Dilluns 20 de març, vam assistir a la roda de premsa matinal i al vespre convidats al Teatre Victòria, en companyia de 1.200 persones més, a la sessió “especial”, on Antonio Díaz, “El Mago Pop”, va anunciar, que a partir del 17 d’agost representarà el seu espectacle a l’Ethel Barrymore Theatre de Nova York. Un acte on també va […]
… I diumenge 19, després del concert de l’OBC del matí i un bon dinar a la terrasseta de casa, sortim per fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa i assistir a l’última creació d’Alejandra Jiménez Cascón, SHALOM JUDITH. Nosaltres vam conèixer a l’Alejandra l’any 2015 quan vam veure per […]
Ahir diumenge 19 de març ens vam dirigir a l’Auditori per tal de gaudir del concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el seu director titular Ludovic Morlot batejat com BRAHMS: EL CANT DEL DESTÍ, amb un engrescador programa. El concert ha comptat amb la participació del Cor de Cambra del Palau […]
Dissabte dia 18 vam fer cap a la Sala “Dau al Sec” per tal de veure HABITACION DE MATRIMONIO (titol original “Parents’ evening”) de la dramaturga británica Bathsheba Doran, amb traducció de Viviana Zappa i dirigida per Sonia Espinosa. Una producció de “La Nuestra Teatro“, una companyia que neix de la necessitat de treballar el procés […]
Divendres 17 de març, a l’Antic Teatre i dins del marc del “Festival de Dansa Metropolitana”, hem pogut gaudir de MUJER EN CINTA DE CORRER SOBRE FONDO NEGRO de i amb Alessandra García. Nosaltres mai l’hauríem encasellat com un espectacle de dansa, ja que és més aviat un monòleg teatral, amb algun moment performatiu. Aquesta peça va ser estrenada al Festival Internacional de […]
Aquest passat dimecres 15 de març, vam fer cap a la Sala Beckett per veure la proposta ELS ENCANTATS, un text de David Plana (Manlleu 1969) que va guanyar el Premi Frederic Roda el 2015, i que ha estat dirigit per la directora Lucia del Greco (Roma, 1992). Una família trencada, el pare (Òscar Rabadán) […]
Aquest dilluns 13 de març, a l’Off de La Villarroel vam anar a veure SCRATCH, una obra en forma de monòleg teatral escrit per Daniel J. Meyer, dirigida per Montse Rodriguez Clusella i protagonitzada per Clara Mingueza. SCRATCH es tracta del tercer treball de la companyia AKA Teatro, després de ‘”A.K.A. (Also Known As)” que vam veure a la Sala Flyhard el 2018 i “UPPGIVENHET” que hem […]
Diumenge dia 12 de març va ser un dia atrafegat per nosaltres, ja que després d’una caminada i un dinar amb una colla d’amics, vam haver de córrer per arribar a temps a la Sala Atrium i poder veure EL PEIX DAURAT, un monòleg d’Anna Agulló Prieto. Es tracta dons d’un monòleg on la seva […]
Dissabte dia 11 de març, vam fer cap al Teatre Poliorama per veure l’últim espectacle de creació de Dagoll Dagom, creat a partir d’un clàssic de la literatura catalana, L’ALEGRIA QUE PASSA de Santiago Rusiñol. I porta aquest clàssic a escena a través de la dansa i la música. “L’alegria que passa” de Santiago Rusiñol és […]
Ahir divendres 10 de març, a La Villarroel, hem pogut veure COST DE VIDA (Cost of living), l’obra de la dramaturga Martyna Majok (Bytom, Polonia, 1985), amb traducció d’Adriana Nadal i direcció de Pau Carrió (Barcelona, 1981). Aquesta obra es va estrenar el 2016 al “Williamstown Theatre Festival”. El 2017 va arribar al “New York City Centre” de l’Off-Broadway. El 2018 […]
El reportatge africà us he de confessar que m’aclapara,
En primer lloc la qualitat del reportatge fotogràfic és extraordinari. No vull fotre la pota i per tant com que sé que tots dos feu fotografies, us diré que tots dos sou uns excel·lents reporters.
M’aclaparen també la quantitat de quilòmetres que cada dia acumulàveu.
Jo si ho hagués fet, encara estaria recuperant-me.
la pregunta és Quan descanseu?, Si durant l’any no pareu i a les vacances feu tot això, quan descanseu? 🙂
Sou collonudament incansables.
Felicitats
Gracies pel teu reconeixement “aclaparador” de les nostres cròniques viatgeres per una petita part d’Africa. Entenc que sorprengui molt que nosaltres per “descansar” ens agradi cansar-nos d’aquesta manera en el nostre temps lliure. El nostre “cansament” és més psicològic que físic, i ara per ara el nostre “cansament” és la rutina del dia a dia, que com a tothom es basa en anar a la feina i estar “tancats” mati i tarde, realitzant feines que cada dia que passa les trobem mes feixugues i que cada dia ens aporten menys com a persones.
Quant aconseguim sortir d’aquestes 4 parets, el nostre “descans” és aprofitar el temps per fer el que ens agrada…VIATJAR, anar al Teatre o assistir a un bon concert. En el meu cas son ja 45 anys que estic treballant a la mateixa empresa i aquí dins he vist de tot, bo i dolent…. he passat de considerar-la equivocadament com a “meva” a sentir-me als meus 60 anys cansat de suportar actituds dels directius actuals, que no tenen anima i desprecíen a les persones i no tracten-les com a essers humans.
Segurament aquesta és la causa de la nostra (meva) hiperactivitat, que des de fora comprenc que no s’entengui gaire…. o gens.
En el viatge ens hem cansat i molt, però ha estat un cansament que ens aporta a nosaltres “moltes ganes de viure” . Si algun dia veus que el nostre ritme “voltaire” s’ha asserenat, segurament serà perquè no necessitem compensar-ho amb el nostre temps de “reclusió”.
Una abraçada
Pdta. Avui diada Nacional de Catalunya, per tal de donar “servei” a la resta d’Espanya, em toca treballar mati i tarde. Despres em “cansaré” i molt a la manifestació a favor de l’INDEPENDENCIA de CATALUNYA.
Totalment d’acord amb el que dius, jo també començo a sentir la opressió de les hores que passo a la feina i el poc temps que em queda per fer el que realment voldria. També 40 a anys treballant mati i tarda pesen ….. avui però com jo no estic de guàrdia, estic endreçant cargols per casa i per suposat aquesta tarda a la manifestació !!!!!
Deu meu!!!!!!!!!!,la última foto són cargols gegants????
Benvolguda Neus
Com ja t’hauràs adonat, sempre finalitzem les nostres cròniques amb CARGOLS, com si es tractes d’una firma simbòlica. La dèria dels “cargols” ha estat present sempre a la meva vida i des de ja fa un munt d’ans col·lecciono cargols (uns quants centenars) a casa. Molts d’ells han anat apareixen en el Bloc, però ara intentem relacionar una mica el cargol que posem amb el tema de la crònica.
És per això que aquest cop hem posat una foto d’un mercat africà, però que malauradament no és nostra. Com veuràs a Africa TOT és gran… inclús els cargols i ens ha fet gràcia que veiéssiu la mida d’aquesta especie cargolaire.
Una abraçada
Dons si t’agrada menjar cargols,has d’anar a Salomó al restaurant “Ca la Roser” i demanar “uns cargols aixeca piques”,són per xuparse els dits,i……t’ho diu una que no li agraden els cargols i va deixar el plat ben escurat!!!!!!!!,el secret està en la picada.
Pel que fa a lo de col.leccionar cargols,jo col.lecciono tortugues,però no perqué m’agradin,sino perque m’en van començar a regalar i en tinc un mun.
Espero la propera crónica.
Nosaltres marxem ara cap a la manifestació.
Bona diada i una abraçada.
Ens apuntem el restaurant per quan tinguem ocasió d’anar-hi. De fet tenim un llibre anomenat La Ruta dels Cargols d’en Toni Vives que consultem sempre que fem alguna sortideta per Catalunya per tal d’anar provant tots els restaurants que ell nomena o recomana. Com el Miquel explica en el apartat de Cargols la dèria li ve de molt petit encara que la col·lecció va començar per casualitat quan ens van regalar el primer. Ens “veiem” aquesta tarda a la manifestació ….. i per tal de ser reconeixibles portarem una senyera estelada !!!!!!
Bona diada a vosaltres també.
Els vau menjar aquests cargols?????? No crec perqué ja us varen fer fàstic els que us varem portar una vegada de la regiò de la Toscana….ara en seriu…els vareu menjar?????…. Concordo totalment amb en Joaquim….de on treieu les energies per a fer tantes coses??? Veig que no soc l’ùnica que us ho pregunta…teniu unes “Duracel” que no s’esgoten mai!!!!
Petonets!!!! i fins al proper capitul!!!
Bona Diada a tots!!!!!
Com ja he comentar abans, aquesta foto final no és nostra. La he posat únicament com a final de la crònica, com poso d’altres que no son nostres. El que si és cert, és que es tracta d’una parada d’un mercat Africà (no sé on).
La “marxa” que tenim nosaltres, la tenen molta gent…. Incluint a la teva mare; no és res extraordinari; simplement es te que tenir ganes de fer-ho i evidentment estalviar una mica tot l’any.
Una abraçada
Saps que passa Rosa Mary ?? que passem dins d’un espai tancat vuit hores al dia, des.de les sis en que em llevo amb l’objectiu d’anar a la feina, fins a dos quarts de set o las set que surto de la feina, el que necessitem es oxigen, gent, cultura, distraccions,… i per això aprofitem per anar al gimnàs, al teatre, a concerts, llegir o viatjar quan podem. I la enorme sort es que ho compartim i ens engresquem l’un al altre per fer coses. I això ens ajuda a tornar a connectar el despertador al vespre i tornar a la feina l’endemà……
M’encanten les fotos que feu als mercats. Es la part més viva de les ciutats i pobles de tot arreu i les imatges ho demostren plenament, Comparteixo l’opinió del Joaquim però entenc perfectament la resposta que heu donat. Endavant i a per més quilòmetres!!.
Una abraçada
M’encanta que t’encantin les nostres fotos dels mercats. És un gran elogi si el comentari ho fa un gran fotògraf com tu. A veure si m’animo a fer-te competència amb un altre Bloc de fotografia com el teu !!!