Parc Nacional Nord Luangwa – Hipopòtams (Zàmbia)
dilluns 6 d’agost 2012
Ultim dia al Parc Nacional…. un altre dia ple d’emocions fortes. Avui hem d’anar a la part dels rinoceronts, però sembla que s’han amagat i fem com ahir un trajecte en cotxe i un trajecte a peu.
Les tres següents fotos per mi son aus… o sigui “ocellets, ocellots o ocellassos“, segons la mida. L’Antonio i en Lorenzo quant és llegeixin aquesta entrada ja s’encarregarán de posar-li nom….
BLAUET MALAQUITA (Martín pescador malaquita)
OCA EGIPCIA (ganso egipcio)
ÀGUILA PESCADORA
Aconseguim veure un lleó mascle i vell al que seguim de molt a prop amb el cotxe però sense aconseguir cap foto….. els nervis aquí ens van fer una mala passada.
Ens retrobem amb els nostres amics, els búfals… i sembla que ens reconeixen…
Veiem les restes d’un búfal que s’han cruspit els lleons… i els voltors al cel que esperen que marxem per acabar amb el que queda.
Ens trobem amb l’altre grup i prenem uns refresc tots plegats. Ells han vist molts lleons (això és el que diuen… però mai se sap… i és que encara que no son de Bilbao… son d’aprop). Tornem al campament amb la calor i fem temps per dinar.
A la tarda ens dirigim al riu Luanwga on s’estan els hipopòtams i cocodrils. Abans hem de tornar a travessar el riu a peu.
L’espectacle que ens ofereix el riu es magnific, la quantitat d’hipopòtams és enorme i obren la boca i criden com “a protesta” per la nostra presencia. “Gallina de piel”.
Els cocodrils no surten de l’aigua i com sempre semblen troncs surant…. esta ple de cocodrils, encara que a primera vista no ho sembla, ja que únicament es veuen els seus caparrons… o mes aviat els ulls que sobresurten del aigua…
Els cocodrils conviuen amb els hipopòtams… o almenys això sembla, però mai se sap com és la seva relació. L’estampa és espatarrant i de debò que acolloneix, encara que al principi el soroll dels clics de les càmeres fotogràfiques dels 9 “muzungos” i els comentaris que fem trenquen una mica l’encant d’aquest lloc tan salvatge. Desprès ens calmem i comencem a gaudir de debò de l’espectacle. Som els únics ser humans que estem veient aquestes escenes i de ben a prop. El Ranger sempre està a la guait amb el seu fusell sempre a punt.
L’hipopòtam (Hippopotamus amphibius), del grec ιπποπόταμος, «cavall de riu», és un gran mamífer herbívor que habita Àfrica.
Passa el dia en grups a l’aigua dolça i al fang, ja que, en transpirar molt més que gran part dels animals, és molt vulnerable a les insolacions. Pot tancar les narius i romandre submergit durant 10 minuts, sura i és molt àgil a l’aigua. S’alimenta a terra ferma, ingerint fins a 50 kg diaris, habitualment de nit.
Malgrat el seu aire innocent, és un dels animals més perillosos per l’home, essent el més mortífer d’Àfrica. Els seus ullals mesuren 50 cm i corre fins a 45 km/h.
A l’ altra banda del riu veiem uns elefants que sembla que passen descaradament de la nostra presencia.
Tornem a gaudir d’una posta de sol extraordinària, que son realment úniques a l’Africa, on el Sol sembla que es desplomi de cop….. mentre ens prenem un refresc que que ens han portat amb el jeep que ens recull.
De tornada al campament el safari de nit en què no veiem casi res tret del final on veiem un lleó bastant proper i tres lleones a l’altre banda del riu.
Tornem de nit tancada i sopem. Desprès del sopar el propietari del Lodge fa l’entrega del “premi al perdedor” del concurs de quin grup ha vist mes animals…… com és evident el guanyador del premi es el nostre grup i ens obsequien amb un pastís de xocolata amb una gran espelma.
El que no sap el propietari, és que tots els “muzungos” ja han viatjat varies vegades a Africa i ja la saben llarga. En realitat “el pastis”, sota la coberta de xocolata amaga una gran merda d’elefant. La Cristina que ho rep en nom del grup perdedor, li diu a l’amfitrió que moltes gracies per l’obsequi, però que en senyal d’agraïment, li oferim que ell té que tindre l’honor de menjar el primer tros…… i ràpidament ho retiren.
La broma a mi em sembla divertida, però crec que no a tothom li ha sentat igual de be.
Una estoneta al voltant del foc i a dormir.
——————————————————————————————————–
jajajaja el pastis amb la caca de elefant!!!! Molt bona aquesta…i la primera vegada, com va anar????
Sembla ser que és un costum força arrelat fer aquesta broma en els Safaris, però a l’Imma i a mi no ens ho havien fet en cap dels 2 anteriors viatges a Kènia i Namíbia.
Suposo que al partir el pastis amb el ganivet… és evident que notes que no es pot menjar.
T’anava a preguntar per la relació entre hipopòtams i cocodrils però ja veig que es força confusa.
Deu n’hi dor el calfred que deu produir un crit d’hipopotam. Us hi vau acostar gaire?.
Una abraçada i bon cap de setmana.
La distancia es la que veus a las fotos, nosaltres estàvem a la bora mateix del riu i ells com si diguéssim del mig cap a l’altre banda, no se si m’explico però realment impressiona quan criden mirant-te i mes si ho fan varius a la vegada. Segons ens va comentar el Francesc els hipopòtams i els cocodrils es respecten però cadascú dins del seu “territori”. Molt impactant. Una abraçada.
Aixó del pastís……….jo hi hagués caigut!!!!!!!!!!!!,gràcies per avisar.Ja,ja,ja.
Molt bones fotos,i quins paissatges…………
Un viatge maravellós………jo,tinc enveja sana…
Una pregunta:És segur aquest viatge??
Espero impacient la propera crónica.Sou increibles!!!!!!!!!
Una abraçada.
No hi ha cap viatge segur, o tots ho son, quan surts del teu entorn hi han mes possibilitats de que passin coses però sempre hi han riscos fins i tot anant cap a la feina, no? jo per exemple m’he trencat la espatlla dues vegades, una en un accident a Namibia amb un quad i la segona a la plaça de la Catedral de Barcelona a peu ….. De tota manera la confiança la dona que hem viatjat amb una agencia especialitzada en aquests tipus de viatge i que eviten al màxim que als “muzungus” els hi passi res. Una abraçada.
Nos alegra mucho que nos haya elegido como expertos ornitorrincos; los nombres de las aves son: el primer pajarito es un martín pescador malaquita (del cual tenemos una foto más cerca, si quieres te la mandamos), el segundo pájaro es un ganso, creemos que egipcio (aunque no le hemos visto el pasaporte, y de este no tenemos foto), y el tercer pájaro es un águila pescadora. En la foto 35 aparece un pajarraco que no hemos podido identificar.
Saludos, a seguir con la labor y ya os pasaremos fotos
El de la foto 35 es el mismo pajarito que el que aparece de espaldas en la 36, es un pájaro cambiante, a veces periquito, a veces loro.
Un beso.
Bienvenidos a nuestro rincon “Voltaire”
Os agradecemos muuuuuucho vuestro primer comentario, aunque la ultima parte me hayais llamado en pocas palabras “pajarraco”
Ahora mismo me pongo “con la labor” de identificar a los “bichos”.
Nos gustaria que participarais con alguna de vuestras fotos en “Voltar i Voltar”, y mas com ya habeis comprobado, cuando sois casi los protagonistas… o al menos, los “muzungos” mas queridos por nosotros. Si publicamos alguna “chula” ya la identificaremos con vuestra autoria por aquello de los derechos de autor.
Realmente ha sido una gran coincidencia (casi un milagrismo, como decia mi madre), el haber podido viajar de nuevo con vosotros… y sobretodo un enorme placer.
Os esperamos en Barcelona en cuanto podais.
Una abraçada