        Pel que fa a lo de col.leccionar cargols,jo col.lecciono tortugues,però no perqué m’agradin,sino perque m’en van començar a regalar i en tinc un mun.
        Espero la propera crónica.
        Nosaltres marxem ara cap a la manifestació.
        Bona diada i una abraçada.

        M'agrada

        Respon
        1. Imma Barba

          Ens apuntem el restaurant per quan tinguem ocasió d’anar-hi. De fet tenim un llibre anomenat La Ruta dels Cargols d’en Toni Vives que consultem sempre que fem alguna sortideta per Catalunya per tal d’anar provant tots els restaurants que ell nomena o recomana. Com el Miquel explica en el apartat de Cargols la dèria li ve de molt petit encara que la col·lecció va començar per casualitat quan ens van regalar el primer. Ens “veiem” aquesta tarda a la manifestació ….. i per tal de ser reconeixibles portarem una senyera estelada !!!!!!
          Bona diada a vosaltres també.

          M'agrada

          Respon
  2. rosa maria lapeira gascòn

    Els vau menjar aquests cargols?????? No crec perqué ja us varen fer fàstic els que us varem portar una vegada de la regiò de la Toscana….ara en seriu…els vareu menjar?????…. Concordo totalment amb en Joaquim….de on treieu les energies per a fer tantes coses??? Veig que no soc l’ùnica que us ho pregunta…teniu unes “Duracel” que no s’esgoten mai!!!!

    Petonets!!!! i fins al proper capitul!!!

    Bona Diada a tots!!!!!

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Com ja he comentar abans, aquesta foto final no és nostra. La he posat únicament com a final de la crònica, com poso d’altres que no son nostres. El que si és cert, és que es tracta d’una parada d’un mercat Africà (no sé on).

      La “marxa” que tenim nosaltres, la tenen molta gent…. Incluint a la teva mare; no és res extraordinari; simplement es te que tenir ganes de fer-ho i evidentment estalviar una mica tot l’any.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
    2. Imma Barba

      Saps que passa Rosa Mary ?? que passem dins d’un espai tancat vuit hores al dia, des.de les sis en que em llevo amb l’objectiu d’anar a la feina, fins a dos quarts de set o las set que surto de la feina, el que necessitem es oxigen, gent, cultura, distraccions,… i per això aprofitem per anar al gimnàs, al teatre, a concerts, llegir o viatjar quan podem. I la enorme sort es que ho compartim i ens engresquem l’un al altre per fer coses. I això ens ajuda a tornar a connectar el despertador al vespre i tornar a la feina l’endemà……

      M'agrada

      Respon
  3. josep

    M’encanten les fotos que feu als mercats. Es la part més viva de les ciutats i pobles de tot arreu i les imatges ho demostren plenament, Comparteixo l’opinió del Joaquim però entenc perfectament la resposta que heu donat. Endavant i a per més quilòmetres!!.
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      M’encanta que t’encantin les nostres fotos dels mercats. És un gran elogi si el comentari ho fa un gran fotògraf com tu. A veure si m’animo a fer-te competència amb un altre Bloc de fotografia com el teu !!!

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.