Parc Nacional Nord Luangwa – Búfals (Zàmbia)

Tarda del diumenge 5 d’agost 2012

Desprès de dues hores de relax tornem a sortir amb el vehicle, però una mica abans del previst, ja que el nostre guia local “Sunday” ens desperta excitat i ens mostra des de la llunyania un enorme ramat de búfals que han baixat a veure al riu; diu que ens donem presa en pujar al 4×4 ja que intentarem anar a sorprèn-dels.

Així ho fem i a la poca estona de recorregut ens trobem amb l’enorme ramat que en Sunday diu que esta format per mes de 200 búfals….

… al veure’ns comencen a correr i es produeix de sobte una gran ESTAMPIDA que ens posa els cabells de punta (be… a mi no)…

… llavors el xofer gira el vehicle i condueix molt a prop d’ells de forma paralel·la a tota velocitat. No ens ho podem creure… quin espectacle tan maravellós!!!

Els búfals corren mes que el 4×4… ens desviem i anem per un altre indret a tallar-los el pas al trobar-los de cara girant a l’inrevés i els perseguim una bona estona, acorralant-los una i una altra vegada.

Al final es cansen de correr, paren i ens observen.

És segurament l’escena mes semblant als safaris que es fan a Kènia i a Tanzània, això si… aqui en la reserva som els únics turistes i el Lodge esta reservat únicament per nosaltres.

Fem un munt de fotos, amb tota seguretat masses, però amb l’emoció del moment, no penso a filmar l’estampida que ha estat veritablement espectacular. Al dia següent ens els trobem un altre cop per casualitat, però llavors es queden tranquils i sembla que ens observin com si ja fossim coneguts. És curiós que l’altre grup no veuran els búfals cap dels dos dies. Segons em rectifica en Lorenzo per email…. diu que van veure un grup numerós de búfals (jo crec que mes de 9 o 10, no serian….jejejeje).

Us deixo la filmació d’aquesta segona trobada…

Tornem al Lodge i re-emprenem la sortida aquest cop a peu.

Caminem fins a la posta del sol en un indret espectacular sobre el riu. Ens han preparat les cadires i beguda per poder gaudir-la com a senyors.

Aquesta posta de sol bé es mereix un gin tonic ben fred, encara que ens cobrin una “morterá”… però l’ocasió s’ho mereix i així ho faig. És tot un luxe poder-ho fer, en un indret com aquest !!! Si, sóc un “muzungo”… que passa ?

La nostra germana Merche està absolutament radiant… i encara que molt cansada, la veiem feliç d’haver pogut realitzar el seu primer Safari.

Ja en el cotxe continuem la ruta nocturna amb un enorme focus de llum, que permet detectar un munt d’animals, que sobtats pel potent focus es queden paralitzats i enlluernats davant nostre… i és que de fet ells no ens veuen i per això no fugen com si fan de dia. Veiem a mes a mes un munt d’ulls en l’obscuritat una mica mes lluny, que intenten saber que és aquella llum que els encega. Espectacular!!!

Busquem lleons durant força estona, però el nostre grup no té sort. En Sunday ens mostra en el cel estrellat amb milions d’estrelles (per sort la lluna encara no ha sortit), la famosa formació estel·lar que únicament es veu en l’hemisferi sud… es tracta de la “creu del Sud”, així com la “Via Láctea”, que en Francesc en un intent de traduir ràpidament el que ens explica Sunday en anglès, tradueix com “La VIA de la LECHE”.

Ens agafa un tip de riure i no parem de fer-ho fins que el 4×4 es cala i no pot arrancar de nou, en plena obscuritat, amb el perill que això comporta en un entorn ple d’animals salvatges i a plena hora de la cacera. Finalment arrenca i tornem al Lodge, feliços del dia viscut.

“La VIA de la LECHE”, serà durant tot el viatge la broma que li farem mil cops al pobre Francesc, encara que ell mateix es va imposar el sobrenom del “LECHERO de l’expedició”.

——————————————————————————————————–

De tornada dutxa i sopar amb una estoneta al voltant del foc de camp abans d’anar a dormir.

Anar al primer capítol

Anar al capítol anterior

Anar al capítol següent