Aquest passat dilluns 6 de maig, va ser la nit d’estrena a la Sala Flyhard, amb la proposta “BREU INTRODUCCIÓ AL WESTERN“, escrita per Joan Yago i dirigida per Llàtzer García. Crec que érem els únics que havíem adquirit les entrades de pagament. Un text que ens parla de la incapacitat de comunicar-se i saber-se cuidar; els […]
Ahir diumenge 5 de maig, vam fer cap al Teatre La Gleva per veure la proposta UN COS QUE DOL, un text de Laura Corominas Espelt dirigit per Alba Collado. En una sala d’espera d’una clínica esperen el seu torn una parella de joves. La sala és impersonal i freda, l’espera es fa llarga i […]
I ahir dissabte 4 de maig, de nou al Mercat de les Flors, aquesta vegada a la carpa instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu per veure la proposta BITBYBIT. Tres dies consecutius trepitjant la mateixa plaça, gairebé com si ja estiguéssim en ple Festival Grec. Dins del “Cicle Circ d’Ara Mateix“, aquesta és la primera producció […]
Aquest passat divendres 3 de maig, vam tornar al Mercat de les Flors, per veure l’espectacle FORESHADOW de la Companyia Not Standing, una peça creada i coreografiada per Alexander Vantournhout, que s’ha presentat dins del Cicle Circ d’Ara Mateix. Alexander Vantournhout (Brussel·les, 1989) va estudiar a l’Ecole Supérieure des Arts du Cirque a Brussel·les i dansa contemporània a l’escola P.A.R.T.S., i amb un domini absolut del […]
Ahir dijous 2 de maig vam fer cap al Teatre Lliure de Montjuïc, per veure l’adaptació que signa Albert Arribas, d’IFIGÈNIA, a partir de les peces “Ifigènia a Àulida” i “Ifigènia entre els taures” d’Eurípides (Salamina 484/480 aC). Una proposta dirigida per Alícia Gorina (Barcelona 1979) que vol oferir una altra mirada d’aquest personatge de la tragèdia […]
Ahir dimecres, primer dia del mes de maig, vam tornar al Teatre Apolo, per veure un espectacle de dansa acrobàtica, amb el títol de “Re:CREATION” de la companyia estatunidenca de dansa contemporània “PILOBOLUS Dance Theatre“..La proposta recull cinc coreografies del seu ampli repertori reconegut per la seva peculiar innovació (molt diferent del que estem acostumats a […]
Com ben bé segur coneixeu, ens agrada molt el Circ i curiosament el que menys ens atrau de les arts circenses són els números de pallassos. En la presentació als abonats del cicle “Circ d’Ara Mateix 2024” al Mercat de les Flors, ens van recomanar moltíssim l’espectacle del clown WILBUR; ens van dir que no ens […]
Ahir diumenge 28 d’abril, vam fer cap al Teatre del Cercle de Gràcia, per veure l’última representació del Musical ELS MISERABLES, que han realitzat en 6 representacions durant dos caps de setmana consecutius. A la temporada 1997-1998 van estrenar per primer cop aquest musical a l‘escenari del Teatre del Cercle i van fer representacions també […]
Ahir dissabte 27 d’abril, a l’Antic Teatre vam poder veure la peça CAVALO DO CÃO de João Lima. Vam escollir aquesta proposta sense saber gairebé res, només unes breus notes que ens havia enviat el mateix teatre fa unes setmanes. Es tracta d’un espectacle performàtic sense text, que utilitza els sons guturals i les onomatopeies, combinades amb els moviments del […]
Ahir divendres 26 d’abril, a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, vam veure ELS CRIMINALS de Ferdinand Bruckner, amb traducció de Kàtia Pago i dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll. Hem de dir que ens va decebre profundament i fins i tot ens vam plantejar abandonar el teatre en l’entreacte. Es tracta d’una […]
Gràcies per compartir aquest viatge amb nosaltres.
M’agrada molt com documentes els teus viatges,sembla que ho estriguem vivint nosaltres;ja estic a l’espera de poder llegir més coses.
Admiro aquest esperit aventurer que teniu i que sigui compatible amb la parella.
Tinc enveja sana!!!!!!!!!!!!!!!
Ja ens passaras com es fa la sopa de coco!!!
Per cert els bungalows fantàstics;la tenda de campanya ………..no sé ……….quin mal d’ossos!!!!!,no??
Una abraçada.
Gracies a tu per seguir la nostra relació. Això ens dona molts ànims per continuar.
Encara que el treball ultim el faig jo normalment, em baso sempre amb el diari que la Imma va escrivint al llarg de cada viatge. En quant a les fotografies son compartides, ja que els dos som uns fotògrafs compulsius.
La veritat és que el poder compartir amb la teva parella l’afició per viatjar és senzillament meravellós… i és que ens apassiona als dos crec que amb la mateixa intensitat.
En quant a la “sopa de coco” li varem preguntar al nostre cuiner, en Marc…. però al final ens varem despistar i al no insistir mes… ens varem quedar sense recepte. Una llàstima perquè era realment exquisida.
En realitat en tenda de campanya varem dormir molt poc… com veuràs mes endavant. De totes maneres teníem “matalassos” quant anàvem amb el camió… i desprès, mes endavant, fins i tots petits llits dins de les tendes. No és absolutament veritat que sigui dur, creu-me.
Una abraçada
Mare de Deu!!!! Amb això heu dormit???? Inclòs la meva mera i la Josefina????? Mitics!!!!!
Mai has dormit en tenda de campanya? Tindries que provar-ho… és divertit.
La teva mare es va comportar com una “jabata”… i amb aquest tercer viatge que compartim es pot dir que ja és una experta viatgera.
Mai vaig sentir ni una queixa en boca de la Merche… i jo diria que és mes valenta que nosaltres mateixos.
Comencem molt bé fotogràficament parlant. Una meravella de reportatge que de ben segur tindrem ocasió de seguir-ne gaudint durant els propers dies. Que tal l’esquena després de dormir en les tendes de campanya?
Una abraçada
Estem molt satisfets del resultat fotogràfic… i ens és difícil escollir entre les mes de 5.000 fotos que hem fet durant el viatge. Al Bloc, però, intentem posar les que a nosaltres ens recorda quelcom especial i no ens fixem tant en la “qualitat” de les fotografies.
L’esquena el primer dia una mica adolorida…. desprès t’acostumes. Però com ja veuràs, que al terra varem dormir molt poques vegades…. a diferencia a la Ruta de Namibia i Botswana amb camió que varem fer ara fa 10 anys, ja que llavors eren 30 dies i sempre en tenda de campanya… ara no ho se si repetiríem en aquelles condicions.
Dons a mi, que voleu que us digui, fins i tot em fa gràcia dormir en tenda de campanya, es una sensació única, estas tan a prop de la natura amb nomes una roba que et separa i que a la vegada et fa sentir protegit i estalvi !!!! A mi m’agrada molt, malgrat la incomoditat de vestir-te mig ajupit i que la esquena es quedi recta, recta.
Las fotos son estupendas. me traen muchos recuerdos: personas, paisajes, costumbres, mercados, “cafeterías”… Estoy deseando el siguiente capítulo. ¡Ah! También agradezco el mapa porque así me hago más idea del recorrido. De todos modos meterse entre pecho y espalda (posaderas y columna) 190 km por determinadas carreteras… ¡terminaríais molidos!
Un abrazo
Gracies per les teves paraules “cuñá”. És precisament el que volem reflectir a les cròniques del viatge… que sigui una petita mostra de la realitat i de la vida dura que han de suportar aquella gent, ….. mes que mostrar únicament paisatges o llocs mes o menys espectaculars.
La veritat és que amb tota seguretat el mes dur del viatge son els llargs recorreguts que hem tingut que fer en camió, chapes, daus, pateres… amb la infraestructura inexistent al nord dels tres països. Tu, com veig ja saps quelcom del que parlo per pròpia experiència.
Admirable. Desde luego, vais a dejar la vida bien gastadita…
Crec que la “vida” ja la tenim hores d’ara, força gastadeta… i els “ais” i els “uis” cada cop son mes freqüents. Però mentres el cos aguanti amb certa dignitat, intentarem continuar “voltant i voltant” encara que sigui tan sols per la nostra increïble Barcelona.